dijous, de juliol 29, 2010


UNA TEMPESTA FORTA

La forta pluja ha fet que el lateral de la c-17 s' hagi anegat d' aigua, tenint que tallar el pas del vehicles. Una dotacio de bombers i altres cossos de seguretat ha actuat per evitar mals majors.
Molta aigua en poc temps

Al carrer Pep Ventura amb carrer Castells aquest sortidor d' aigua, la tapa s' ha desplaçat degut a la pressio del aigua.

Una tempesta d' estiu, que ha estat intensa, esperem que no hagi molts danys personals ni materials.
Fotografies realitzades a Mas Rampinyo.




dissabte, de juliol 24, 2010

INAUGURAT , QUAN ENCARA NO TOT ESTAVA EN FUNCIONAMENT


QUAN PODREM UTILITZAR L' ASCENSOR?

Avui diumenge passejant per la zona he comprovat que l' ascensor funciona, cal dir-ho en honor a la veritat informativa, si be es cert que no ha funcioant fins despres de uns quans dies d' haver estat inaugurat el pont.

Hi ha la costum de inaugurar equipaments, sense tenir-ho tot termiat o acabat, a Mas Rampinyo tenim varios exemples: cal comprovar l' estat en el que continua estant la zona sobre la c-17 soterrada, un altre exemple es l' equipament cultural del teate auditori, que porta un any i alguns mesos sense poder-se utilitzar, i que em diuen del parc de Mas Duran, no creuen que caldria ubicar uns urinaris?.




dimecres, de juliol 21, 2010

VA PER A TU , ANDREU.

vista general de la sala d' exposicions
La inauguració va comptar amb la presència de bastant pùblic.

autoretrat de l' Andreu


Fotografia d' amics de l' Andreu

Fins el 5 de setmebre teniu temps per visitar l' exposició de pintures de l' Andreu Guardia Vilalta, a la Casa de la Vila a Montcada Centre.Una exposció que val la pena visitar.

Vaig tenir l' oportunitat de llegir unes paraules sobre l' Andreu, les reprodueixo per si les voleu llegir més atentament.


BONA TARDA A TOTHOM

Autoritats, amics, amigues, coneguts, conegudes, gent aquí present.

Vull començar aquest parlament amb unes paraules escrites per l’ Andreu:

“LA IMAGINACIÓ NO TÉ LIMITS PERÒ PERQUÈ ALGUNA COSA ES FACI REALITAT ENTRE D’ ALTRES, CAL QUE LES IDEES ES MATERIALITZIN. “

Paraules escrites amb motiu de la seva primera exposició de pintures, que la va realitzar a Ripollet al 2004.

Un dels seus projectes era exposar a Montcada Centre, a la Casa de la Vila o al Auditori, avui l’ ha vist materialitzat.

És un dia per estar contents, perquè l’ Andreu ho estaria, primer per tenir-nos a tots plegats al voltant de la seva pintura i de la seva persona en aquesta inauguració, segon per fer-se realitat el projecte que ell desitjava. Meticulós com era hauria estat pendent fins darrer detall en el muntatge de l’ exposició, marcant el ordre de les pintures a la hora de penjar-les, doncs volia una visió cronològica de la seva obra.

Hagués estat puntual per fer de “ cicerone” del acte, per donar-nos la benvinguda un a un, vestit de mil i un botons, amb una de les seves inseparables corbates, potser un xic nerviós, però amb un somriure per a tots, ens faria un breu parlament

En les paraules que ens adreçaria faria enllaçar la pintura amb l’ amistat , ens hagués deixat anar alguna referència sobre John Lennon, i de ben segur sobre els Beatles . També hauria fet esment el suport que rebia de la seva parella la Maria Rosa, i com no, hauria donat les gràcies a la regidora de Cultura de Montcada i Reixac, i a l’ equip de persones que ha fet possible aquest exposició .Agraïment que jo també faig en nom de tots els aquí presents, gràcies Amèlia, i gràcies a l’ Alvaro del departament de cultura de l’ Ajuntament de Montcada i Reixac.

L’ Andreu, l’ amic pintor, o el pintor amic a compartit i viscut amb alguns dels aquí presents: moments, instants, situacions, anècdotes, alegries i penes. El temps podrà diluir però mai esborrar la petjada que ens ha deixat entre nosaltres.

