dimarts, de setembre 29, 2009



TOT UN GUIRIGALL

Les tasques per asfaltar la zona del lateral i el pont vell, ha comportat que avui a la tarda, hagi tot un guirigall de cotxes, l’ avinguda de Catalunya col•lapsada direcció al pas de nivell, per anar cap a ripollet, Cerdanyola, Sabadell,etc.. Durant una hora i mitja han estat unes cues constants de cotxes i camions, segur que deu ser difícil coordinar-ho, però si el pont sota la via a l’alçada de les dues torres altes ( zona de la Rasa), estigués acabat, potser no hauria passat aquest colapse de vehicles.

Fotografies realitzades avui  29 de setembre de 2009, Mas Rampinyo

diumenge, de setembre 27, 2009




EL CENTENARI, PUNT DE PARTIDA





La celebració d’ un centenari d’ un col•legi cristià no podia començar sense la celebració d’ una missa, a la Parròquia de Santa Engràcia, amb la presència del Bisbe de Terrassa, del Germà Provincial de la Salle, de l’ actual director del col•legi, i de germans, professors, alumnes, antics alumnes, de pares i mares .
Un cop finalitzada la missa, la colla gegantera de Montcada i Reixac, ha realitzat una actuació fins al pati de la Salle ( malauradament les obres no han permès que l’ actuació comencés davant de l’ església ), un cop al pati gran del col•legi s’ ha fet petar una traca, tot seguit un refrigeri.
De nou vull felicitar a els organitzadors i a la comunitat, per la celebració, però també vull remarcar que malgrat que hi havia gent, per a mi no érem tots els que teníem que estar. Cada cop costa més fer sortir a la gent, cada cop a la gent li costa més participar en actes com aquest, hi ha un pasotisme, una passivitat vers a les associacions i a les activitats que aquestes organitzen , és una pena que no fóssim més gent, però com diuen la funció continua.
L’ organització te programades diverses activitats durant aquest curs escolar, que segurament aniran publicant per tal de que pugueu anar-hi, si podeu ja sabeu col•laboreu i participeu.
Cent anys fent poble, o com ha dit el Bisbe, en un col•legi es fa art, un art difícil, però un art necessari.
Les fotografies estan realitzades avui diumenge 27 de setembre de 2005.

dissabte, de setembre 26, 2009

EL SKYLINE DE MAS RAMPINYO


El skyline del veïnat ha canviat molt en els darrers anys, no hi ha dubte que un dels elements que ha contribuït més, han estat les dues torres d’ habitatges, situades a una de les entrades al nucli urbà de Mas Rampinyo.
Des de qualsevol indret del veïnat i del municipi, les dues torres destaquen, formant part del nou skyline de Mas Rampinyo, és cert que hi ha altre elements que l’ han alterat .La zona on s’ han construït les dues torres està pendent de la construcció de la residència o llar d’avis, també cal remarcar que la ximenia de l’ antiga bovila que hi havia en la zona ja no hi és, és un exemple de no saber ni voler conservar, ni combinar el passat amb el present o futur.

Si disposéssim fotografies aèries dels anys 70 i les comparéssim a unes d’ara, podríem comprovar que la transformació del territori ha esta excessiu i en alguns casos les actuacions urbanístiques fortament agressives.
En nom de la modernitat, en nom del progrés s’ han fet moltes malifetes, el territori ha esta danyat, especialment els seu patrimoni i el seu paisatge. És clar que no ens podem tancar en banda a el creixement, altre cosa es passar-nos de rosca, Mas Rampinyo com altres indrets ha perdut molts pessics de la seva historia, ha perdut signes de la seva identitat.
S’ haurà d’ inventariar, catalogar, i sobre tot de recuperar la memòria històrica de tot el que anat desapareixent, del patrimoni, del paisatge, del territori, per poder evitar que es continuí fent actuacions agressives.
Tinc a prop de 52 anys, vaig néixer a Mas Rampinyo ( ara uns volen que digui que vaig néixer a Mas Duran), visc, treballo i realitzo algunes activitats culturals i associatives, us he de confessar que estic decebut, per com han deixat el veïnat, estic decebut perquè la gent no hem fet prou per aturar durant anys les accions desmesurades, sóc dels que crec que tots som culpables, és cert que uns ho som por passiva i altres per activa.
No hem parlin de consciència , ni de sentiments, ni d’ estimació, ni de sensacions, ha faltat molta sensibilitat vers el territori.
La nova senyalització , arrel de les obres de la c-17 ens indiquen una de les entrades al nucli urbà del veïnat amb una nova senyalització, la que podem veure en a fotografia ens indica que mirem cap amunt per contemplar …  és broma ens diu que a la dreta està Mas Rampinyo.


