diumenge, de febrer 28, 2010

OPINO, PERQUÈ TOCA FER-HO.

És normal ? que un any després d’ inaugurar-se, es tinguin que realitzar obres de millora, per solucionar els problemes de manteniment que ha tingut la làmina perimetral del llac, de la llacuna de mas Duran. Realment no hi ha garantia de l’ obra realitzada farà un dos anys?, no hi havia un estudi i un projecte previ a les obres, no es preveia els problemes que podrien sorgir, es normal ara gastar més diners ?, ja estava previst que tindria aquest problema i es va decidir fer-ho més tard ?.


Carretera de Ripollet amb el carrer Industria, avui diumenge 28 de febrer, a Mas Rampinyo
Ara és hora d’ asfaltar¡, al menys la darrera Veu en parla, i com diu un dels que manen a l’ Ajuntament, ara és hora de les coses petites. Un municipi que en els darrers anys ha realitzat grans obres, uns equipaments que al menys els tenim per poder gaudir i utilitzar ( el cost o sobrecost, es un altre tema, que ara no toca analitzar). Hi ha molts detalls petits és cert, que en certa manera a la gent ens preocupa, esperem que encara que sigui tard , facin tots els possibles per ser més àgils, per solventar els petits problemes, els quotidians, els crònics, els que en certa manera s’ han aparcat, a lo llarg del temps.

Per quan la rotonda? com és que no es fa la rotonda en el encreuament dels carrer Beat Oriol, amb Narcís Monturiol i la carretera Ripollet. Perquè no s’arregla el carrer de les Mercès , les seves voreres estan en un estat lamentable, perquè no es modifica el terra del pas subterrani de la via de tren al veïnat, el terra es de material porós que està brut des de la seva inauguració. Perquè no s’ han arreglat els temes pendents de la plaça Salvador Espriu, que en el dia plujós de la seva inauguració, per activa i passiva la màxima autoritat local va dir que prenia nota dels petits problemes i s’ arreglarien cosa que ara per ara no s’ ha fet. La llista de les petites coses és més llarga, segur que cadascú afegiria alguna altre qüestió.

Tota millora és benvinguda¡ sempre que es faci d’ una manera coherent, i cal felicitar a els responsables tècnics, treballadors i polítics. Cal felicitar per el fet deque es realitzi un recorregut per a bicicletes, accessible i segur, que uneixi el territori tant dividit i trossejat. També que el Casino de Terra Nostra, el Casal de la Gent Gran rebin ajuda per adequar les seves instal•lacions, i uns quants projectes més, només faltaria que no estiguéssim contents, tota millora reverteix en la col•lectivitat, i això és bo. El dia a dia, les coses petites fan que sumem i no pas restem.Benvinguts els plans que ajudin a millorar, i que aportin feina.
Un jove Jordi Climent a la dreta de la imatge, va ser pregoner de la Festa Major de Mas Rampinyo al 1994.

No seria coherent ¡ amb la meva manera de ser i de pensar, si no dediqués unes paraules referent a en Jordi Climent. No és amic meu, però si és conegut, una persona que quan m’ he creuat amb ella, he tingut la sensació de creuar-me amb una persona coherent, tolerant,amb la que es pot parlar, i com no també prendre un cafè.
Les causes, els motius i les raons, que l’ han portat a dimitir, segur que son diverses, no em pertoca a mi entrar a valorar-les, no sóc expert amb trames polítiques, ni en relacions humanes entre polítics. Jo vull quedar-me amb la persona, amb el Jordi, que és de Mas Rampinyo, malgrat que per coses de la vida ha anat a viure al poble veí .
Jordi fa molt temps que ens coneixem, que ens veiem, que coincidim, que ens creuem, i per part meva, formes part del meu bagatge que a través del temps, vaig omplint. 


Els Tres Tombs per l' Avinguda Catalunya,  a Mas Rampinyo.