A través d’ aquests quadres podem gaudir de l’ Andreu, de la seva imaginació , de la seva creativitat, del seu art. Ell va beure de fonts de diversos artistes admirats. No tenia un estil definit, però a cadascun dels seus quadres li donava el seu toc peculiar i personal.

Defensava la seva llibertat creativa, preferia materialitzar les idees que provenien de la seva imaginació artística, fugia i es negava a pintar quadres per encàrrec.

Li va costar decidir-se a exposar la seva feina, era tímid en aquest aspecte, no ho creia necessari, tenia prou amb mostrar la pintura a els seus cercles més pròxims , i amb el fet de pintar. Però a partir de la primera exposició, va adonar-se que calia mostrar el seu treball. Desprès de Ripollet , va exposar a Mas Rampinyo, ara a Montcada Centre, qui sap si per trencar el cercle caldrà fer-ne una a Premià de Mar. A totes aquestes quatre poblacions ha estat vinculat amb més o menys intensitat a lo llarg de la seva vida.

Andreu fins a sempre, estiguis on estiguis que tinguis pinzells, colors i teles per pintar el que vulguis, el que imaginis, el que creguis, escolta i toca la musica que prefereixis ,però també que tinguis temps per cultivar la nostra amistat, la de tots els aquí avui presents.

Andreu per sempre.

dilluns, de juliol 19, 2010

ANDREU GUARDIA I VILALTA

1956 - 2007. Andreu per sempre
Demà dia 20, serà un dia que l' Andreu estarà content, doncs inaugurarà la seva exposició de pintures, a la Casa de la Vila a Montcada i Reixac, aquesta serà la seva tercera exposició que realitza, la primera la va fer a Ripollet al 2004, la segona al seu veïnat a MAS RAMPINYO, amb motiu de la Festa Major, aquesta a Montcada Centre és malauradament postuma, però estic segur que ell estarà content. Per aquest motiu us recordo que demà a les 19,30 hores s' inaugura la exposició de pintures, si teniu la possibilitat veniu ¡.

la fotografia ha estat facilitada per la Maria Rosa Ramon

diumenge, de juliol 18, 2010

ES AQUEST UN SEMAFOR OPERATIU ?

És operatiu manenir aquest semàfor en actiu, realment surt tant trànist del carrer Palamós, que calgui regular-ho amb un semàfor ?, no s' ha reduït el pas de cotxes per l' interior de Mas Rampinyo amb el nou pas sota la via a l' alçada de la Rasa, cal regular aquest indret amb semàfor encara?.


dimecres, de juliol 14, 2010

L' ANDREU, L' AMIC PINTOR

cliquejeu sobre la imatge per ampliar-la
Segur que el proper día 20 serà un dia que l' Andreu estaria content, per ell exposar a Montcada Centre era un desig, que gràcies a la Regidoria de Cultura veurà complit. No falteu a la inauguració ¡

diumenge, de juliol 11, 2010

EL RIU RIPOLL

Fa uns dies uns operaris tallaven en el riu Ripoll un arbust, en canvi les branques i els troncs tallats encara continuen a prop d' on es van tallar. Deixadesa? , esperarem que plogui ?, estic parlant del tram de riu que hi ha davant de l' empresa Lidl.

El torrent de Mas Duran, va a parar al riu Ripoll, en aquest cas podem comprovar un munt de canyes, de llaunes de refrescos i d' un bidó gran, en el tram que fins el riu, és lamentable l'acció de la gent que embruta.

fotografies realitzades al mes de juliol 2010.

dimarts, de juliol 06, 2010

CARTA D' UN INTERNAUTA
Un seguidor del bloc, m’ ha fet arribar una sèrie de reflexions personals i també aporta informació referents al tema de la venda de LA PISTA, us recomano que ho llegiu.

