diumenge, d’agost 30, 2009

PINTADES, ART O VANDALISME.









Pintar parets amb esprai, sense disposar de permís del propietari és una falta de civisme, no es poden excusar amb que és una acció artística ( cosa que en part ho és, doncs hi ha autèntics artistes que es dediquen a pintar parets), en certs casos son accions vandàliques, d’ altres son accions reivindicatives que no deixen de ser també una acció punible, doncs s’ embrutar un espai públic o privat.

Hi ha ajuntaments que ha facilitat espai per poder expressar el seu art a joves artistes , hi ha particulars que també han accedit a deixar pintar les seves parets, però hi ha un munt d’ accions ben visibles que no deixen de ser una expressió artística personal, però a la vegada una acció gens raonable.

Hi ha unes normes que cal respectar, hi ha recursos per poder aconseguir espais lliures, que estiguin disponibles, però també caldrà evitar que proliferin aquestes pintades que embruten parets i espais públics o privats.

Conviure és difícil, som una societat diversa, on cadascú tenim els nostres valors de prioritats i de convivència segons ens be de gust, ho volem a la nostra mida, tant ens fa la resta, no ens importa molestar, anem a la nostra...

les fotografies estan realitzades a Mas Rampinyo, juliol. agost 2009



CARTELLS, i el pla E


Si féssim un concurs del cartell més vist a tot l’ Estat, segur que guanyaria de llarg el del Plan E, un cartell metàlic de grans dimensions, que ha estat plantat a prop de la zona on és realitzen les actuacions del citat pla corresponents a aquell municipi, aquella vila o ciutat.
Una gran operació publicitària, una gran promoció gràfica, una campanya ben estudiada, altre cosa és el fet del pla en si, segur que ha generat treball, segur que ha aportat feina , en uns moments que fa falta, però quan hi ha de improvisació ?, quan d’ oportú ha estat el pla?, realment ha significat un benefici per el conjunt del país?, desconec si és un bon pla, no se si és un pedaç, però al menys hi ha sector que ha treballat de valent per fabricar la senyalització del citat pla.

És evident que molts treballadors de la construcció, i empreses subsidiàries han i estan treballant a raó d’ aquest pla, és evident que aquest pla en alguns casos degut a la seva improvisació a aportat problemes a la hora de executar els projectes.

Hi ha la costum des de fa anys que les diverses administracions publiques tenen la necessitat de publicitar, de promocionar, de donar imatge, de informar segons ells, a través de cartells metàlics, ho podem comprovar a qualsevol realització o actuació de l’ administració en tot el territori, és una mena de “ cartellitis aguda “, ben patent només cal donar una ullada. Governi qui governi el cartell hi és.

Des de l’ oposició el mateixos partits que ara poden estar governant sempre han criticat l’ excés de gasto en publicitat, que si anuncis televisats, que si revistes, que si folletos, que si llibres, que si campanyes amb cartells arreu del pais o estat, que si web amb elevats costos, que si departaments de protocol desproporcionats, etc., etc.. és un mal endèmic d’ aquesta classe política que canvien sovint de discurs depenent d’ on estiguin en aquell moment. Coherència senyors si us plau, és evident que és una practica generalitzada per part de l’ administració publica, cosa que no eximeix de que sigui una acció desmesurada i desproporcionada en molts casos, amb el cost econòmic que significa.

dissabte, d’agost 29, 2009

PEDRA, LLANÇÀ ESTIU 2009








Amb un poema de Palau i Fabre , a Llançà s’ ha fet un escultura o instal·lació artística prou interessant, en un marc immillorable com és a prop del mediterrani.

Fotografies realitzades en el mes d’ agost de 2009, a Llançà.






diumenge, d’agost 16, 2009

LA FOTOGRAFIA, estiu 2009.

Gerda Taro a Guadalajara, autor de la fotografia desconegut, juliol del 1937.

