dissabte, de desembre 31, 2011

DESCENTRALITZAR, NO HA DE FER POR

Joan Capella esta present en tres sales d’ exposicions, i això és una molt bona noticia, com també serà una bona noticia el dia que es obri una seu permanent per poder exposar la seva obra i donar a conèixer la seva tasca com artista i persona.
De moment he pogut visitar una de els tres exposicions, com estan temps obertes espero poder visitar  les dues restants. Cal felicitar  a la Fundació Joan Capella i a la Regidoria de Cultura i Patrimoni , per aquestes exposicions, però a la vegada fer-los una pregunta, no podrien haver estat 4 les exposicions, o 5, no podien haver comptat amb la Unió per exposar una part de la seva obra.
Hi ha por en descentralitzar, al menys aquesta es la meva perspectiva, el meu punt de vista, no seria la Unió un lloc ideal, per mostrar part de la obra d’ un pintor , que va viure a Mas rampinyo, que la seva millor etapa creativa va ser a Mas Rampinyo ( perdó per aquesta opinió , no soc cap crític ni entens en art), no seria la Unió un lloc ideal per exposar la obra d’ una persona que va ser President de la entitat, membre de junta, component de diversos grups.
No seria la Unió un lloc ideal per fer una exposició, essent una de els entitats que compta amb un mural pintat per e propi pintor?... jo no tindria por de descentralitzar, jo no la tindria pas.

fotografia escanejada de negatiu color, realitzada a Mas Rampinyo, autor Fidel Casajuana
QUE QUEDA D' AQUELL VALLES

Aquest és el Vallés que volem?, el del creixement desmesurat, el de créixer per créixer, e de sense to i so. Com el Vallés si que hi ha rés, i ha molt mal fet, mal construït, mal  dissenyat, mal governat, mal fet, mal…, i en el cas del nostre veïnat no és una excepció.
fotografia realitzda des de Reixac, desembre de 2011


divendres, de desembre 30, 2011

MIRA QUE HO FAN DIFICIL

En el bar restaurant que hi ha al polígon industrial Can Milans, els que anem a dinar ens trobem amb un mantell de paper que hi ha escrit el text que hi ha en la foto penjada, mira que ho tenen fàcil posant Mas Rampinyo, doncs no posen entre La Llagosta i Montcada. Per indicar on esta el bar restaurant.
Can Milans és Mas Rampinyo,  entre la Llagosta i Montcada hi ha Mas Rampinyo, tan difícil és dir-ho.

dilluns, de desembre 26, 2011

QUADERNS 23



La Revista Quaderns está editada per FUNDACIÓ CULTURAL MONTCADA, us recomano la seva lectura, diversos articles interessants que cal llegir. Jo destaco en aquest cas l' editorial, respecte a un nou repte per a la Fundació: l' arxiu històric de Montcada i Reixac.
I un treball de investigació relacionat amb Mas Rampinyo, realitzat per en Ricard Ramos i en Josep Bacardit


Compreu la revista, de veritat que val la pena.

dimecres, de desembre 21, 2011

BON NADAL I UN PRÒSPER ANY 2012


" PER NADAL CADA OVELLA AL SEU CORRAL"

diumenge, de desembre 18, 2011

MARATO SOLIDARIA



En els temps que corren, la resposta de les persones davant la solidaritat , ha estat molt positiva. La gent ha respost donant la seva aportació, participant en la festa organitzada per la Unió , on la Unió, els grups i col·laboradors han fet possible un any més una nova edició de la festa per la Marató.

dilluns, de desembre 12, 2011

ENTREBANCS O LIMITADORS ?


Ja en els anys 80, hi havien aquets elements al terra per tal de fer reduir la velocitat dels vehicles, actualment hi ha diferents  dissenys, alguns d’ excessiu relleu,  que al meu entendre no son els adequats per els vehicles, no se fins quin punt es bo per aquets els sotracs que ocasionen el seu pas damunt d’ ells.Es evident que cal garantir el compliment de la velocitat dels vehicles, cal evitar accidents , però son adequats aquets entrebancs o limitadors , per els vehicles, no produeixen averies ?.
Fotografia realitzada a la Rambla dels Països Catalans, a Mas Rampinyo
ABANS MASRAMPINYO, ARA REPSOL


La gasolinera situada a tocar a la Plaça Espanya,  a Mas Rampinyo , fotografía dels anys 80.

dissabte, de desembre 03, 2011

Pas de nivell, paisatge canviat

La fabrica de cartró desapareguda en l’ actualitat, ha donat pas a un espai de pàrquing de vehicles i a una zona d’ habitatges. Mas Rampinyo anys 90.

diumenge, de novembre 27, 2011

CAN TAPIOLES, DETALL


Can Tapioles, era una casa apartada del nucli urbà de Mas Rampinyo, la construcció de polígons industrials va fer que no estigues la casa solitària. Aquesta fotografia és dels 80.

diumenge, de novembre 20, 2011

MARIA DEL MAR BONET, a Mas Rampinyo al 1987.

