dimecres, de juny 30, 2010

UNA FOTOGRAFIA QUE ENS PARLA


cliqueu sobre la fotografia per ampliar-la


Ja sé que les fotografies no reprodueixen efectes sonors , però si que ens parlen, que ens aporten informació, ens documenten. Us recomano que mireu , que observeu, que contempleu sense presses una fotografia antiga o recent, ella us dirà moltes coses.
Aquesta fotografia realitzada lo més segur en els anys 50, ens mostra una interessant estampa de Mas Rampinyo, la fotografia d’ autor desconegut ens aporta un munt de informació.
El carrer que hi ha perpendicular a la imatge és l’actual Pep Ventura ( antic Ramon Llargués), al fons podem veure la Pista que en l’ anterior comentari he parlat de’ ella, el fum que desprenia Aismalibar en l’ època, les cases , etc..
La importància de la fotografia com a document gràfic és evident, és el consol que ens queda per si volem recordar com era el Mas Rampinyo d’abans. La pista que observem de tenis estava al club d’ Aismalibar, actualment hi ha un centre d’ oci i serveis anomenat el Punt ( ni el nom varen respectar).
Ara quan tot just sembla que Asimalibar tanca les portes , és oportú publicar aquesta imatge, un record a una empresa que va suposar una transformació en el paisatge urbà i rural, que va ser eix principal en la economia del veïnat, que va transformar la vida social i laboral de tot un municipi.

( la fotografia ha estat publicada en el llibre la La Unió 75 anys d’ Història, i en el darrer Veïnat del mes de juny 2010)

diumenge, de juny 27, 2010

LA PISTA, un tema per recuperar

Carrer Industria, aqui hi havia la Pista
                      Carretera de Ripollet, aqui hi havia  la Pista

Un ja compta amb uns quants anys, sóc dels que de petit tenia el seu carrer asfaltat,  vivia a una carretera, la de Ripollet. Malauradament ja passaven vehicles de tot tipus, pero tot just al davant tenia un carrer que era la prolongació del Ramon Llargues, li dèiem la pista perquè estava pavimentada amb ciment, no tenia voreres, era tot pla, l’ empresa Aismalibar la feia servir per estacionar unes plataformes que portaven uns grans transformadors, que eren sotmesos a provatures, també era lloc de pas de treballadors entre les dues naus de l' empresa. 
Aquest carrer va ser la meva pista per aprendre a anar amb bicicleta, també on podíem jugar sense perill , i amb la sort de que al contrari de tots els altres carrers no hi havia fang quan plovia , doncs era una de les excepcions i estava pavimentat.

Els que sou més joves no heu conegut aquest carrer, no tinc intenció de aixecar comentaris rars, ni buscar coses rares, sinó tinc  una curiositat, i el cuc de saber com va anar el tema en el seu moment.

En temps de la dictadura en ple creixement de l’ empresa, es va arribar a un acord de compra venda del citat carrer amb l’ ajuntament ( segons rumors amb els diners de la transacció es varen comprar les llums del camp antic de futbol del Montcada, altres rumors varen córrer , però no venen al cas).

No se quan va ser la compra, però el cert es que es va construir i va desaparèixer el carrer, l’ empresa guanyava metres, i evitava el creuar un carrer, comprant feia un negoci rodó. Ara bastants anys després tinc una pregunta o varies a fer:
Va ser una compra per sempre?, va ser un acord a uns anys determinats?, hi ha documentació d’ aquest fet ?, hi ha la possibilitat de que l’ Ajuntament pugui recuperar aquest carrer ? es contemplava l’ opció de ser retornat si es venia l’empresa?.
No se si hi ha algú que conegui els detalls, seria interessant que poguéssim saber els fets concrets de l’ operació de compra i venda, i en tot cas ara que es planteja la desaparició de l’ empresa, l’ administració pogués recuperar un patrimoni que és va mal vendre o cedir temporalment, qui ho sap?

Si alguna persona disposa de informació, ja sabeu... elmasrampinyo@gmail.com





UN RETOL ANTIC , PROU EXPLICIT

Tot passejant per Can Pomada, m’ he trobat amb aquest rètol prou explícit, compta amb uns quants anys però aquest empresari de la fusta ho tenia clar de que “Can Pumada “ estava a “ Mas- Rampiño”. Fotografia realitzada al mes de juny de 2010, a Can Pomada de Mas Rampinyo.

dimarts, de juny 22, 2010

 ENTREVISTA INTERESSANT

LA entrevista realitzada a César Arrizabalaga per en Sergi Escudero un estudiant en pràctiques, que us recomano que la llegiu a la web AVUI + EL PUNT. Publico dues preguntes i les respostes, que van relacionades amb Mas Rampinyo i el pensament del que fins ahir va ser alcalde de Montcada i Reixac. Si voleu llegir-la complerta aneu a la web abans esmentada.


reproducció tallar i enganxar de la pag web

ESTUDIANT EN PRÀCTIQUES

«Montcada és un trencaclosques ple de vida»

Entrevista a l'alcalde de Montcada i Reixac, que deixarà el càrrec dilluns dia 21

18/06/10 02:00 - Montcada i Reixac - Sergi Escudero .
 

