diumenge, de novembre 30, 2008

Tres Tombs, a Mas Rampinyo a la carretera a de Ribes. Fotografia: Fotografía Domingo,any 1965.
Els Tres Tombs, al carrer Sant Tomàs, Mas Rampinyo(fotografia: Fotografía Domingo)
El Tres Tombs, al carrer Major anys 60? ,Montcada Centre.(autor fotografia: Antonio Dominguez)


Tres Tombs, any 1965, carrer de Sant Ramon, mossèn Àngel beneint , Mas Rampinyo.
Fotografia realitzada per : Fotografía Domingo





Vista dels 80

Com la fotografia, no necessita de paraules, en aquesta ocasió penjo al blog aquesta imatge dels anys 80, una vista que actualment no podem contemplar.

dissabte, de novembre 29, 2008






UN CEL ESPECIAL

Avui dissabte després d’ unes pluges i un dia tapat, el capvespre ha facilitat aquestes imatges tan agradables. No sóc en Tomàs Molina, ni entenc de tot això , però la composició de colors a fet que fotografies aquest cel.

Mas Rampinyo novembre de 2008.


Un criteri vàlid: la tradició històrica


Al 2002, Montcada Comunicació va disposar d’ un Llibre d’ Estil per a La Veu, un codi deontológic o principis de la professió periodística.
El llibre d’ estil marca les directrius generals del mitjà,de les seves seccions i també dels periodistes que hi treballen, als quals se’ls exigeix ple respecte del codi deontològic de la professió.

El aquest Llibre d’ Estil, hi podem trobar un interessant capítol número 10. annex: Els barris, escrit per en Jaume Alcazar .

Un interessant estudi, que reprodueixo en l’ apartat sobre Mas Rampinyo.

(per llegir millor el text podeu cliquejar sobre el text )
Temps era temps, una imatge força entranyable la del carrer , en l’ època General Mola, els arbres amb fulles , la gent , gairebé sense tràfic, gairebé idíl·lic.

Anys 60 ?, autor desconegut . Mas Rampinyo

fotografia de l' Avinguda Catalunya

L’ actual Avinguda Catalunya, amb el sortidor de gasolina de cal Menut a primer terme.
Fotografia realitzada en els anys 80. (autor Fidel Casajuana i Manent)


UNA IMATGE

La fotografia com a document gràfic, ens permet comprovar com era el carrer principal del veïnat, l’ antiga carretera de Ribes, el contundent General Mola, o l’ actual Avinguda Catalunya.

L’ autor de la fotografia malauradament es desconeix, una fotografia de paisatge urbà, en blanc i negre, on destaca que no hi ha ni un sol vehicle i els arbres podats. Com no La Unió presidint el carrer. La data podria ser els anys 50.

dijous, de novembre 27, 2008



Incivisme no gràcies


L’ acció incivica, o millor un acte vandàlic va fer que ahir la línia de tren a Puigcerdà fos interrompuda per els desperfectes, que aquestes van provocar, en la part de la senyalització i la corresponent seguretat.

Per sort no s’ han de lamentar danys en les persones, però si en canvi en el material, segons lo publicat estem parlant de 5000 euros, a més haurem de afegir el cost del temps perdut per la gent, el cost dels autobusos que es van posar per continuar amb el servei.

Malauradament vàrem sortir per la televisió per una causa dolenta, un cop més ens parlen de Montcada-Ripollet per anomenar la nostra estació, es lamentable que un grup reduït de gent , poguí realitzar destrosses sense pensar en el mal que fan a la resta de la societat.

Els serveis de rodalies ja tenen prou entrebancs, prou deficiències, perquè tinguem que afegir-hi les que provoquen uns quants personatges. La sort es que son una immensa minoria, però que cal buscar-hi solucions.

Difícil es la tasca, si donem una volta per el veïnat o el municipi, podrem comprovar que l’acció de gent incivica ,ocasiona desperfectes que costen molts diners, quan s’ han d’arreglar, netejar, etc.. L’administració ha de posar tots els medis per evitar que fets com els d’ahir no succeeixen, la única responsabilitat es la dels executors dels actes vandàlics o incivics.

Cal tenir en compta que el que permet que el seu gos faci les seves necessitats a la vorera i no recull les restes, també és una persona incivica, com el que pinta amb spray un mobiliari urbà o una façana particular, com aquell que ratlla un cotxe ou aparcat, o ell que fa les seves necessitats sota el túnel, en un portal o paret d’ una casa, així com el que deixa les deixalles fora dels contenidors, o aquell que tira les runes de les reformes en el marge d’ un camp o camí.