El proper dia 25 de novembre la Maria del Mar Bonet actua al Kursaal, a Can Sant Joan, en el any 87 va actuar a Mas Rampinyo, amb motiu de la Festa Major, he recuperat aquestes dues fotografies realitzades a l’ envelat.

dimecres, de novembre 16, 2011

VOLEM UNA FESTA POPULAR?


Algú em pot definir el que és una festa popular, quins ingredients o elements ha de tenir una festa, per ser popular. Ho dic perquè repassant el calaix de les fotos antigues he trobat aquesta fotografia realitzada  a l’ envelat de la Festa Major, es dels anys 80, des de fa molts anys els crítics a la Festa Major, han utilitzat l’argument de que aquesta no és popular.
M’ agradaria saber la vostre opinió, m’ agradaria encetar un debat, ja sabeu podeu escriure al correu del bloc.

dimecres, de novembre 09, 2011

EXCES DE PLUJA
 
El passat divendres al mati, aquest arbre va caure, és al carrer Carrerada, a Mas Rampinyo, un excés de aigua caiguda .La fotografia ha estat facilitada per en Jordi Escrigas.

diumenge, de novembre 06, 2011

OPINIÓ, opinium




Aquestes fotografies son del any 1996, el dia 20 d’ abril,  la inauguració de les  obres de remodelació de la façana de la Unió, realitzades amb motiu del seu 75 è aniversari.
La UNIÓ , un cop  més
La Unió continua essent una gran desconeguda per la gran majoria de persones que s’ han incorporat a viure  Mas Rampinyo. En part també ho es per gent que porta molts anys vivint  al veïnat.
 Per diverses raons hi ha l’ opinió de que la Unió és una entitat privada, una entitat tancada, una entitat de quatre, etc.. Soc del parer que es per desconeixement, en altres casos per una fàcil excusa, i   per alguns casos per manca de voluntat de voler entendre la realitat.
Han passat 15 anys de la celebració del 75 aniversari de l’ entitat i som a 10 per celebrar el centenari, anem cap LA UNIO  2021, la evolució de la Unió durant tots aquets noranta anys de història ha estat constant, potser amb una velocitat lenta, però sempre amb la intenció clara de adaptar-se a els temps .
No podem renunciar al bagatge de l’ entitat, no podem oblidar que som fruit de la UNIÓ de una societat civil dels anys 20, no podem oblidar que l’ edifici es va aixecar amb l’ esforç físic i econòmic de moltes persones. Estem lligats en part al nostre passat, però hem d’ estar oberts a canvis, a nous plantejaments, a mètodes de treball diferents, a propostes engrescadores.
Aquest cap de setmana ha esta la Festa del Soci, les primeres activitats organitzades per la nova Junta, una nova junta que trenca amb el perfil de les darreres, hi ha gent que repeteix, però sobretot incorporacions de gent nova.
Unes de les propostes que han fet, es la de obrir la Unió, així com la d’ oferir la col·laboració de l’ entitat a altres entitats del municipi, propòsits que em semblen bé, inclòs necessaris. Cal fer una tasca didàctica, comunicativa, i de sensibilització, per difondre que és la Unió, cal cercar nous mètodes, noves formules  per tal de fer partícips a més gent, son en temps gens fàcils, per les  entitats com la nostra. Però aquesta no és tant sols tasca de la junta, sino també dels socis i membres de tots els grups, fer Unió ha de ser el propòsit de tots.
La Unió no és diferent, ni gens atípica, ni és un bitxo rar, ni una excepció, bé potser és una suma de tot això, o de una part. La Unió es el resultat del dia a dia, del treball de tots els grups, de la suma de totes les activitats , de les festes, del esforç de les juntes, de la col·laboració i participació dels socis, inclòs de la col·laboració dels estaments públics que a la mesura de les seves possibilitats  o del seu peculiar barem, han aportat un suport econòmic.
La Unió fa de centre cívic, de casalet, d’ ateneu, és un equipament utilitzat per altres entitats del veïnat, un equipament que l’ ajuntament podria utilitzar més sovint, sobretot per descentralitzar més  les activitats. Espero que el nou Regidor de Cultura i els seu equip de tècnics facin un pas endavant  i incloguin a la Unió com a seu, de part de la programació cultural.
Hi ha molt per fer, molt per treballar, molt per millorar, però tots tenim part i art en l’ assumpte, no és tant sols una feina  o una tasca de la Junta, sino de tots nosaltres, amb més o menys intensitat hem de participar i col·laborar amb la Unió, fer Unió no és fàcil, requereix un cert esforç una certa dedicació, però sobre tot una voluntat de fer. Reconec que es fàcil recórrer a tòpics, a paraules buides, però es que cal fer tots els possibles per fer UNIÓ, i a la vegada  fer poble, i fer Mas Rampinyo.