Si hagués de definir Montcada en una paraula, quina seria?

«Montcada és un trencaclosques ple de vida. És una ciutat plena de vida, ja sigui associativa, cultural..., però està molt trencada, especialment per culpa de les infraestructures. El més curiós i peculiar és que cada un dels nou barris té identitat de poble, té identitat pròpia. No té res a veure Can Sant Joan amb Mas Rampinyo. Ni Can Pomada amb Santa Maria. Jo reclamo una identitat comuna, que és la de Montcada i Reixac, però respectant la identitat de cada barri. Fins i tot, jo sóc el primer que predico la meva identitat de masrampinyaire. D'altra banda, Montcada està situada en un punt estratègic molt important. Sempre dic que en cas d'un conflicte Montcada seria un punt a vigilar [riu].»
Si s'hagués de quedar amb un lloc de Montcada, amb quin es quedaria?

«Amb Mas Rampinyo, el meu barri. Estic molt content amb el meu barri i amb Montcada. No me n'aniré de Montcada perquè la meva família es queda aquí i jo em quedo aquí amb ella.»



dissabte, de juny 19, 2010

UNA OPORTUNITAT PERDUDA
Realment ha estat una oportunitat perduda per part de La Veu, aquesta portada hauria d’ haver sortit al carrer ja fa uns dies, i no pas ahir divendres. La possible rigidesa en la periodicitat del mitjà, hauria de ser contrarestada, amb el fet de poder informar sobre un tema prou important per el conjunt del municipi, com es en aquest cas.
Que La Veu sortí cada quinze dies, fa que alguna gran noticia es publiqui quan ja ha perdut força, la rigidesa en la periodicitat fa difícil el poder donar la noticia gairebé al moment al instant. S’ ha perdut una gran ocasió amb motiu de la dimissió de César Arrizabalaga com alcalde de Montcada i Reixac, La Veu hauria de tenir la agilitat adequada, en casos com aquest de gran transcendència , s’ hauria de publicar un numero especial, un monogràfic, un extra.

La gent ha de estar informada, i en aquest cas han estat altres medis que han donat l noticia , l’ actualitat era la dimissió, tema prou important perquè el medi públic de informació hagués actuat amb celeritat.

Aquest comentari és una reflexió sobre la necessitat de que és tingui la suficient autonomia per tal de que si els professionals ho creuen oportú es pugui editar un exemplar extra, per tractar el tema. El de fet d’ esperar a cada quinze dies fa que en més d’ una ocasió la noticia perdi la frescor, el interès.
He trobat a faltar la informació dels medis de informació públics de Montcada i Reixac, han reaccionat tard, no se si estan molt limitats amb la periodicitat, però si se que s’ haurà de trobar la fórmula per tal de que no torni a passar. Els membres de la OAIL i el consell d’ administració hauran de buscar la forma per evitar casos com aquests.
Sempre he defensat el treball dels periodistes de la Veu, he defensat la seva autonomia i llibertat, se que en ocasions han treballat amb  pressió , essent diversos els factors d’ aquesta pressió. Però considero que els periodistes han de reivindicar el seu treball fent el que millor saben: informar, i si cal demanar els medis per poder-ho fer amb les millors condicions, es demana.


dimecres, de juny 16, 2010

CAN CASTELLS, una zona a recordar
Aquesta vista de la zona de l’actual mal anomenada Foinvasa, ens mostra com érem un poble basat en l’ agricultura, tot ser una fotografia dels anys 90, podem comprovar aquest passatge rural. En l’actualitat està ple de naus industrials. La gent nou vinguda o jove que no va conèixer la zona, es feria creus si encara la tinguéssim, al menys coma testimoni de un temps recent.
Poc a poc si el temps m’ ho permet aniré pujant fotografies i comentaris al bloc, però us vull recordar que si disposeu de fotografies antigues i les voleu publicar, ferma-les arribar.

Per situar-vos els que no ho coneixeu  a l' alçada de la rotonda de la carretera Ripollet direcció Mas Rampinyo quan trenqueu a la  dreta el carrer i tota l'esquerra de naus seria la zona de Can Castells, la zoan fotografia en els anys 90.

