diumenge, de maig 31, 2009

Record d' una acció
La bassa tal com era abans de l' actuació per convertir-la en la llacuna de Mas Duran.

Una gran expectació aixeva l'acció dels helicòpters agafant aigua de la bassa, podem comprovar-ho amb la quantitat de persoens que estaven contemplant el treball.

Fa uns dies va haver-hi un incendi a la muntanya, va ser controlat aviat, és un avis o un recordatori de que hi ha el etern perill del foc al bosc, desconec les causes però malauradament el incendi es va produir, la sort és que les conseqüències no han estat greus, sinó més aviat leus.

Fa uns quants anys, quan hi havia incendis al bosc, els serveis aeris ( helicòpters) dels bombers de Catalunya, utilitzaven la bassa dels antics terrals (actual llacuna de Mas Duran), per agafar l’ aigua que poc després llençaven sobre el foc.

Fa uns quants mesos ja vaig publicar algunes de les fotografies, però avui ho faig amb reconeixement a tot el personal que és dedica a protegir el nostres boscos. També ho faig per la gent que es va incorporant a mirar aquest blog, per tal de que poguí veure com era l’ indret de la bassa, abans de l’actuació, per convertir-ho en un parc.

Les fotografies son dels anys 90, realitzades amb negatiu. Fotos escanejades de copia de paper.




dissabte, de maig 23, 2009

NO 0 SI, qüestió d’ opinar


NO.
a el fet del tancament definitiu o temporal dels cinemes del Punt, és una dolenta noticia, ho és per la pèrdua dels llocs de treballs dels treballadors que comptava l’ empresa . Ho és perquè la gent que anaven poc o molt al cinema ens canvien els plans a partir d’ara. Ho és perquè la filosofia del centre comercial i d’ oci, és queda coix sense els cinemes, i ho és perquè algun o alguns establiments poden notar la desaparició dels cinemes amb el corresponent descens de visites al Punt.
De sobres coneguda la meva postura sobre la construcció de el Punt, en l’ antic Club d’ Aismalibar, ara no toca fer llenya. Esperem que sorgeixi alguna iniciativa privada per tal de tirar endavant de nou amb els cinemes, un tancament de mesos pot ser una pèrdua definitiva.

SI. a que tots anem a votar els proper dia 7 de juny a les europees, no ens quedem a casa , no marxem sense haver fet el ús del nostre dret i del nostre deure, el de votar, les opcions son diverses que cadascú voti a qui cregui oportú o convenient. Europa decideix per nosaltres, hem d’ estar presents i representats, per això cal votar.

NO. siguem ingenus, si no lluitem i treballem per aconseguir-ho, no ens donaran els que ens pertoca, prou ja de esperar, prou ja de utilitzar-nos com a moneda de canvi, que ens donin el que és nostre, que ens deixin en pau, que ens deixin equivocar-nos, que ens deixin ser el que volem, si cal senyors polítics siguin de color que siguin, bé d’ algun en concret no perquè no ho volen, desixin esl seus inteesssos a casa i possion cap al davant de una única reivindicació: VOLEM L’ ESTATUT jaaaaaaaaaaaaa

SI. a la incitava de la productora PLAN V, de crear a Montcada i Reixac una televisió local per internet, és diu PROPERA tv. actualment està en període de proves, enhorabona a els promotors. Des de qualsevol indret a través de internet podrem estar informats del que passa al municipi i al veïnat. Caldrà esperar al dia a dia , i la programació continuada, i també veure el perfil d’ editorial que tindrà la televisió, per valorar definitivament aquesta iniciativa.

NO. al silenci i a la no publicació d’escrits i comentaris sobre la Festa Major de Mas Rampinyo , en Montcada Mirame, és cert que és un mitjà privat, però trobo que alguna informació de la festa no estaria malament.