Demanem respecte per nosaltres, però sovint no el tenim vers els demés, demanem els nostres drets però no volem saber els nostres deures. També podríem dir que el que estigui lliure de culpa que tiri la primera pedra , sempre diem que nosaltres no fem , quan en realitat ho fem, qui sap si caldrà dedicar-hi més esforç didàctic ,educatiu ,etc. vers la problemàtica del incivisme.

No facis el que no volguis per a tu, no facis el que no t’agradaria que et fessin, respecta el teu voltant com si fos casa teva.

Quan tornem a sortir en els mitjans que sigui perquè fem coses ben fetes a Mas Rampinyo i a Montcada i Reixac.

dilluns, de novembre 17, 2008


MAS RAMPINYO , també es cultura?

Quan falta menys per inaugurar el complex cultural al costat de Montcada Aqua, i amb la recent obertura del Kursaal a Can Sant Joan, el mapa d’ equipaments culturals a Montcada i Reixac, haurà tancat un cercle.

La recent obertura del Kursaal a Can Sant Joan, ha suposat la recuperació d’ un espai que per aquest barri que els hi era vital. Arrel de la inauguració podem comprovar que l’ activitat organitzada per la Regidoria de Cultura es reparteix entre l’Auditori de Montcada Centre i el Kursaal.

Quan fins ara tota activitat s’ havia desenvolupat totalment centralitzada a l’ Auditori , quan en realitat el municipi disposa d’ altres espais culturals que per el que sembla a Cultura no li fan el suficient pes.

Podríem comptar amb els dits de les mans els actes que la Regidoria de Cultura a organitzat per exemple a la Unió de Mas Rampinyo ( entitat que compta amb un conveni amb l’ Ajuntament, entitat que sempre ha estat oberta a la col·laboració, entitat que realitza la tasca de centre cívic , que per cert com a tal no hi ha cap al veïnat).

Ahir es va fer una representació d’ un espectacle infantil a la sala d’actes de la Unió, una excepció a destacar.

No es podrien organitzar representacions teatrals, de dansa, de música, etc. en la Sala Teatre de la Unió, no es podrien organitzar cursos de la Regidoria a les sales de la Unió, no es podrien fer exposicions de pintura, d’escultura, de video instalacions, etc .

Per el que es veu no, no hi hagut voluntat de fer-ho, el pas donat en la descentralització d’actes i cursos, així com d’ exposicions amb el Kursaal, obre la porta de l’ esperança, a que d’ una vegada donin el pas per fer-ho sense por.

Descentralitzar no ha de suposar cap problema, ni entrebanc, doncs som un municipi viu culturalment parlant. Cal voluntat per fer-ho.




Soterrament, ho tenim clar

En la www.montcada.cat , llegeixo que l’ alcalde de Montcada i Reixac demana el suport de la Plataforma de Tracte Just , per reclamar el soterrament de la línia a Vic.

“El govern local també té la intenció de reunir-se properament amb les associacions de veïns i entitats ciutadanes afectades pel traçat de la línia ferroviària.” Espero que també els veïns que no ens considerem representats per les associacions de veïns tinguem veu en el assumpte que ens afecta.

El veïns hem de tenir veu, al menys disposar de la informació directament sense filtres ni alteracions, és la manera de evitar mals entesos.

El projecte de desdoblament, ha de portar com a contrapartida el soterrament per el seu pas per Mas Rampinyo. És hora de dir prou a tantes barreres artificials que han dificultat la vida quotidiana de moltes persones .

“És una actuació clau per continuar amb la humanització de les infrastructures ferroviàries al seu pas per Montcada i Reixac “ diu l’ Alcalde en el mateix escrit.

Si al Soterrament, si a una informació al dia i clara, si a la presència dels veïns en les reunions informatives

diumenge, de novembre 16, 2008

PASSEU,PASSEU...

