diumenge, de juny 26, 2011

CAN TUXANS

Amb la construcció del poligon del Pla d' en Coll a Mas Rampinyo, aquest mas va ser enderrocat.Fotografia realizada en els anys 80.
MAGATZEM AL AIRE LLIURE DE NEUMÀTICS



A prop de Cal Farinetes, darrera del' antic taller , i de la fabrica de cartró hi havia aquest magatzem , actualment a la zona s' ha edificat i urbanitzat la zona de Mas Duran a Mas Rampinyo. Fotografia realitzada en els anys 90.
LES CALDERES


Ara hi ha un munt d' habitatges verticals i una plaça, amb l' operació urbanistica van carregar-se el carrer Castells ,que anava del carrer Pep Ventura al carrer Tagamanent. Fotografia realitzada en els anys 90.

divendres, de juny 24, 2011

LA FLAMA DEL CANIGÓ, ARRIBA A MAS RAMPINYO.


La tradició de la Flama del Canigó, el foc que ha d’encendre les fogueres de Sant Joan, torna a celebrar-se avui a Montcada gràcies a la iniciativa del Centre Excursionista El Cim, que ha aconseguit implicar en l’organització de l’acte una desena d’entitats, entre les quals hi ha la Fundació Cultural, l’Abi, l’AV de Montcada Centre, Montcada Centre Comerç, El Brot, els Diables de Can Sant Joan, l’Ajmir-CAJEI i la Coordinadora d’Associacions per la Llengua (CAL). Membres d’El Cim han recollit la Flama aquesta matinada i la faran arribar a Montcada amb cotxe. (AQUEST ESCRIT ESTÁ AGAFAT DE LA VEU. CAT)
Ahir davant una cinquantena de persones va ser llegit el Missatge de la Flama, amb  el parlament previ d’ un representant del CIM, i de la Fundació Cultural. Membres de la JAM van portar la torxa encesa per els carrers del veïnat, de Montcada i Can Sant Joan

MISSATGE DE LA FLAMA DEL CANIGÓ 2011,escrit per l' escriptor Pep Coll:

fotografies realitzades a Mas Rampinyo, el 23 de juny 2011

dimecres, de juny 22, 2011

 "No t'emportis els teus òrgans al Cel... al Cel saben que els necessitem a la terra "

divendres 10 de juny de 2011 ( article publicat a http://arjau.blogspot.com )

" No t'emportis els teus òrgans al Cel... al Cel saben que els necessitem a la terra "


Darrera aquesta frase s’amaga una decisió difícil per una família i que l’ha de prendre en un moment duríssim: just acabada d’acceptar la mort d’un ésser estimat: signem aquest paper que permetrà que el portin a quiròfan i li treguin uns òrgans? Clar que salvaran vides, clar que ell ja no pateix, però és una decisió tan dura!. Ara que, ho podem mirar d’un altra manera: és el seu cos, i si pogués parlar, que m’aconsellaria?

La història podria haver començat així: Al llit de l'UCI tenim un malalt de mitjana edat, prèviament sa, que bruscament ha entrat en coma degut a una hemorràgia cerebral. Malgrat tots els esforços mèdics a casa, urgències i l'UCI, hem diagnosticat que aquest cervell ha deixat de funcionar: està en “mort cerebral”. El diagnòstic és 100% segur (evidentment no hi ha lloc a error, tenim mitjans per assegurar-ho amb un 100% de certesa) i l’estat irreversible.

Per les circumstàncies (bastant freqüents) del cas, el cor, ronyons, pulmons, fetge, pàncrees, ulls. etc estan perfectament sans. En algun lloc de Catalunya, Espanya, o Europa hi ha una sèrie de persones amb la vida pendent d’un fil degut a un estat terminal del seu cor, fetge, pulmons, etc. esperant una trucada que els avisi que hi ha un donant idoni i que la família ha tingut la generositat de respectar la voluntat del malalt i convertir una mort absurda en un regal per altres malalts molt necessitats i que d’aquesta manera deixi de ser absurda... I potser per aquesta família quedarà aquest consol i una mica la sensació que el seu pare-germà, fill no se n’ha anat del tot, que quelcom d’ell encara es viu...

La tasca pel metge coordinador de trasplantament és feixuga, i per a mi, la part més dura és afrontar la família en aquest moment de dolor (no podem esperar gaire dons el deteriorament dels òrgans és qüestió d’hores), fer-los hi entendre que aquest malalt que té el cor bategant, els pulmons respirant (pel respirador artificial) i bona temperatura i color és irreversiblement mort. I llavors fer la pregunta: “tenen coneixement que el seu familiar s’oposés a què els seus òrgans un cop mort fossin aprofitats per trasplantament?” De fet el document que signen diu textualment: “DECLAREM: L’absència de coneixement d’oposició expressa del difunt perquè després de la seva mort es faci l’extracció dels seus òrgans i teixits amb finalitats terapèutiques i científiques.”