SI. a la acollida de la nova edició del llibre editat i escrit per un servidor, gràcies a tots els que han comprat el llibre. Encara hi ha algun exemplar per vendre, ja sabeu si voleu un el podreu trobar a la llibreria papereria Papers, a l’ avinguda Catalunya de Mas Rampinyo, el preu 14 euros.

NO. al culebron de Aismalibar i el seu ERE que ERE, no és just per a la gent que treballa, que és jugui amb els seus llocs de treball, una situació difícil d’ aquesta empresa, on els seus gestors i propietaris porten anys fent malabarismes gens clars. En un any que l’ empresa celebra els seu 75 anys de la seva fundació, en un any on sembla que poc quedarà d’ aquella gran empresa que va ser Aismalibar, qui sap si malauradament serà l’ any del tancament definitiu. Trist molt trist panorama laboral tan local, com del país , com de l’estat, i que no em vinguin que tot bé de la crisi.


SI. que seria convenient que al municipi i al veïnat és comptés amb més mitjans de comunicació i de informació , una millor diversitat, que podria aportar una major pluralitat. Les noves tecnologies ho permeten, els costos son molt inferiors a els sistemes tradicionals. Cal crear una competència, un complement, una alternativa, un espai on les opinions hi siguin presents, on hagi cabuda per les discrepàncies, per les critiques, per altres maneres de veure les coses.

dimecres, de maig 20, 2009

MÉS SOBRE LES OBRES DE LA C-17

Sembla que es comença a veure el final del túnel, ara falta esperar que la resta no s’ eternitzi

Darrer pas de vehicles , habilitat fa uns dies.
Quan comencen unes obres, generalment és dona una data de termini de les mateixes, sovint no s’arriba a complir. Aquest és el cas de les obres de la C-17, també es cert que al menys s’ estan fent, que més tard de lo previst tindrem una obra que millorarà la mobilitat de vehicles i de vianants. És no hi ha dubte una obra prou important per el veïnat i per el municipi, de ben segur tots hi guanyarem.

Les obres per el soterrament , ja porten bastant de temps, el retard segur que deu ser el previst, o millor és el que entra dins de la norma de totes les obres publiques d’aquestes característiques. Els veïns hem demostrat paciència, els polítics ens van explicar en grans trets com anirien les obres, inclòs es va fer una reunió per explicar el funcionament de les mateixes, al Col·legi Elvira Cuias, ha passat el temps, però encara tinc present les rotundes paraules del encarregat a exposar el tema de les obres per part de l’ empresa constructora, una persona que va dir rotundament que no a la possibilitat de fer desviar el trànsit per darrera de Cala Manela, va afirmar que només es podia fer per davant d’ aquesta casa pairal, com així va ser els cotxes passàvem per davant de la casa.

Quina és la meva sorpresa quan fa uns dies , per finalitzar un tram de les obres, fan un nou pas per el darrera de la casa, quan es va dir per activa i passiva la inviabilitat de fer-ho des de un principi per aquesta part. La raó esgrimida era, que hi havia un desnivell en el terreny que no ho permetia fer, cosa que temps després comprovem que no ha estat un obstacle. Sigui que jo tinc un vincle familiar, amb el propietaris de la casa, sembla que ho escric per aquest motiu, rés més lluny de la realitat, ho faig perquè, assistint a la reunió informativa, aquest tema va ser exposant per veïns, els tècnics van desestimar la idea, emparant-se amb les raons abans esgrimides.

A un se li queda la cara de tonto, al veure com és pren el pel.

dissabte, de maig 16, 2009

PROGRAMES DE LA FESTA MAJOR QUE FAN HISTORIA.













Gràcies a gent que guarda i conserva fotografies, documents, cartells, programes, podem gaudir actualment amb autentiques joies relacionades amb la festa major de Mas Rampinyo. En aquest cas estem parlant de programes dels anys 36,40,41, on podem comprovar els canvis realitzats en el programa, un cop acabada la cruenta guerra civil.