La fotografia ha estat realitzada el dia 20 de setembre de 2009.

divendres, de setembre 25, 2009

ACTES DEL CENTENARI


                                         
El diumenge 27 de setembre, inauguració del Centenari, del col.legi La Salle Montcada.

Missa, a les 12,00 hores, lloc: Església de Sta. Engràcia .
 Actuació de la Colla de Geganters, hora  a les 13,00 hores.
Traca i refrigeri popular, hora:13,15 hores, al col.legi la Salle.

Fotografia: Germà Ramon Costa, anys 90, Mas Rampinyo.

diumenge, de setembre 20, 2009

FOTO RECORD, ANYS 80

Per la festa del soci, la Unió organitza una excursió per el socis que estan jubilats, aquesta fotografia és dels anys 80 ?, poder observar una fotografia com aquesta i conèixer a les persones que estan fotografiades, fa que en el pas del temps moltes d’ elles no estiguin presents entre nosaltres. Sigui un petit record a la gent que ens hem creuat a la vida, però que malauradament ja no hi son presents.

Canvis a través del temps


fotografia dels anys 80, Mas Rampinyo.
fotografia del 2009, Mas Rampinyo

Si bé no és des de la mateixa posició , les fotografies que veiem tenen una diferencia de uns vint anys, son les canvis que hi ha a través del temps, sobren les paraules.
UNA SENYALITZACIÓ INCOMPLETA


Que avui en dia els navegadors per GPS, orienten i faciliten trobar un carrer, un polígon etc., és evident. Podríem dir que molts conductors disposen d’ aquest aparell, ells ja no utilitzen aquells antics mapes de paper, ni tenen que consultar en guies per internet, ni preguntar a un vianant ( que més d’ una vegada els podia enganyar, sense cap intenció.

Però hi ha encara molta gent que no disposa d’ aquests medis, que s’ orienta a través de la senyalització que hi ha en els carrers, en les carreteres, en els polígons, etc.. Però tots sabem que salvo excepcions la senyalització és sovint deficient

A les obres de la c-17, hi ha diverses senyals informatives i indicatives de poblacions, de polígons, etc. En un anterior comentari en aquest blog vaig publicar que en la senyalització que hi ne la part inferior de la c-17, el polígon de can Milans no hi constava, ara quan lentament les obres i els acabats dels laterals i rotondes va finalitzant, comprovo com Can Milans no hi és en cap senyal.

Suposo que els encarregats de la senyalització son del departament d’ obres publiques de la Generalitat, m’ imagino que des de l’ ajuntament és controla que no hagi cap problema, error, etc. De moment en l’ autovia dins del túnel no s’ ha corregit , ni afegit aquest polígon, i ara per ara en la part superior tampoc.

Senyalitzar, informar més àmpliament dels polígons industrials, és facilitar la mobilitat de tota la gent que diàriament per motius de treball ha d’ anar-hi, pensem amb la gent que venent de fora, comercials, transportistes, possibles clients, clients, etc..

Son a temps d’ esmenar l’ errada, que suposa no indicar un polígon com el de Can Milans.
Fotografies realitzades avui diumenge dia 20 de setembre de 2009, a Mas Rampinyo

dilluns, de setembre 14, 2009

100 ANYS FENT POBLE






Comença un nou curs escolar, sortiran les repetides imatges de nens plorant a l’ entrada de l’ escola, entrevistaran a uns quan per saber el que pensen, sortirà l’ oposició i ens parlarà de que hi ha encara barracons, que si falten mestres, que si lo dels ordinadors rés de rés, etc.. En definitiva un nou curs escolar, una nova fornada d’ alumnes, el tant amanit tema del ensenyament, que com lo del teatre sempre està en crisi.

Aquest nou curs a Montcada i Reixac hi ha un col·legi que celebra el seu 100 aniversari, és la Salle Montcada, un ventall d’actes que tenen el seu començament el proper dia 27 de setembre, cent anys és molt de temps, no hi ha dubte que ha estat un col·legi referent en molt de temps al municipi i al veïnat.

