Els meus lligams
amb Can Castells son prou coneguts per la gent de certa edat, i també per els
seguidors d’ aquest blog. Les fotografies publicades son de diversos anys,
podem comprovar les dues eres que hi ha constància
d’ aquest mas.
Jo he conegut la
darrera que hi havia davant de la façana però a l’ esquerra, un camí amb una certa pendent
per accedir , amb un pou d’ aigua al davant, un poc més avall hi havia el rec
que servia per regar els cultius.
Les eres eren llocs
de treball on es feia una feina feixuga , n’ hi havia unes quantes al
veïnat, ara potser en queden un parell, evidentment
les que queden no es fan treballs del camp.
Can Castells forma
part, d’ aquell sumari dels despropòsits que se han fet a lo llarg dels anys,
jo hem faig creus de tot el patrimoni que s’ ha perdut, que s’ ha fet malbé sense
cap mena de voluntat de salvar-ne rés.
Ara on estava Can
Castells hi ha naus, els camps s’ han convertit en vials, en zona industrial,
aquell indret que va estar mig amagat per les naus d’ Aismalibar només queda en
el record i en fotografies, temps era temps...
fotografies de autors anònims, i de fidel casajuana, diversos anys. can castells a Mas Rampinyo
