dissabte, de desembre 31, 2016

BENVINGUT 2017
 
 

dijous, de desembre 22, 2016

FELICITAR  LES FESTES...
Sóc dels que encara escriu felicitacions de paper , m’ agrada enviar-les, m’ agrada rebre-les .Es cert que cada cop aquesta tradició es va perdent i felicitem per facebook, instagram, telèfon, whatsapp, correu electrònic , skype, etc..
Les noves tecnologies permeten transmetre els nostres missatges en qüestió de segons, en un cost mínim. Millor o pitjor, per a mi  lo principal es realitzar l’ acció de Felicitar, sigui quin sigui el medi utilitzat .

Avui penjo aquesta publicació per tal de felicitar-vos a tots els que entreu en aquest blog... BONES FESTES , que veieu realitzats els vostres somnis.

dimecres, de desembre 14, 2016

VISTES DES DEL CEL , MAS RAMPINYO 1961



Aquestes fotografies son de l' any 1961, son evidents els canvis i les transformacions del paisatge urbà. Els camps han deixat el pas a els habitatges i a les naus. Aquestes fotografies realitzades des de una avioneta .
la fotografia com a document gràfic ens aporta informació detallada , en aquest cas podem recordar vells indrets desapareguts com la fabrica de cartró, com el taller de trens que hi ha via al pas a nivell, dels camps desapareguts, etc.

Venim de un passat, som en un present i volem un futur . Dels  errors hauríem d' aprendre , però sempre caiem  per segona i tercera vegada, ens carreguem el present, sense tindre en compta els errors comesos en el passat, i no deixarem rés de bo per el futur.
Aquests paisatges de les cases i els camps a prop, ens traslladen a una època on la pagesia encara estava arrelada, un època  de pocs cotxes, d' alguns carros i tractors. On podíem jugar sobre els carrers de terra, tranquil·lament  , temps era temps ....
El fet de fer-me arribar aquestes fotografies, me ha facilitat el poder publicar aquestes fotografies , ja sabeu si disposeu de fotografies i les voleu compartir teniu aquest blog a la vostra disposició.





diumenge, de desembre 11, 2016

IMATGES DE MAS RAMPINYO



Fotografies realitzades ahir dissabte al mati...
PAS SUBTERRANI, DE NOU...



El pas subterrani que tenim a Mas Rampinyo és punt de incivisme continuat, tant per la gent que pren les parets com a tela per pintar, o d´altres per pixar i també com a paperera. Aquest pas està gafat des de la seva inauguració, doncs el seu terra porós es va embrutar el primer dia amb restes de gelat desfet que es van repartir entre els presents.
Actualment hi ha un gotera ( que ja ve del pas antic, també tenim el problema de les escales mecàniques que estan aturades més temps del compta ( avui diumenge no han funcionat). Hi ha la intenció de solucionar el tema de la mobilitat de la gent que vagi en cotxets o per la gent discapacitada física, o la gent que vagi en carro s de compra. A la reunió que varen convocar l´Ajuntament i que es va celebrar a la Unió es va dir que se estava elaborant un estudi per trobar formules per tal de facilitar l’accessibilitat .
La via del tren es un entrebanc que impossibilita el pas entre les dues parts, actualment hi ha el pas per la estació, o per el antic pont , o el pas a nivell que hi ha al carrer Estanislau Abadal, o per el pas que es va fer a l’ alçada de les dues torres de habitatges.
Tot un circuit que sembla un via crucis per els vianants que necessiten de una millor accessibilitat que fa que sigui en certs casos una gran odissea. És una assignatura pendent que te el govern municipal davant de la ciutadania , del veïns i veïnes de Mas Rampinyo.

Aquestes fotografies han estat realitzades avui al mati.

dissabte, de desembre 10, 2016

VENIM DE PAGÉS ...EL MAS RAMPINYO AGRICOLA







Avui al matí a Mas Rampinyo... recordant vells temps, la feina del tractor em transporta a una barreja de sentiments personals. Des de petit el tractor ha estat lligat a la meva  vida, doncs el meu pare va ser tractorista molts anys, realitzava les feines de llaurar, estripar, escampar fems, transportar portadores plenes de raïm, arreglar camins, sembrat...

divendres, de desembre 09, 2016

EL VEÏNAT TANCA...