Visitar museus, exposicions temporals, etc., és un altre manera de fer vacances, avui diumenge dia 16, he estat a Barcelona al MNAC, a dalt de Montjuïc, des d’ on veus una estampa de la ciutat que diàriament un munt de turistes fotografien. Avui a primera hora a les 10 que és quan obren ja he vist a turistes asseguts en l’ escalinata contemplant la ciutat, donant l’ esquena a un tresor mig desconegut per la gran majoria de visitants de la ciutat i dels propis barcelonins, com és el Museu.
Avui he tingut la sort de poder contemplar, mirar, i observar dues exposicions a priori molt interessants:“Això és la guerra ¡ “ de Robert Capa(1913-1954) , i la “Gerda Taro” de la fotògrafa Gerda Taro (1910-1937).
En Robert Capa és un dels fotògrafs més destacats del segle XX en Gerda Tardo va ser una fotoperiodista avançada al seu temps. Va morir mentre cobria la batalla de Brunete va ser aixafada per un tanc. En el cas de Robert capa la seva fotografia ha estat més coneguda per el gran públic, sobre tot la fotografia “ Mort d’ un milicià republicà, Cerro Muriano, Còrdova, España.( aquesta fotografia , no està exempta de polèmica, doncs hi ha que diu que està preparada )
Teniu l´ oportunitat de visitar les exposicions, he de dir-vos que a mi m’ han agradat he de reconèixer que la de Gerda Taro, m’ ha sorprès, era una fotògrafa desconeguda per a mi, considero que compta amb fotografies prou interessants, que val la pena pujar al Museu.

dissabte, d’agost 15, 2009

Visita d' un ministre

Quan les obres de la part inferior de la actual C-17 estan finalitzades, és curiós el document que he trobat a l’ hemeroteca de La Vanguardia, l’ any 1967, el dia 6 de juliol, el ministre Silva Muñoz visitava les obres del nou pont que es va construir a la nacional 152, i que va substituir el pont vell.

A través del diari electrònic lavanguardia.es, ens permet entrar en l’ hemeroteca, un veritable arxiu de la historia del país, i del mon, vist a través de articles, noticies, informacions, i opinions realitzades per periodistes, corresponsals, etc.. Un arxiu amb més de cent anys, si disposeu de temps us recomano que cerqueu en ell, comprovareu coses interessants.

La fotografia va estar realitzada per Pèrez de Rozas, si cliquejeu sobre la imatge podreu ampliar-la.

dijous, d’agost 13, 2009

MAS RAMPINYO, estiu 2009.
La mobilitat, l’ accessibilitat en aquest punt del carrer de les Mercès, és molt limitat, cal remarcar la dificultat que compta aquest carrer amb la seva vorera en forma escalonada, unes obres d’ una empresa de serveis, talla l’ accés a cotxets, a persones amb dificultats per caminar, etc.. Aquestes fotografies han estat realitzades en el dia d’ avui.
Les obres continuen, però hi ha algunes senyals indicatives que s’ haurien de canviar , o tapar, o reubicar, com és aquesta que ens indica que tot recte podem anar cap la comissaria de els mossos.

Obres a ple mes d' agost del 2009.

Aquest agost les obres continuen, el veïnat està, en part potes enlaire, la C-17 ( la part de dalt i els laterals), l’ asfaltat de la Rambla dels Països Catalans, les obres del carrer Lleida, del Torres i Bages, alguns edificis de pisos en construcció.


La paparera de disseny ( perdó que és una barana), un disseny gens pràctic per el dia a dia. Foto del mes d' agsot, plaça Salvador Espriu, a Mas Rampinyo.


Les aigua del riu Ripoll baixen molt netes, en aquest mes d’ agost, és cert que s’ ha guanyat molt en els darrers temps referent a al contaminació de les aigües, però potser en l’agost baixen més netes que mai. La fotografies estan realitzades en el pont sobre el riu de la c-17.



El pont dels hermanos poc transitat, foto realitzada el més de juliol.