Rés de coherent , es el titular de una informació apareguda en la Veu de paper ” LA TRADICIONAL DESFILADA VISITARA MAS RAMPINYO “, és refereix a els TRES TOMBS 2010, no és coherent aquest titular quan fa uns quants anys que la desfilada comença a Mas Rampinyo, un altre titular hauria estat millor :
“LA TRADICIONAL DESFILADA AMPLIA EL SEU RECORREGUT PER MAS RAMPINYO”. No vull ser reiteratiu, però a l’ esquerra del riu Ripoll s’ aixeca el veïnat de Mas Rampinyo.
Que l’ organització hagi decidit tornar a passar per l’ Avinguda Catalunya, em sembla bé, ara no ens excusem amb raons que rés tenen a veure amb la realitat, de perill per passar per l’ antiga nacional, el trànsit estava regulat per semàfors, on era el perill?.
Cal passar full a tics anteriors, que la festa i tradició promoguda per un grup de gent que treballa any rera any, tiri cap endevant,que tingui la resposta adequada, que compti amb una alta participació de la gent.

diumenge, de febrer 21, 2010


UN TOMB A PARTIR DEL KM 13.




A l’ alçada del km 13 de la antiga nacional 152, podem començar un recorregut prou interessant, trobem una zona arbrada ( uns quants arbres), també tenim el començament del antic camí a Rocamora, ple de arbres plataners, que arrel de la nova 152, es va veure afectat. El desdoblament de l’ actual c-17, va ocasionar un espai entre les dues direccions de l’ actual c-17 ben curiosa, un espai verd, uns ponts que gairebé no s’ han utilitzat mai per el trànsit rodat , ni per els vianants. Podem comprovar l’ actuació dels mestres “grafieteros”, i començar un recorregut cap ell’ antic pas nivell del camí a Rocamora. entrem en un mon rural, que si alcem la mirada comprovàrem que som a prop del nucli urbà del veïnat de Mas Rampinyo, les dues torres d’ habitatges ho confirmen. L’ antic camí de plataners a can Rocamora, encara compta amb els arbres, però hi ha el tram proper a la via de tren que el seu estat no es l’ idoni , hi ha la brutícia d’ uns tubs de plàstic al terra (de nou l’ acció de gent irresponsable que llença on li ve en gana qualsevol deixalla).
També hi ha imatges que ens mostren un paisatge agrícola, uns colors vius del camp, un cel net de pol•lució, la realitat es que hi ha gent que s’ entesta en continuar embrutant, mentre altre gira cap i no fa res per evitar-ho.

Les fotografies estan realitzads en el mes de febrer de 2010, a l' alçada del km 13 a Mas Rampinyo
QUAN L' ADMINISTRACIÓ S' EQUIVOCA I NO RECTIFICA

Quan plou l’ aigua es queda estancada, arrel de la inadequada obra de la instal•lació dels contenidors. L’ Ajuntament ho sap, però rés de rés, passen els dies, les setmanes, els mesos , els anys, però que importa si som una Ciutat, que continuï tenint l’ aigua davant del gual no passa rés, hi ha un munt de problemes més importants que solucionar, la Ciutat és lo primer, lo demés paper mullat, perdó aigua estancada.
No es la primera vegada que  surt aquest tema, la fotografia es del 19 de febrer del 2010, al carrer Pep Ventura, a Mas Rampinyo.

dijous, de febrer 18, 2010

OPINIUM


Malauradament no és mou ¡ som un veïnat adormit, som gent conformista, gent que ens agrada criticar, parlar, fer safareig , però a pocs molt pocs ens agrada actuar, a posar fil a l’ agulla , a treballar per aconseguir coses per Mas Rampinyo. Quan en una trobada casual per el carrer ,parles amb gent, surten els típics temes de sempre que si caldria fer això o caldria fer allò, clar que gairebé sempre utilitzem la premissa de bé jo no tinc temps per fer-ho, però si tu ho fas... . D’aquesta manera no trobarem a gent que vulgui dedicar temps per tirar endavant iniciatives.

Quan més siguem, més riurem, el mapa polític a Montcada i Reixac s’ ha ampliat amb una nova formació política, es tracta de la UPyD, segons he llegit laveu.cat., realitzant un comunicat dient entre altres coses que la UPyD està formada per “un grup de gent preparada, fins ara aliena a la política i amb un projecte de ciutat que valori i integri la participació ciutadana i la transparència en la política municipal”. El 2011 hi ha eleccions municipals, caldrà veure si sorgeixen altres opcions polítiques, caldrà estar atents. Ara bé, comencen una mica coixos quan diuen que son gent aliena a la política, quan per definició l’ home és un animal polític, i quan algun d’ ells està fent política des de fa temps.