La llei diu que tothom és donant si no ha declarat el contrari, i això és el que es demana als familiars (o amics si no hi ha família) que signin que no els hi consta que el difunt s’oposés a la donació. Evidentment, encara que el donant hagués expressat la seva voluntat en vida, si algun parent ho rebutja, els metges no tirem endavant la donació per respecte al dolor... Encara que legalment es podria fer, mai es fa...

Per això més que preocupar-se de fer-se un carnet de donant i dur-lo a la cartera per si de cas, s’ha de fer entendre a la família que si el moment arriba, facin l’acte de generositat de respectar la pròpia voluntat i signar el consentiment a la donació... I cal també preguntar a la resta de la família que en pensen. Clar que és un tema que no es pot parlar tranquil•lament mentre mengem el rostit, però mai se sap quan el moment arriba... i aclarir les coses pot estalviar molts maldecaps, discussions, sentiments de culpa, incerteses, etc, si la dissort arriba...

Ah! i una altra cosa a aclarir: el criteri que fem servir actualment no és el de l’edat del donant, sinó l’estat de funcionament de cada òrgan.... Una persona de 80 anys pot donar, amb èxit, uns ronyons... La creixent i llarga llista d'espera de receptors i la disminució dels donants dels darrers anys ha obligat a revisar els criteris de selecció. Els avanços de la medicina preventiva i terapèutica (infarts, problemes cerebrals, casc a les motos, etc) ha fet disminuir moltíssim els candidats a la donació. I la casuística cada cop més ampla i contrastada ha fet veure la viabilitat de trasplantaments que fa uns anys creiem no viables. També s’han afegit a la llista de receptors, malalts amb patologies com la hepatitis, VIH, etc que poden rebre un òrgan de un malalt infectat amb la mateixa malaltia, amb garanties d’éxit.
Jo no us desitjo a cap que vingueu a ocupar un llit de la UCI, evidentment. Però si la dissort arribés, farieu un gran favor als receptors i a mi si els familiars no han de passar pel tràngol de decidir si signen o no. Les vegades que sense demanar-ho la familia m’ha dit: “per cert doctor, que ell/a havia dit que si el moment arribés voldria ser donant... creu que seria possible?” Entendreu que a tots se-n’s obre el cel...

I recordeu: el cel sap que els òrgans els necessitem aquí a la terra...

Dr Josep Armengol i Albanell
Coordinador de Trasplantaments de Girona
 
 

dilluns, de juny 20, 2011

RECTIFICAR...


Fa uns dies en aquest blog vaig comentar i documentar amb una fotografia la col·locació inadequada de una senyal. En pocs dies s’ ha rectificat, sigui per el motiu que sigui benvinguda la rectificació.

diumenge, de juny 19, 2011

QUAN PODREM GAUDIR D' AQUEST ESPAI?

L’ enjardinament de la part superior de la c-17 sembla que ja esta finalitzat, ara només queda la inauguració?, perquè no es obra al públic aquesta zona, perquè es manté el retard de l’ obertura al públic?. No podrien accelerar l’ accessibilitat,per tal que  la gent que vulgui passejar per la zona, ho faci.