L' estació del tren de Montcada-Ripollet ( perquè encara no han aconseguit que sigui la de Mas Rampinyo).

Imatge de Mas Rampinyo, estiu2009

No hi ha dubte que aquesta empresa ho te clar, el color és primordial, per donar-li vida. Carrer d' en Gran, a Mas Rampinyo.











diumenge, d’agost 09, 2009

LA RIOJA,estiu 2009.

Les vinyes son un símbol de la Rioja, però us recomano que visiteu aquesta terra que amaga moltes coses interessants. Tinc la sort que des de fa temps tinc alguns amics, per treball he viatjat, però també amb la família he pogut recórrer un poc aquesta terra que és per a mi un indret molt especial.

Aquest estiu per motius d’ un casament he estat dos dies per terres de la Rioja , he pogut conèixer nous indrets, comprovar que encara ara hi ha llocs i paisatges que em sorprenen .

No soc cap guia turistic, ni expert de la Rioja, però us recomano que us deixeu perdre per Nájera, per Haro, per Briones ( no us perdeu el Museu del vi de Dinastia Vivanco), per Sant Vicente de la Sonsierra, des de dalt del seu castell o l’ església podreu contemplar un impressionant paisatge. Briñas, Anguiano, Ezcaray, etc., sense deixar de banda a Logroño, la zona del riu Ebre al seu pas per la ciutat, el carrer del Laurel de nit, la plaça del Espolon, etc.

Recomano tastar la Rioja poc a poc, en varies dosis, en diverses estacions, el paisatge canvia de la primavera a la tardor, de vins millor que feu cas a els experts, visiteu les bodegues, però sobre tot deixeu-vos assessorar per les vinoteques de la zona, us proposaran
vins de noms no coneguts que us aportaran unes sensacions positives i agradables.

A uns disset km de Anguiano hi ha aquest monestir de Valvanera, la seva verge és la patrona de la Rioja, està en un paratge que val la pena contemplar.
els monjos benedictins, son els que tenen cura d’ aquest lloc de culte i peregrinació.


Anguiano, poble petit, situat a la Rioja Alta, que compta amb la centenària tradició de la baixada de 8 joves que son “danzadores con zancos “, que és realitza per Santa Maria Magdalena, els dies 23 i 24 de juliol. Aquest carrer es per on baixen els dansaires.



Plaça a Ezcaray, poble turístic de la Rioja, a prop hi ha les pistes d’ esquí.

L’ església de Zarratón, la Rioja

A la Rioja tenen llocs interessants per anar a menjar, la seva cuina tradicional és motiu de provar-la, val la pena, a Zarratón hi trobareu un restaurant que us recomano, és diu Palacio de Casa Fuerte ( www.casafuerte.es ).



L' ajuntament d' HARO

Paisatge a Sant Vicente de la Sonsierra, la Rioja


Al fons San Vicente de la Sonsierra


Ha estat una estada curta, però és una dosis més de Rioja, compartir una estona amb amics, compartir el viatge amb la meva dona, poder gaudir del paisatge i de indrets nous, així com poder tastar nous plats de la cuina, i provar nous vins, ha estat una experiència d’ aquest estiu 2009, que em reconforta.




dijous, d’agost 06, 2009

LEKEITIO, agost 2009






La costa de Biscaia, era , bé encara és una assignatura pendent, em aprofitat un dia d’ aquest mes d’ agost per poder visitar a Lekeitio. Un poble mariner on destaca el barri mariner, l’ església de la “ Asunción de Sta. Maria”.

L’ estada ha estat d’ unes 4 hores, hem menjat al port, i passejat per diversos carrers, i per el camí que ronda la costa.

La carretera per anar a Lekeitio , l’ hem agafat a Gernika, per tornar hem realitzat un recorregut per la costa fins a Deva( Guipúscoa ), la sensació de la verdor dels boscos, la mar blava, els pobles i els seus ports fan d’ aquest recorregut un experiència agradable, malgrat les curves de les carreteres.