LA PLAÇA DE CAN MILANS


A l' antiga carretera de Ribes, tocant a la Llagosta, hi havia aquest peculiar indret, maluaradament com en altres casos es va enderrocar per donar pas a un poligon industrial. La zona arbrada es manté,  si anem al poligon on hi ha Valentine ens trobem amb els arbres plataners. Lluny de nucli urbà de Mas Rampinyo, quan va ser enderrocada no es va alçar cap veu en contra, realment perdues com aquesta fant molt mal al patrimoni d' un poble.

fotografia realitzada en els anys 90,Plaça Can Milans a Mas Rampinyo
CAL ALBINYANA, ANYS 90

Panotxes  a la façana interior del mas.

Fotografia realitzada a principis dels 90, masia situada a un pas de la Llagosta.

dissabte, de juny 12, 2010

TIRANT DE HEMEROTECA

En l’article d’ opinió de Anna Balletbó publicat a El Periódico de Catalunya, surt la referència d’ un “ Freedom for Catalonia o for Mas Rampinyo “, en l’ any dels Jocs Olímpics de Barcelona al 1992, a la Ap-7 unes persones varen posar en un pont sobre la autopista, a l’ alçada de Cardedeu una pancarta que deia aquest text.
La lectura del article d’ opinió em va fer entendre que Anna Balletbó desconeixia que Mas Rampinyo realment existia, per aquest motiu vaig escriure una carta al director, que posteriorment va ser contestada per la política socialista.
Han passat gairebé 18 anys, i per a mi va ser un fet interessant i curiós, per aquest motiu publico aquest comentari.
Cliqueu sobre les imatges per tal de ampliar-les.

dijous, de juny 10, 2010

NO HI HA DRET,
PROU SI US PLAU, RESPECTEU LES NORMES
fotografia realitzada avui dissabte dia 12de juny 2010

Erre que erre, la gent és bruta , deixada, poc cívica , en el tema de les deixalles, mobles vells, i etc., és confonen d’abocador constantment, utilitzant la paret d’ un edifici privat per deixar les deixalles, quan l’ ajuntament ofereix un servei de recollida. Aquest és un cas denunciat des de fa temps des d’ aquest bloc, per raons personals surt aquest indret, però hi ha altres al veïnat, és veritat que soc reiteratiu, però de veritat que ja n’ hi ha prou, a la gent intolerant amb les normes, i els que toleren que campin aquests a les amples, prou de saltar-vos les normes.
En aquesta ocasió l’abocador no ha estat buidat amb celeritat habitual , portem més de 7 dies amb aquest panorama d’ acumulació. Tot i reconèixer la tasca de la persona encarregada de la neteja del sector que dia a dia posa ordre a les deixalles, un es pregunta perquè es van fer unes normes cíviques si no es posa fi a aquesta disbauxa.
Cal recordar que la bateria de contenidors soterrats es va posar per real decret, com en temps de la dictadura, doncs els veïns afectats no vàrem ser consultats.

A les persones que depositen les deixalles, feu el favor de respectar , a els encarregats de vetlalr per el bon funcionament del servei, feu el favor de recollir, portem més de 11 dies, fins quan seguirem ?.

dimecres, de juny 09, 2010

UNA ESTAMPA DE GINESTA
Passejar per la zona del parc de Mas Duran , suposa trobar-te amb uns paisatges com aquest, la ginesta que voreja el camí i al fons una vista del Turó. En aquest cas vosaltres només comprovareu el paisatge, jo en aquests dies he pogut olorar a ginesta mentre passejava per aquest indret de Mas Rampinyo. He tingut la sensació de fer un viatge al passat, quan era petit i anava amb els veïns a buscar ginesta a Collserola, per fer les catifes de corpus al meu carrer…

fotografia realitzada el mes de juny de 2010,parc mas Duran a Mas Rampinyo

SENYALITZACIÓ MIG AMAGADA


Senyalització a la carretera Ripollet, no creuen que hauria de ser més visible?


fotografia realitzada al mes de juny de 2010, carretera Ripollet a Mas Rampinyo

diumenge, de juny 06, 2010

O P I N I U M

INTRODUCCIÓ A UNA DIMISSSIÓ

El proper dia 21 de juny, l’actual alcalde César Arrizabalaga renunciarà a la seva acta coma regidor, després de molts anys governant en José Maria Campos, el partit socialista va guanyar amb la majoria per poder governar, si bé en els tres mandats ho ha fet amb diferents socis de govern.
César Arrizabalaga és veí de Mas Rampinyo des de fa bastant de temps, ara amb la seva decisió podrà dedicar més temps a la família , només em queda desitjar-li sort en aquesta nova etapa professional i personal.