Els tres programes han estat facilitats per en Toni Sarrà, veí de Mas rampinyo, a qui li vull agrair la seva aportació, doncs així aconseguim donar a conèixer aspectes d’ aquelles festes i d’ aquells anys.

La informació que ens aporta un simple programa de festa major, és considerable, al menys sabem que al 1936, l’actual avinguda Catalunya (carrer major de Mas Rampinyo), és deia carrer Pi i Margall.

Els anuncis publicitaris de l’ època, algun comerç que encara està en funcionament, dá altres històrics que van passar a una millor vida.

Us recomano que llegiu els escrits de la Comissió de festes o de la Junta, realment són tota una clara mostra dels temps.

Ja sabeu que si teniu alguna cosa a dir, a publicar, dins de les normes bàsiques de, podeu enviar un correu electrònic, o em podeu fer arribar la fotografia, el retall del diari, el programa, etc.





diumenge, de maig 10, 2009

UNA MARXA PARTICULAR


Ben pasades les dotze, elpati de la Salle acollia a els participants que han arribat.












Contents tot just començava la pre- marxa.

El tret de sortida, comença la marxa.





Al 1985 va començar amb una seixantena de persones la caminada o marxa a Montserrat, després de 25 edicions, ahir van ser més de 700 persones les ha que van partir de La Salle a Mas Rampinyo, per anar a Montserrat amb autocars, per tornar a peu de nou fins a la Salle .

És cert que és una festa que ja és patrimoni de un poble, com va dir en Alfred Canals, és una festa que de ben segur els organitzadors deuen treballar durant molt de temps per tenir tot a punt. Cal felicitar-los, cal encoratjar-los perquè hagin moltes més edicions de la marxa.

El color groc dels mocadors amb les samarretes blanques de la ocasió, feien del pati de l’escola tot un mosaic de gent de totes les edats, de gent que porten moltes edicions, a gent que per primera vegada fan la marxa.

Després d’ un retard, força cansats, han arribat per la passarel·la de la Salle, el gruix de la marxa, la gent que esperava aplaudint, era la fi d’ una llarga etapa, plena d’ alguns inconvenients, però a la fi s’ ha arribat, enhorabona a tots.

A descansar i a preparar la propera marxa.












dissabte, de maig 09, 2009

A QUI PERTOQUI




Al carrer Tagamanent hi ha un sot, un esborrany petit però prou molest per els vehicles, és curiós comprovar que ben a prop hi ha un nyap d’ alquitrà. És evident que no podem arribar a tapar tots els desperfectes , és evident que cal temps per anar arreglant-los, però aquest ja porta temps sense que ningú faci rés al respecte. Sovint oblidem els petits problemes, els quotidians, cal prendre mesures per corregir-los. La fotografia està realitzada el 2 de maig avui dia 9 encara està tal qual. ( carrer Tagamanent, Mas Rampinyo).

divendres, de maig 08, 2009

PUNTS DE VISTA
PUBLICACIÓ DE LES LLISTES DE LES SUBVENCIONS, si us plau

Tant les subvencions o ajuts, directes com els indirectes, s’ haurien de donar a conèixer, seria convenient que la gent coneguéssim la quantitat de diners que reben les entitats, grups, col·lectius, associacions, etc.. Lloguers, subvencions econòmiques, actuacions subvencionades, etc. , tot valorat per saber el cost real del que reben les diverses entitats del municipi.
Seria hora de que a través de La Veu, els Regidors o Regidores, o els responsables dels Departaments, facilitessin la informació i la fessin pública, que estigués a l’ abast de tothom.

FESTIVAMENT PARLANT
, no és correcte.

Vagi per endavant que no sóc ningù per a dir que és correcte, o que no és correcte, però considero que convocar una roda de premsa davant d’ un edifici tan emblemàtic, i una entitat que en els darrers anys ha mantingut una neutralitat política ben evident, no ha estat una acció encertada.