És una bona noticia, el fet de que s’ hagi presentat el nou consell de administració de la OAIL, tota renovació es bona per el bon exercici democràtic i de funcionament d’ un òrgan com aquest. Cal felicitar la iniciativa de limitar i renovar els càrrecs., quan més gent participi, més és coneixerà la tasca que es porta a terme des de l’ OAIL. La Veu és un mitjà públic, i que malgrat alguns tòpics, és seguit i llegit per molts veïns i veïnes.
Montcada Ràdio, La Veu digital, la de format paper, son medis que podem utilitzar per estar informats del que passa a prop nostre, i ha de ser el vehicle que L’ Ajuntament informi i realitzi campanyes , per arribar a un major nombre de veïns i veïnes.
És evident que tot es millorable, segur que cal anar introduint noves seccions, facilitar més la participació de al gent , oferir espais d’ opinió per a gent especialista, gent coneixedora de tems que preocupen a els veïns i veïnes, també potser s’haurà de permetre que els periodistes puguin fer un tema a fons, un reportatge sobre el que ells creguin convenient ( ells son els professionals), tant escrit com a fotogràfic. La TV via internet, i les noves tecnologies han de facilitar el treball dels professionals, però també oferir garantia a els veïns i veïnes d’ estar més informats.

La comissió del Festa Major de MAS RAMPINYO, està en marxa des del mes de gener, som pocs els membres que formem part i que participem, des de fa temps s’ ha intentat agrupar més entitats i associacions, així com a gent particular, perquè considerem que la festa major és de tots, per tradició, per convenciment considerem que la Festa a de continuar, som conscients de que cal donar algun gir ( cosa que ja estem fent, però cal noves idees, nous conceptes, noves iniciatives). Considero que La Unió no pot, ni deu continuar sola ( també hi participen algunes entitats i associacions) en les tasques organitzadores, les entitats, associacions, AMPES, etc. del veïnat, han de participar i col•laborar.
És un debat encetat moltes vegades però mai s’ ha tractat amb prou temps i amb la fermesa que calia. Mas Rampinyo està creixent, hi ha molta gent que acaba d’arribar, si volem evitar que siguem un poble dormitori, em de treballar perquè la gent s’ integri en les entitats, associacions, etc., però també que participi en las festes i activitats que es desenvolupen a prop d’ ells.
Qualsevol persona que vulgui participar pot trucar al 93 564 40 50 tel de la Unió, o a info@la-unio.cat..

diumenge, de febrer 14, 2010

CARNAVAL 2 0 1 0





El temps fred a marcat la jornada del dissabte del carnaval 2010 a Montcada i Reixac, malgrat això l’ assistència d’ espectadors ha estat elevada, no hi ha dubte que és una festa de les que la gent surt al carrer. Malgrat els temps que vivim la gent te ganes de festa, de gresca, no soc expert, ni entès del tema però hi havia comparses que tenien un gran nivell,  una encertada coreografia, una boan elecció de la música  (espero que la SGAE no passi factura), en alguns carrosses molt vistoses, i un disseny de vestuari elaborat.

Considero però que la participació de la gent disfressada sense comparses ha estat menys nombrosa que altres ocasions, al menys desfilant per els carrers ( és una apreciació personal), els organitzadors a hauran de buscar una formula per poder integrar millor a els que vagin disfressats fora de grups.
Enhorabona a els participants de totes les comparses i de tots els participants unipersonals o de petit format. No se si se ha complert amb l’ horari, ni se si hi ha quelcom a objectar, però també felicitar a els organitzadors.

diumenge, de febrer 07, 2010

M' HA CRIDAT L' ATENCIÓ

Tot passejant per el veïnat, tens la possibilitat de comprovar detalls i aspectes que et criden l’atenció, de fet encara que no els busquis et trobes amb ells. De fet si surts predestinat a buscar aspectes negatius els trobes, si ho fas per trobar aspectes positius també, fotografiar sense alterar la realitat, fotografiar el que veig, el que sento, el que entenc, és lo que busco quan amb la camera surto a donar un tomb, però em quedo també amb lo que em trobo, que de tant en tant em proporciona un grau de satisfacció, si bé malauradament, algunes ocasions també un grau de decepció.
Al carrer Aragó de Mas Rampinyo, he trobat aquestes imatges que no em deixen indiferent, per això les penjo en aquest blog.