Al 1983 va sorgir la necessitat de crear un medi de comunicació i informació, el nom aprovat per la capçalera va ser EL VEÏNAT, ara  la junta de la Unió en una decisió encertada ha decidit deixar de editar la revista.
Els temps han canviat , ara hi ha la xarxa per poder comunicar i informar, la Unió disposa de web, de facebook, de twiter, de instagram, del full digita La Unió 2.0 .
Aquests medis tenen un cost econòmic molt baix , en canvi una publicació com el Veïnat suposava un cost elevat. Però un altre avantatge del canvi es la immediatesa , en segons podem oferir l’ agenda , la noticia , la informació , i els socis estan al dia al moment.

He tingut la sort de formar part del consell de redacció des del primer numero , he passat unes molt bones estones,  per aquest motiu en aquest comentari recupero una publicació dedicada al 25 aniversari de El Veïnat.

EL VEÏNAT… (publicat el 14 de desembre de 2008)

La millor manera de celebrar el 25 è aniversari d’ El Veïnat, es fent-ho amb la edició de un nou número ( bé amb una bona copa de cava i quatres pastes de full també). Per la ocasió s’ ha tirat la casa per la teulada i s’ ha fet una edició força especial.

Tots els que no tingueu un exemplar en la pàgina web:
www.la-unio.com el trobareu .
Esta penjat un cop obrim la web, més endavant en l’ apartat d’ El Veïnat , hi ha una versió completa en pdf, que podreu descarregar per llegir o imprimir.

Des de 1983 he participat en El Veïnat, vaig estar en el primer consell de redacció, al costat de companys i amics que vàrem posar una gran il·lusió en el projecte. El consell de redacció estava format per en Salvador Picas, en Joan Capella, un que escriu, i amb la incorporació posterior d’ en Jaume Jordà. Actualment el consell de redacció el formem la M.Carme Escrigas, el LLuís Armengol , el Jordi Escrigas, i jo mateix.

Però en el Veïnat han participat alguns col·laboradors que cal agrair la seva tasca , ells han aconseguit una certa continuïtat de la revista o full.

Amb plena llibertat, des de la primera junta que va aprovar el projecte fins a l’ actual, puc assegurar que em pogut escriure sobre el que ens ha semblat, sempre això si amb respecte.

La freqüència no ha estat la desitjada, però en una entitat com La Unió hi ha necessitats pressupostaries de tota índole, que tenen prioritat, unes davant d’ altres, per raons obvies.

Acompanyant aquest comentari hi trobareu , el primer Balcó 
( editorial), escrit al 1983 i que cal situar-lo en l’ època, fa 25 anys. Un full, una revista com és El Veïnat, que es fa sense ànim de lucre, editada amb gent que no és professional, amb la intenció de comunicar i informar sobre la Unió i sobre Mas Rampinyo, podem dir que te molt de mèrit que després de 25 anys ,encara s’ editi.

El mon de la informació i la comunicació ha sofert vertiginosos canvis, els medis i mitjans per poder informar i comunicar han evolucionant cap una nova tecnologia, que es va implantant ràpidament, ara per ara la edició en paper encara es necessària, en poc temps qui sap si internet, els missatges per mòbil, etc., farà que la edició impresa passi a una millor vida.

Moltes felicitats a tos i a totes les persones implicades en el projecte d’ El Veïnat, a els col·laboradors, a la Junta de la Unió per el seu deixar fer, a els socis, a els lectors, a els que ens fan saber que no els hi agrada el que escrivim, a tots gràcies i enhorabona.

Vint-i-cinc anys fent Unió, fent Veïnat, fent poble, fent Mas Rampinyo...
PARC  MAS DURAN
 
 







Reincident ho reconec, com  reiteratiu soc , però no hem negareu  que el parc de mas Duran a Mas Rampinyo, segons la estació guanya amb la seva bellesa . Ara a la tardor a punt d’ enfilar l’ hivern podrem comprovar com de maco està el parc.
Aquestes fotografies son d’ ahir espero que us agradin......

 

dijous, de desembre 08, 2016

MAS RAMPINYO AVUI
Malgrat sortir amb la càmera gairebé  sempre quan  surto a caminar o passejar, hi ha dies que no trobo la fotografia que busco, no vol dir que no fotografiï , però no tinc la sensació de haver fotografiat  ni aconseguit el que m’ agradaria.

Entre les que he realitzat avui, hi ha aquesta que  vull compartir amb tots vosaltres, la he realitzat al parc de Mas Duran a Mas Rampinyo.