Que CIU convoqui una roda de premsa on volguí em sembla perfecte, el carrer és lliure i el patrimoni és universal. Tot reconeixement de la tasca feta per la Unió benvinguda sigui, ara bé siguem conseqüents amb el que fem i el que diem, sobretot venint de persones que formen part del govern municipal, i en especial la Cap de la regidoria o departament de cultura.


CiU reconeix la tasca de La Unió com a promotora de la festa major de Mas Rampinyo”, ( titular de la informació publicada a la Veu.cat )

L’ESTRATÈGIC, EL BUTLLETÍ .

Llegeixo a la Veu.cat, que s’ ha presentat un butlletí, un no entén com és que amb la situació econòmica no s’ estalvia més, i s’ aprofita l’ edició quinzenal de la Veu, per tal d’ incorporar la informació d’ aquest butlletí, llegeixo que per tal d’ estalviar paper, és potenciarà la seva edició a través de internet.

La informació i la comunicació és important per un govern municipal, però és necessari crear un nou medi ?, quan ja s’ edita un amb una tirada prou important com és La Veu, o és que no és compatible, aquest medi per informar monogràficament del que cregui oportú l’ Ajuntament. Cal gastar amb una partida nova quan es podria incorporar la citada informació a La Veu, fet que faria que molta més gent pogués tenir accés a la informació o propaganda que s’ els hi vol transmetre.

UNA NO PRESÈNCIA INESPERADA

No hi ha dubte que la celebració d’ un Ple municipal és prou important per la governabilitat del municipi, de ben segur hi ha unes normes legals que s’ han de complir, però no hi havia la possibilitat de fer una excepció?. No entenc com es que l’ equip de govern municipal no va enviar cap representant al Pregó de la Festa Major de Mas Rampinyo, vint-i-sis que es fa Pregó , i em sembla que és al primera vegada que falten les autoritats, o els representants d’ aquests.

Qui sap si és un error de Protocol, a lo millor no hi van caure, potser és un oblit, potser van creure que no calia anar-hi, de veritat que hom no entén el que ha passat, sobretot quan no han faltat mai a un acte com és el Pregó.


BALANÇ D’ UNA FESTA, LA MAJOR la de Mas Rampinyo.

És evident que hi ha hagut actes que s’ ha punxat en quan al nombre de persones que han participat, un exemple clar de la punxada ha esta la Nit de ball amb el grup Cimarron, la sala era gairebé buida.

La pluja, el fet de ser un cap de setmana amb tres o quatre dies de festa seguits ( la gent marxa per molta festa major que sigui), la concentració d’activitats esportives de primer nivell i sobretot televisades, fan que sigui molt difícil la presència de gent en certs actes, també cal tenir en compta que potser cal canviar de rumb o donar altres sortides a la programació.

Està comprovat que actes com la Botifarrada solidària, el Teatre, l’ exhibició d Gimnàstica Rítmica i dels Balls de Saló, la Mostra i Degustació de Cuina, els Play Back , el 3 x 3 de Bàsquet, han comptat amb una molt notable presència de persones, sona actes fets amb gent de casa, organitzats per altres entitats, actes que ja estan arrelats.

Sense cap mena de dubte el gran repte d’ aquesta festa va estar batre el record de la Castanyolada Sonada, uns 643 persones amb castanyoles en les mans varen fer possible el nou record( va ser emocionant comprovar com la gent escalfava motors tocant o mal tocant les castanyoles, mentre esperaven el moment de fer el record. Antena 3 Televisión, va dedicar 10 segons en el seu “telenoticias “ del dia 1 de maig per tot l’estat.

No puc deixar d’ esmentar les cinc exposicions que hi havia a l’ entitat: Dos de pintura, una de construccions de cases fetes amb canyes, una de marqueteria, i la de treballs diversos realitzats per les dones.

Cal destacar la feina de l’organització, i de tots els que han participat entitats diverses, així com grups de l’entitat de la Unió, a la gent de la junta i de la comissió de la festa major.