100 ANYS FENT POBLE, és el lema escollit per els organitzadors del Centenari, cal felicitar a tots els que han format i formen part de la Salle. A estat més que un col·legi, ha treballat en aspectes socials, culturals, esportius i lúdics durant molts anys, en el meu cas ha estat el meu col·legi, tinc molt v bons records, moltes anècdotes, bons i dolents moments, però he de reconèixer que sempre quan passo per dant d’ aquest col·legi de Mas Rampinyo, el sento com quelcom propi i meu.

diumenge, de setembre 13, 2009

ARQUEOLOGIA O NO.
La arqueologia em mereix tots els respectes, però he de confessar que no tinc ni idea del tema, ara aprofitant les obres del carrer Major de Montcada Centre, he tingut l’ ocasió de contemplar i poder fotografiar una curiosa imatge, com és el descobrir que encara l’¡ antiga escala de l’ església de Santa Engràcia, resta en perfecte estat, després de la penúltima actuació, que es va dur a terme en els anys 90 ?.

L’ escala era un lloc ideal per realitzar les fotografies dels bateigs, casaments, comunions, és evident que cali adequar l’ entrada a la parroquia per la gent discapacitada, o amb poca mobilitat, però el cert es que la darrera actuació va ser polèmica en aquest cas.

Les antigues escales son unes restes de poc valor arqueològic, però si que ho son de gran valor sentimental i d’ enyorança.
Fotografia realitzada el 11 de setembre de 2009, Montcada.




POSTALS, cal mantenir la costum d' enviar-ne.
Quan viatgem per fer turisme del convencional, i arribem a un zona turística ens trobem a primera vista amb les botigues de souvenirs, qualsevol producte amb el logo o marca de la ciutat, país, regió, etc., però abans d’entrar ens topem amb els displais que exposen un munt de postals, les tòpiques imatges, algunes son cridaneres, d’ altres creatives i originals fotografies impreses en cartolina.

La costum d’ enviar postals considero que s’està perdent, és una llàstima que es perdi aquest fet de’ enviar una postal amb quatre paraules, és cert que els temps canvien i les noves tecnologies permeten enviar una fotografia en qüestió de segons des de qualsevol punt del planeta a través del telèfon mòbil, o via facebook, correu electrònic, etc.

A mi m’agrada però rebre postals, encara que siguin d’ un gust qüestionable, m’ agrada que algun amic o familiar, em faci partícip del seu viatge, m’ agrada que s’ en recordin i em facin arribar quatre paraules que em facin compartir el seu viatge.

Jo encara quan tinc la possibilitat de sortir de viatge, envio alguna postal, és una acció que procuraré no deixar de fer, espero que tots prenguem nota i no perdem la costum d’ enviar postals.

divendres, de setembre 11, 2009

DIADA NACIONAL, acte institucional a Montcada i Reixac


Parlament d' en César Arrizabalaga, alcalde de Montcada i Reixac
Cosem Oriol, un parlament revindiatiu.
Representants de la SCR LA UNIÓ de Mas Rampinyo

Representant dels botiguers de Mas Rampinyo
Representants de la Fundació Cultural Montcada

Tres dies de festa, el pasotisme, el canvi de lloc per la celebració, lo mal que ho fan els governants i la classe política en general, referent al recurs al tribunal constitucuional, etc., i moltes altres causes, son culpables de que aquest 11 de setembre perdi participació ciutadana, al menys en l’ acte institucional que és celebra a Montcada Centre.

Aquest ha estat un dels comentaris després del acte, que un cop més ha comptat amb la participació d’ un ampli ventall de les entitats culturals ,esportives i socials del municipi, que han fet una ofrena de flors amb motiu de la diada nacional de Catalunya.

L’ acte ha començat amb la hissada de la senyera, amb el parlament del alcalde César Arrizabalaga, i amb d’ en Cosme Oriol persona convidada per fer-lo, com representant del moviment cultural i associatiu de Montcada i Reixac.


Reflexions personals en un dia com avui.

Hi ha que vol estar com estem, hi ha que vol de independència, hi ha qui vol l’ estat federal, hi ha qui vol tornar a lo d’ abans, hi ha que autoritza una manifestació, i en canvi prohibeix un referèndum ciutadà, hi ha que embolica la troca, hi ha qui diu que cal sortir al carrer abans de la sentencia del tribunal, altres que després, hi ha que diu la seva per grossa que sigui, i hi ha el que calla, no perquè atorgui, sinó perquè esta fart de tot el que passa.

Estic per la no dependència, si bé reconec que no se ben bé si ho faríem prou bé, perquè realment estic fart de comprovar el panorama polític català, ja esta bé de tants embolics, de tants embuts, de tan voler negociar, de tan victimisme, de tanta hipocresia, de tan oblidar els veritables problemes del país, de tantes cortines de fum, de tan voler-nos torejar.

Prou de mirar-nos el melic, i d’ una vegada per tots treballem perquè les empreses tinguin viabilitat, perquè la gent tingui treball i sous dignes, perquè el teixit social tingui el serveis i ajuts necessaris, però amb control d’ una vegada per totes.