JO SI TINC POR
El dijous estava fent una visita a les restes de Numancia,
el sol picava de valent, a través del watshap em van informar de l’atemptat de
Barcelona , tot seguit vaig intentar recavar informació a través de la xarxa, notícies
contradictòries, gens clarificants. Poc a poc la informació anava agafant forma
i la trista realitat era la mort de persones i de bastants ferits.
Una furgoneta fent ziga zaga baixant la Rambla avall , a la caça
de les persones, tant fa que fossin nens
com gent gran, com adolescents, no els importa
el color, la raça, tant era amb quina llengua parlaven, tant els hi fa
tot , la qüestió es matar .
Barcelona s’ afegeix a la llarga llista: , Berlin , Paris,
Niza, no oblidem les morts diàries a Siria, Iraq , Afganistan , i un llarga
llista de països o zones en guerra, n’ oblidem els que moren al mar buscant un
lloc per viure en pau, i que dir dels que moren de fam ( lo fàcil en segons
quins casos es mirar cap un altre cantó).
He encapçalat l’ escrit amb el de JO SI TINC POR , però la
tinc dels comentaris publicats a la xarxa, de moltes fòbies inexplicables, tinc
por dels titulars i desinformacions aparegudes en alguns mitjans de
comunicació, tinc por de la incapacitat de certa classe política, tinc por de
que no s’ estiguin fent bé les coses per evitar més atemptats com aquest sigui
a on sigui, a prop o lluny d’ aquí.
Realment fent una ullada a facebook, podem comprovar com hi
ha una carrera de qui la diu més grossa.
Del twiter millor ni parlar-ne. Dels mitjans de comunicació tot es val per l’ audiència,
es convenient publicar imatges que poden ferir la sensibilitat, no fer-ho seria
acceptable , per mostrar la barbàrie es necessari publicar imatges , o millor
no fer-ho, es un dilema, un debat de mai acabar.
Si bé les imatges son colpidores , les paraules escrites i
dites per alguns periodistes , polítics i responsables fan molt de mal,
demostra la insensibilitat de alguns d’ ells vers les víctimes del atemptat.
Lloar l’ acció de les persones anònimes que amb o sense
uniforme van posar tots els seus medis per ajudar a les víctimes, a qui va
acompanyar , el qui va intentar curar, el que va vetllar per la ràpida
evacuació de les víctimes, a qui va donar tranquil·litat a els milers de les persones que hi havia a la
Rambla. Gràcies ja se que els que sou funcionaris i esteu al servei del poble,
ho feu molt sovint, que potser casos com aquest es on els ciutadans ens adonem
que malgrat les retallades hi ha un gruix de professionals que de tan en tan us
hem de felicitar.
Encara no he anat a Barcelona, ho tinc pendent ,
malauradament per els familiars de les víctimes el 17 d’agost i Barcelona restarà
en el seu interior. Un munt de vides, un munt d’ afectats, segur que seqüeles que
marcaran la vida de l’ entorn de les víctimes. Les paraules de suport han
sortit de tot arreu.
Ramblejar es el que feien moltes persones a al tarda del
dijous...aquella parella de nuvis, aquell avi, aquell net, aquells que es feien
fotografies, aquells que contemplaven les parades, els que trepitjaven la ceràmica
d’ en Miró, els que es queden bocabadats a la façana de la Boqueria, aquells
que son culers i volen immortalitzar la font de que es tot un emblema , els “teatreros”
que miraven de reüll la façana del
Capitol i Poliorama comentant les obra teatral que fa un temps havien vist. Els
que miraven la façana del Palau de la Virreina, els que miraven tot l’ entorn
fins que un assassí va truncar la vida i malferir a persones de bona fe que
anaven caminant i ramblejant .
He volgut escriure el que sento, també publico fotografies
de sant Jordi 2017 a la Rambla, quedi clar que soc dels que pensa que poc es
pot fer per evitar atemptats d’a questa característiques. No se si la CIA, si
el CNI, si tal i qual ho fan bé o no, però si us plau no maregeu la perdiu i
feu tots els possibles q per tal de que no es repeteixin enlloc episodis com
aquest.