dissabte, de novembre 05, 2011

FINS QUANT AQUEST SEMAFOR EN FUNCIONAMENT...
De tant en tant, insisteixo en alguns comentaris anteriors, el tema d’ aquest semàfor ja el vaig tractar en una anterior comentari. Te algun sentit que encara avui en dia funcioni ?, tants cotxes surten de la zona de la Rasa que calgui regular el transit amb aquest semàfor.No es podria col·locar en altre indret més necessari, és per seguretat, és per deixadesa, algú ho pot explicar.

fotografia realitzada a Mas Rampinyo, setembre de 2011.

dijous, d’octubre 27, 2011

MAS RAMPINYO, VISTA AL PASSAT


Aquesta fotografia ens facilita la visió d’ un Mas Rampinyo diferent al actual, en un curt període de temps, s’ ha transformat aquesta zona. Al fons podem veure la zona de les Indianes , sense cap edifici aixecat.
De pas podem comprovar com l’ ajuntament de l’ època, rés va fer per adequar el terra del espai per la fira de la Festa Major de Mas Rampinyo, ple de de bassals i fang.
Fotografia dels anys 90, realitzada  a Mas Rampinyo.

dissabte, d’octubre 22, 2011

JOAN CAPELLA, PER QUAN UNA SALA PERMANENT



Està molt bé comprovar com la seva obra es exposada a Sevilla, a una Galeria com la de Isabel Ignacio, i que al desembre segons publica la Veu, s' inauguri una exposició  retrospectiva de la seva obra ,organitzada per la Fundació Joan Capella.

Però per quan una Sala permanent per la seva obra ?. Ja és hora ¡

Joan Capella (1927-2005), pintor i artista,  una gran persona que va colaborar sempre que se li va demanar, persona que compta amb un llarg bagatge, amb un curriculum ple d' aportacions i  col.laboracions .
Les fotografies han estat realitzades en el seu estudi al 1996, el quadre que pinta va ser una donació que va fer a La Unió amb motiu del 75 aniversari de l' entitat, que el podeu contemplar al vestibul de la Unió.

dissabte, d’octubre 15, 2011

CREIXEMENT DESMESURAT...


Aquesta fotografia va ser realitzada abans de l’ esclat de la bombolla immobiliària. Un creixement desmesurat, permès per el sistema: analistes, caps de risc, economistes, polítics, entitats financeres, tècnics i especialistes, autoritats financeres, constructores, immobiliàries ,assessors, administracions públiques, etc. ... i en part de tots nosaltres.
On son les responsabilitats, on és la previsió, la planificació, on son els estudis, on son els resultats... una crisi econòmica molt forta, una demostració de que els sistema no funcionava com ho tenia que fer, una mostra de actuacions a la lleugera, una demostració de que no cal comptar amb tants experts, col·laboradors, assessors, càrrecs de confiança, tècnics i polítics, doncs molts han demostrat que no han estat a l’ alçada que haurien d’ estar.
fotografia , realitzada a Mas Rampinyo .

diumenge, d’octubre 09, 2011

PLAÇA MILANS






Una petita plaça allunyada del nucli urbà de Mas Rampinyo, més a prop de la Llagosta , hi havia aquest conjunt de  quatre torres d' estiueig. A instàncies de Josep Cirera i Volta, l' arquitecte Josep Graner i Prat es va encarregar a l'any 1927 de realitzar el projecte d' aquest peculair indret, que malauradament ha desaparegut, per doanr pas a un poligon industrial.


Aquests quatre arbres és lo que queda de la  plaça Milans, Can Milans, la plaça Milans, Can Catafau o cal Sord, estaven ben a prop, malauradament no queda rés de rés, bé aquestes i altres fotografies, que son el testimoni d’ un paisatge sotmès a transformacions.
Les fotografies  son dels anys 90,i la darrera és d’ aquest estiu del 2011, Plaça Can Milans a Mas Rampinyo.

dissabte, d’octubre 08, 2011

MES SENYALITZACIÓ SI US PLAU

Al carrer Tagamanent manca una senyal més, només cal caminar per adonar-se de la quantitat de cagarades que hi ha al terra, és necessari anar amb compta, per no fotre la pota sobra alguna d’ elles. Per això proposo que les autoritats que utilitzin una senyal com la que publico sota d’ aquest escrit.
Aquesta senyal ha estat fotografiada a Constantí, és evident que hi ha moltes persones que recullen les necessitats dels seus animals. Per molt que l’ Ajuntament faci campanyes, cal que les persones incíviques canviïn d’ actitud.