Enguany l’ organització ha distribuït 500 banderoles, d’ una manera gratuïta per tal de poder vestir els balcons i donar un caire més festiu a la festa. Una Festa que va començar amb el tradicional Pregó , escrit i llegit per en Joan Monclús, un pregó entranyable i molt intimista, on el Joan va glossar els seus records sobre la festa...

Aquesta festa ha comptat amb la incorporació del Grup de joves que han aportat aire fresc, renovat, idees noves i ganes de pencar. Que empenyin força, que aportin nous mètodes, nous sistemes.

La festa ha finalitzat, ara a descansar, també a debatre, a fer balanç, de que cal canviar, adequar o modificar. Caldrà fer numeres, i caldrà buscar nous components per la comissió de la festa major, perquè quan més siguem més riurem.

Podeu contemplar les fotografies de la Festa major de Mas Rampinyo, en la web de la Unió:
www.la-unio.cat .


LA CAMINADA A MONTSERRAT, 25 anys.

Tot un èxit que any rera any el CIM organitza, potser que sigui patrimoni del poble de Montcada i Reixac, però no cal restar mèrit a un Grup d’ esportistes que estant i ha estat al capdavant del CIM, enhorabona per la vostra caminada.

Enguany la feu al revés, segons alguns que l’ han fet la caminada no es que sigui més fàcil fer-ho al revés, que tingueu una bona caminada i per molts anys.


A TITOL PERSONAL


He tingut la sort de que una periodista com la Laura Grau, em fes una entrevista, segur que més d’ un us preguntareu, perquè s’ ha fet una entrevista al Fidel, doncs també és una pregunta que m’ he fet personalment, segur que la publicació del llibre “ Mas Rampinyo, sentiment de poble” ha tingut quelcom que veure.

Per a mi és un orgull que la contra de la Veu em dediqui l'espai, gràcies a la Laura i al Santi per el seu excel·lent tracte. Només vull
rectificar un error de transcripció Can Castells com es sabut estava a on ara hi ha el mal anomenat polígon de Foinvasa i no al de Can Milans.


MAS RAMPINYO,SENTIMENT DE POBLE

La venda d’ exemplars d’ aquest llibre ha estat considerable, malgrat no haver fet publicitat, ni comptar amb el suport de l’ Ajuntament de Montcada i Reixac.
Encara sou a temps per sol·licitar i reservar un exemplar al correu electrònic:
elmasrampinyo@gmail.com , nom, adreça, numero telèfon . Ja sabeu el preu és de 14 euros.

dilluns, de maig 04, 2009

X MOSTRA I DEGUSTACIÓ DE CUINA
EL PASTIS TOCS FINALS
LES PROMOTORES DE LA MOSTRA










300 COPES A PUNT D' OMPLIR-SE DE CAVA
LA FIDEUA A PUNT

EL JURAT EN ACCIÓ



Fa 10 anys el grup de la dona de la Unió, va començar amb la primera Mostra, molt a plogut fins ara, enguany ho han celebrat per tot lo alt, han tirat la casa per la finestra, comptant amb una excel·lent col·laboració de unes 65 persones que han aportat els seus elaborats cuinats.

Més de 250 persones han degustat els més de 75 plats presentats, sense oblidar la paella i la fideuà preparada per l’ organització. Cal destacar el pastís de celebració del 10 aniversari, que a part de tenir una molt bonica presentació, estava força bo.

És una activitat arrelada ja a la Festa Major, cal felicitar a les organitzadores la seva tasca, i també a les cuineres o cuiners que un cop més han realitzat un variat menù.













































SARDANES, a la festa major 2009


La Cobla Nova Vallès, va ser l’ encarregada de la Ballada de Sardanes, a l’ edició d’ enguany de la festa major .

FESTA INFANTIL, festa major 2009.





En Jordi Tonietti, va ser l’ encarregat del espectacle infantil, celebrat a la plaça de les Calderes. Un dia d’ estiu, però amb una poca assistència de nens, això si els presents ho varen passar molt bé.