fotografies realitzades avui diumenge, 19 de juny, a Mas Rampinyo

dijous, de juny 16, 2011

LA UNIÓ UNA ENTITAT  DESCONEGUDA

La Unió avui en dia es una desconeguda per molta gent que viu a Mas Rampinyo, hi ha gent que no sap que darrera la façana remodelada al 1996, hi ha una entitat amb més de 90anys d’ historia, la gent no sap que ha estat gràcies a  molta gent que a lo llarg dels anys ha fet que el currículum de l’ entitat es vagi ampliant.
Es evident que l’ esperit que hi havia en la seva fundació, no és el que hi ha ara , els temps i les persones han canviat, les costums han evolucionat, durant aquets anys ha estat important el paper de la societat civil, que ha anat gestionant l’ entitat, també ha participat activament en els grups i en les activitats corresponents. Han hagut dalts i baixos, moments i etapes d’ activitat frenètica, i etapes de una paralització preocupant.
La Unió no és una entitat privada com a tal, la Unió és una entitat formada per més de 300 famílies, per gairebé 400 socis, una entitat que ha estat oberta a altres entitats que han necessitat de les seves instal·lacions. Tinc la impressió de que hi ha gent que parla de la Unió , sense saber el que es , el que fa, el que ha fet, el que vol fer. Tinc la impressió que hi ha molta gent que només pensa que l’ administració pública es la que ha de fer tot, les festes, la cultura, lo lúdic, lo esportiu. La gent que encara es pensa que la Unió només viu dels ajuts públics, que l’ administració cobreix totes les despeses (cosa que no es certa).
El paper de l’ administració pública vers la Unió ,  ha canviat en els darrers temps,  a lo llarg dels anys però, trobaríem episodis negatius, per part  de l’ Ajuntament vers la Unió. També cal dir que hi hagut juntes de l’ entitat que han estat immòbils i estàtics en els canvis, no van saber comprendre que calia evolucionar.
La Unió  en el darrers anys ah sofert canvis en el seu interior, per guanyar en seguretat, i en mobilitat per la gent discapacitada. De fet en els darrers anys la teulada, la caixa escènica, la sala de trofeus, un ascensor en l’ interior, lavabos, millora instal·lació elèctrica, etc.. Tot això sense deixar de funcionar els Grups de l’ entitat , aquets son l’ lama i motor de les activitats dins de la Unió.
Us recomano que entreu ala web de l’ entitat:  www.la-unio.cat , si podeu que us feu  amb un exemplar del llibre de la Unió del 75 aniversari, o llegiu el Veïnat, que us feu amics al facebook de la Unió, que parleu amb amics, veïns o components de la entitat, per tal de conèixer una mica més el que es la Unió.
També que si passeu per el davant i veieu activitats entreu a veure el que es fa: teatre, exposicions, gimnàstica, ball de saló, ballet, cursos de cuina, marqueteria, etc., sense oblidar la festa  Major de Mas Rampinyo que organitza la Unió, amb col·laboració de altres entitats ( poques cal engegar una comissió de festes més participativa, més diversa).
La Unió està oberta,  és una entitat viva, activa, però necessita de tu. Potser cal millorar la comunicació vers la gent que no coneix encara la realitat, potser cal  fer tots el possibles per demostrar que la Unió es de tots, però que com entitat que no es autosuficient necessita de socis, i sobretot de participació.
Hi ha uns tòpics positius i negatius sobre la Unió que cal canviar, corregir. Som al 2011, i no pas al 1921, entre tots ho podem fer.
Ara els socis el proper dia 8 de juliol tenim l’ assemblea extraordinària, hi ha la dimissió e la junta, en uns moments de certa complexitat. Una cita que no podem perdre, però també tenim un altre repte el de donar a conèixer la entitat, d’ explicar el que es la Unió, perquè deixi de ser una desconeguda.
El quadre que hi ha al vestíbul de l’ entitat , que fou pintat per un masrampinyec d’ adopció, una artista, una persona en majúscules, un president, un col·laborador, un amic, un  Joan Capella immens, una donació amb motiu del 75 è aniversari de l’ entitat al 1996. El quadre és una visió personal de la Unió.

diumenge, de juny 05, 2011

FINS QUAN AQUEST ENTREBANC?




Repeteixo alguns dels comentaris, per tal de refrescar la memòria a les que poden solucionar els problemes, en aquest cas de nou és sobre el carril bici,  encara en aquest tram hi ha l’ entrebanc  al mig . En una estona tres ciclistes han hagut d’ esquivar-lo , no hi ha manteniment d’ aquest carril , després de la despesa realitzada. Fotografia realitzada la carrer Bach a Mas Rampinyo el dissabte dia 4 de gener.
COM ES QUE NO ES LIMITA L' ACCÉS ...


El Parc de Mas Duran, ahir al matí presentava molt de trànsit de cotxes, perquè no es  limita l’ accés dels cotxes , és que els ocupants no poden aparcar fora del parc i caminar fins a dins.
PAISATGE A PRIMAVERA


Ahir dissabte vaig realitzar aquestes fotografies, la primavera està a uns dies de finalitzar, els camps ofereixen un colors prou intensos, com he dit més d’ un cop no cal anar gaire lluny de casa, a prop tenim paisatges prou interessants d’ observar, contemplar i gaudir. Des del camí a Can Pomada a Mas Rampinyo, he realitzat les fotografies.

dijous, de juny 02, 2011

FOTO BUSCADA



TEXTURA DEL FERM, CARRER INDUSTRIA MAS RAMPINYO


NO PAREN D' ACTUAR...


Un dels comentaris més reiteratius, d’ aquest blog és el referent a l’ acció continuada de persones  gens cíviques amb esprai, tant els hi fa respectar la propietat pública. Un cop més l’ administració haurà de fer reparar la pintura de les parets del pas subterrani, no hi ha dret que hagi gent que només pensi en fer malbé ...
Fotografies d' avui dia 2 de juny, pas subterrani de la linea de tren a Puigcerdà, a Mas Rampinyo.
Límits traspassats

Els esprais a través d’ artistes urbans pot ser una art, però en mans de persones gens cíviques, pot resultar un malson , molt lamentable , l’ agressió a la façana d’ un habitatge d’ un veí de Mas Rampinyo. La fotografia està realitzada ahir dimarts, al carrer Carrerada.
SENYAL O INDICACIÓ CONFOSA


L’ altre dia en una reunió, es va comentar  la senyal col·locada sota els semàfors ,situats a la cantonada de l’ avinguda Catalunya amb el carrer Angel Guimerà . Avui la he fotografiat des del cotxe, realment el lloc per a mi no es l’ adequat, i pot crear confusió, no se si està ben col·locada, però estaria bé que es fes una valoració, i si cal realitzar una nova ubicació de la senyal.