diumenge, de març 29, 2009

Elisenda de Montcada, benvinguda. La inauguració celebrada ahir dissabte va tenir els ingredients necessaris: equipament a inaugurar, gent, polítics , grup d’ animació, i gent reivindicant unes demandes socials.
Calia una nova biblioteca adaptada a les noves tecnologies i donant sortida a les necessitats de la gent, tot el que sigui facilitar la lectura entre la gent és molt positiu, i molt més s’ aconseguim que les noves generacions facin ús de la biblioteca, com a consulta, com a lloc per descobrir nous escriptors, i per fer realitzar treballs, et









No ens podem quedar amb el “ packaging “ d’ un producte, tot i que els dissenyadors industrials s’ esforcen en millorar contínuament el envoltori dels productes, per tal de provocar i facilitar el consum dels mateixos.

Ahir dissabte 28, es va inaugurar per fi la biblioteca Elisenda de Montcada , malgrat que el “ packaging “ ha estat en part polèmic, no ens podem quedar amb ell, sinó cal veure l’ interior, la funcionalitat dels espais dissenyats, i sobre tot els continguts amb que compta o comptarà aquest espai cultural a Ma Rampinyo.

Serà al dia a dia que podrem comprovar si ha mancances, però també serà el dia a dia que podrem gaudir d’ ell ( sobre tot els que l’ utilitzin ). Cal felicitar-nos per comptar amb aquests serveis, cal felicitar-nos que malgrat el retard en l’ acabament de les obres, ja tenim un espai que serà punt de trobada de la gent interessada amb la cultura i altres menesters.

No vaig poder assistir a la inauguració, per raons de treball em va ser impossible. De fet a part de la biblioteca, hi ha el teatre ( encara per acabar), la seu de la Fundació Capella ( de nou Capella a Mas Rampinyo),sala d’ exposicions, i qui sap si la futura seu d’ un Arxiu Municipal com caldria tenir, i molt més que mica a mica anirem descobrint i gaudint.

Les fotografies d’ aquest comentari han estat realitzades per J.C.C.

dijous, de març 26, 2009

UN TOMB PER CAN TAPIOLES I L' ENTORN

Un tomb per can Tapioles i el seu entorn, un diumenge al mati del mes de març del 2009.

Hi ha la “retolitis” o “lletreritis” de les administracions que hom no entén, com és que aquest rètol encara està , des del 2003... deixadesa, no gràcies.


La llera del riu Ripoll, en fase de neteja al seu pas per el veïnat, un riu sense horts i sense brutícia, ja era hora .

Fotografies realitzades , per en Fidel Casajuana i Manent. Març 2009. Mas Rampinyo











dijous, de març 19, 2009

EL LLIBRE, UNA NOVA EDICIÓ.


Regala “ MASRAMPINYO, SENTIMENT DE POBLE “, si tens un llibre per regalar fes-ho amb aquest llibre. Fes una reserva per correu electrònic elmasrampinyo@gmail.com , per 14 euros el llibre ideal per regalar aquest Sant Jordi. No deixis passar la’ oportunitat de disposar un original llibre sobre el teu veïnat.

NOTA DE L’ EDITOR

La negativa del departament de cultura de Montcada i Reixac a col·laborar en aquesta edició, després d’ haver donat el vist i plau al projecte, m’ha fet decidir a fer d’ editor del meu propi llibre.

No vull entrar en polèmiques estèrils, però considero que l’actitud del departament ha estat decebedora, els motius esgrimits per la seva negativa han estat: la situació econòmica, i la coincidència amb un projecte editorial realitzat per una empresa privada( que rés a veure amb el meu projecte, ni en el temps, ni en el concepte ni en la forma).

Han renunciat a col·laborar en un projecte que els hi vaig presentar a finals del 2007, ells sabran el perquè de tot plegat.



diumenge, de març 15, 2009

TRES TOMBS, 2009
Al 1965 vaig participar en els Tres Tombs, crec que es el darrer celebrat oficialment al municipi de Montcada i Reixac, ho vaig fer pujat al carro de l’ aca del meu oncle i padrí el Ton de Can Castells. és evident que el 1965 encara l’ agricultura tenia un pes específic a l’ economia del municipi, i sobre tot a Mas Rampinyo

Fa uns anys un grup de persones van decidir tirar endavant amb la recuperació de la festa, amb el suport de l’ Ajuntament ho estan fent, avui ha estat la edició del 2009, un dia gairebé d ‘ estiu lluint el sol.

Mentre estava reposant a la barana del riu Ripoll, esperant el pas dels cavalls, carros i altres animals, he vist com per la llera del riu, un ramat de xais estaven passant, amb el seu pastor al davant, aquest aliè a la festa , estava treballant, vetllant el seu bèstia. Mentre gairebé a l’ hora per dalt passava la festa, la tradició, el record d’ un altre època.














Aquestes imatges han estat presses al començament del recorregut , al seu pas per Mas Rampinyo.













dissabte, de març 14, 2009







El Ball de Gitanes.

Jo no he ballat mai aquest ball, si bé m’ he fet un fart de veuran. Fa molts anys que a Mas Rampinyo es ballava aquest ball, fins fa poc encara comptaven amb unes colles, malauradament al menys de moment ha desaparegut el grup com a tal.

Abans a cada casa podríem dir que hi havia un o dos balladors, per part meva els meus pares ho varen ser, ni jo ni cap fill meu ha continuat amb la tradició. En aquest comentari, he publicat algunes fotografies antigues dels anys 40, entre elles una d’ una actuació a Parets del Vallés.

No se si és reprendrà l’activitat d’ aquest ball, d’’ aquesta tradició, però al menys queda aquest testimoni gràfic d’ una època on les Gitanes eren un Ball força arrelat a Mas Rampinyo.

Ara els que heu ballat, els que heu seguit, els que voleu que una tradició com aquesta torni, podeu participar en la Castanyolada Sonada, el proper dia 1 de maig a la Festa Major de Mas Rampinyo, podeu apuntar-vos a
recordcastanyoles@la-unio.cat, doneu les vsotres dades: noms,cognoms,DNI. Entre tots ho podem fer un record ,per una tradició.

diumenge, de març 08, 2009








Un tomb per el Parc, recent inaugurat ens mostra la afluència de persones que han passejat i contemplat el resultat de la inversió econòmica en la zona. Les fotografies estan realitzades al mig dia, ha estat un passeig en un dia on el sol ha lluït, si bé el vent segons donava refrescava.

Es hora de gaudir de la zona, esperar que s’ afinin alguns detalls, i veure com evoluciona la vegetació de la zona. Caldrà tenir cura de la seva conservació, potser entre tots haurem de col·laborar. Trobo a faltar uns serveis, per tal de que els visitants puguem fer les corresponents necessitats.

Cal donar temps al temps per poder valorar en conjunt aquest espai, que desitjo que sigui punt de unió entre les persones i la natura.
Fotografies d' en Fidel Casajuana i Manent, diumenge 8 de març, Mas Rampinyo.