REFLEXIONS ESCRITES

La dimissió de l’ alcalde de Montcada i Reixac, és la noticia i el tema del mes, i del any al municipi, des de tots els àmbits es parla del fet de la decisió personal. Les raons, els motius, les causes i els efectes d’ aquesta dimissió les hauran de valorar les persones que disposen de més informació.

Utilitzo el terme dimissió, perquè es el que he llegit en el mitjans públics de Montcada i Reixac, i com no disposo de un altre informació per a mi aquest tema i concepte es el que faig servir, entrar en altres valoracions, no em pertoca a mi.
Es evident que una decisió personal s’ ha de respectar com a tal, però també es cert que deixar un mandat electe quan encara no s’ ha esgotat el termini, no és lo millor per un municipi ( aquesta pràctica la realitza un partit polític com és el PSC, cosa que es pot fer i és fa). Com a tot governant i personatge hi ha punts de vista diferents i enfrontats, al parlar sobre la trajectòria de César Arrizabalaga al front del municipi, és evident que hi ha coses i fets positius, i una llarga llista de “pros” i alguna de “contres”.

La dimissió de l’ alcalde per a mi no ha estat en el moment oportú, ha utilitzat un “ tempo “ equivocat, però ell ho ha triat així, i segur que ha estat una formula prou“ consensuada” . Quan passi la tensió del moment,i el temps, algun dia sabrem els sentiments de la persona, el que sentia en el moment de fer publica la decisió, que ben segur estava madurant i suposo que compartint amb el seu cercle més íntim, estic segur que no ha estat una decisió fàcil .

En el panorama local hi ha un bloc, on tenen cabuda sense cap mena d’ escrúpols gent que d’ una forma totalment anònima, jutja ,falta a la persona i a les persones. Em sap molt de greu que s’ utilitzi un bloc d’ aquesta forma. Tota vegada que llencem la pedra i amaguem la mà, fem un flac favor a la dignitat humana. S’ han perdut les formes?. Fins quin punt es lícit poder faltar, insultar, insinuar sense signar amb nom i cognoms.

Fa temps que se sap de la marxa de l’ alcalde, al menys “ radio macuto” ho venia anunciant. Ràdio "macuto" per a mi és tota informació que totes les parts interessades van deixant anar per tal d’ escampar un rumor , una noticia que potser és veritat o tant sols una cortina de fum, per tal de despistar, inclòs una bona campanya de marketing.
No vull, ni me toca entrar en valoracions polítiques, ni partidistes, ni electorals, per això estan els partits i els polítics.Ni edintment tampoc entrar en valoracions personals.

Malgrat que mai he votat la seva opció, sempre he cregut que l’ alcalde ha estat elegit per la majoria del poble de Montcada i Reixac, i en això el poble es sobirà, si han estat tres mandats serà perquè no ho ha fet malament, o al menys el poble així ho ha decidit.

Els que em coneixeu sabeu que he estat crític moltes vegades, tinc diferencies amb algunesde les  decisions i fets que se han produït al veïnat i al municipi, en algunes no estic gens d’acord com se han fet les coses, en altres completament d’ acord, però aquest es un debat, o un tema que avui no toca.
Diuen que cal deixar passar el temps, perquè les aigües tornin al seu nivell, perquè torni la serenor , el seny , que la informació sigui menys tendenciosa, menys manipulada, menys agressiva, menys partidista, més clara, més complerta, més humana, més efectiva.
El proper dia 21 de juny, deixarà la seva acta de regidor en Cèsar Arrizabalga, a falta de 11 mesos de les noves eleccions municipals. Esperem que la nova alcaldessa pugui dirigir l’ Ajuntament tranquil•lament.

Estem en uns moments difícils on la crisi econòmica, la crisi de valors, la crisi de confiança, la crisi ... fa molt difícil que veiem una sortida d’ aquest llarg túnel, PERÒ HO DUBTEU QUE SORTIREM... .


 

dissabte, de juny 05, 2010

CARTELL PUBLICITARI


Qui no ha menjat xocoalta d' aquesta casa ?

La placa publicitaria està penjada a una paret del carrer Ramon i Cajal, a Mas Rampinyo.


VEGETACIÓ curiosa


Curiós com´aquestes fulles cobreixen i envolten la placa del carrer Lloret, a Mas Rampinyo. No hi ha dubte que no hi ha una senyal més verda que aquesta en tot el veïnat.

Fotografia realitzada al mes de maig del 2010.

         FEM-HO ARA, NO SIGUI QUE FEM TARD   autoretrat de ja fa uns anys M' agrada escriure i compartir-ho.... Després de la mort d&#...