Hola Fidel,

T’explicaré el meu punt de vista del que suposo va passar. Un és aficionat a l’especulació i en aquest cas no creu en les casualitats.
Els any 1970 , els Ajuntaments en general i concretament el de Montcada no n’era cap excepció no disposaven del que se’n diu una hisenda forta, estaven endeutats fins les seies . No tenien un duro, anaven en general a remolc dels fets. En aquell temps es va aprovar per part del Govern una disposició que permetia fer diners a les entitats locals : va ser una de les primeres revisions de Plus Vàlua de Terrenys i el nostre Ajuntament ( presidit pel Paquito Lasus) va fer una revisió en profunditat i va aplicar una nova tarifa en els rebuts de contribució , en aquest cas especials a les empreses .Diria que totes van protestar ( Asland,Valentine, Ignis, Motor Iberica, Aismalibar, etc, etc . La majoria d’elles van guanyar els recursos presentats davant dels tribunals ja que demostraven o volien demostrar que l’augment del valor ( teòric) dels terrenys de les seves propietats era només això una teoria ja que ells no pensaven ni volien especular en els mateixos . L’Ajuntament de Montcada que pensava ingressar uns calerons , va veure frustrat el seu intent . Concretament d’Aismalibar pensava ingressar unes 400.000 PTA en concepte de Plus Vàlua .

Arran de tot això , crec que va arribar l’acord del que tu preguntes en el teu bloc.

Dades i dates a tenir en compte :

13/1/1972 : Aismalibar SA sol•licita adquirir de l’Ajuntament una porció de terrenys compresa entre dues naus de dita fabrica ( extensió del carrer R. Llargués) . La sol•licitud es presenta amb un projecte d’alineació de carrers en una zona existent entre la Ctra de Ripollet i el carrer Industria. La intenció de la fabrica es comprar 1284 m2 ( 33.962 pams quadrats) del carrer Gaspar Nogué , un lloc que en realitat en la practica només feien servir ells , concretament es diu que ja existeixen dos passadissos subterranis que connecten entre les naus.
L’Ajuntament , seguint el procés administratiu en aquest casos , fa l’exposició publica a fi de presentar al•legacions i comunica el cas a la Comissió d’Urbanisme de Barcelona i Serveis Comuns ( ara se’n diu Gerència Metropolitana o popularment com Area Metropolitana) , aquesta entitat havia de donar el vist i plau.
5/10/1972 : L’Ajuntament per poder vendre aquells terrenys públics ( eren vials) el primer que ha de fer es adquirir la propietat ja que fins aleshores era un vial que no havia escripturat ni és trobava inventariat en el registre de propietats municipals. Ho farà amb data del 7 de juny de 1972.
6/12/1972 : En aquesta data L’Ajuntament va autoritzar a l’Alcalde Sr. Lasus els poders d’atorgar la corresponen escriptura de venda a Aismalibar del carrer Gaspar Nogué per 815.104 PTA.

En resum va ser una venda de patrimoni municipal , sense cap condicionant ni d’us ni temporal. Va ser una venda per sempre. L’excusa que es feia servir per vendre patrimoni municipal s’acostumava a fer sota la “rimbombant “ paraula de “ terreno sobrante de via publica”. Els diners , era obligatori , que anessin a parar a inversions i encara que es fessin servir per una altre cosa , oficialment sempre constava com una aportació a finançar les inversions.

Tot i que no es pot afirmar rotundament , és ben cert el que dius , ja que , mira per on en aquells dies es va aprovar la il.luminació del camp de futbol , amb un pressupost inicial de 679.000 PTA ( mes novembre 1972). Pressupost que després es va veure augmentat en 379.000 PTS( mes Juliol de 1973).

Vull donar les gràcies al internauta que m’ ha fet arribar aquest escrit, gràcies per la seva col•laboració en aclarir un xic més el tema. Ja sabeu que quan vulgueu, podeu dir la vostra, aportar fotografies, escrits, documents, etc.

dilluns, de juliol 05, 2010

PINTADA TAPADA , CENSURA ?

Soc contrari a pintar les parets amb spray, considero que no cal embrutar-les, que cal tenir cura del mobiliari urbà , de la propietat pública i privada. En aquesta ocasió ha tocat la paret de l’ Escola Mas Rampinyo a la zona de Mas Duran. Una pintada reivindicativa de “Can Pomada existe “, el que també m’ estranya es que pocs dies després és tapés amb una capa de pintura la pintada en qüestió, un tipus de censura?, doncs més amunt hi ha altres pintades que no han estat tapades.





         FEM-HO ARA, NO SIGUI QUE FEM TARD   autoretrat de ja fa uns anys M' agrada escriure i compartir-ho.... Després de la mort d&#...