Vinya, a Mas RampinyoVista de Cal Sant
Art?, qui sap, cami a Can Rocamora
Magatzem de palets, Mas RampinyoSens dubte, un nou paisatge a Mas Rampinyo

Nova Valentine, Mas Rampinyo

Llampant façana industrial, carrer d' en Gran, Mas Rampinyo


Deixeu-vos portar per les sensacions, no hi poseu fre, ni voleu dirigir-les, que siguin lliures, que aflorin. Amb aquestes imatges vull començar un recorregut per el Mas Rampinyo actual, amb fotografies actuals que aniré penjant en aquest blog.




dijous, de novembre 13, 2008



EL COLOR DE
MAS RAMPINYO


Color secà color estripat
Color camp color sembrat
Color mas color era
Color blat color vinya

Color rural color trencat
Color paisatge color canviat
Color urbà color transformat
Color industrial color dominant


Color ciment color especulació
Color veïnat color principal
Color polític color marcat
Color ciutat color artificial

Color lluent color brillant
Color gitanes color florejat
Color unió color tradicional
Color festa color com cal

Color present color clar
Color futur color incert
Color passat color recordat
Color matiner color sincer

Color patiment color intermitent
Color solitari color silenci
Color divers color solidari
Color pensament color permanent


Color vermell color lluita
Color reivindicatiu color primitiu
Color pell color desigual
Color trepitjat color escampat

Color desitjat color estimat
Color agraït color compartit
Color llibertat color difuminat
Color que pica color que rasca.


Escrita per en Fidel Casajuana i Manent. Publicada en el llibre “ Mas Rampinyo, sentiment de poble “, octubre de 2007.

diumenge, de novembre 09, 2008

Nota d’agraïment .


Estic content de que el boca a boca funcioni, he rebut diversos comentaris sobre el blog, de moment tots son de felicitació, gràcies a tots, no he fet publicitat d’aquest blog, i malgrat això hi ha gent que el segueix, tot estar en fase de proves, vull anar poc a poc, ni tinc pressa, doncs no me he marcat cap fi en concret.

Ho tinc com un medi d’ expressió personal, com vaig dir en el primer escrit, no busco cap intenció política, ni cap desgast de ningú , ni entrar en “ batalletes “, ni en desqualificacions personals.

Vull que sigui un espai obert, el que no tinc clar com fer-ho, doncs no vull caure com altres blogs que utilitzen l’ anonimat per faltar, insultar i dir moltes mentides. Blogs que han obert un camí alternatiu a la informació i ala opinió , però que han creat un espai del insult i falta de rigor, que no ho trobo gens encertat.

És evident que jo no puc ni vull donar lliçons a ningú , ni molt menys a gent que te molta experiència en el mon de la política, i en temes associatius, però cal un canvi de rumb si es vol fer creïble el projecte.
Un dissabte fotogràfic


Per a un que li agrada la fotografia, el fet d’ anar a fotografiar , significa un acció que aporta un plaer especial al interior d’ un. La fotografia com a llenguatge universal que no necessita paraules, és una art que compta amb molts seguidors i practicants.

Molts d’ aquests seguidors i practicants, son autodidactes , no han passat per cap escola de fotografia. Però un dels medis per aprendre i per conèixer millor el llenguatge de la fotografia, es poder visionar, contemplar, observar, els treballs de fotògrafs consagrats, i no tan consagrats.

Ahir dissabte vaig anar a tres mostres fotogràfiques molt interessants, vaig quedar mols “ enfotografiat “ ( paraula nova en el meu diccionari, per dir que vaig veure moltes fotografies en poc espai de temps).

Us recomano que quan podeu, feu una visita. Tres mostres completament diferents una de l’ altre, però d’ un alt nivell fotogràfic, i enriquidors en l’ aprenentatge del llenguatge fotogràfic.

Faré esment per el ordre de visita, la primera vista va ser al MACBA, l’ exposició : ARXIU UNIVERSAL , la condició del document i la utopia fotogràfica moderna. Del 23 d’ octubre al 6 de gener de 2009.

Des de els començaments fins a l’ època actual, tot un repàs a la fotografia i els seus conceptes, és evident que no estan tots els que haurien d’ estar, però deu ni do el que hi ha. No és la historia de la fotografia, però si que es un passeig per ella. Recomano anar amb suficient temps i amb molta tranquil·litat.

La segona visita va ser al Palau de la Virreina en plena Rambla , DE FACTO, una exposició de Joan Foncuberta.

“De la fotografia de la naturalesa a la naturalesa de la fotografia. Així es podria sintetitzar el recorregut artístic de Joan Fontcuberta, un creador heterodox i prolífic que des de principis dels anys setanta proposa una pràctica crítica de la fotografia.” Aquestes paraules estan en el full informatiu de la’ exposició. Aquesta estarà oberta fins el 8 de febrer de 2009.

Llegit en El Periódico: El mestre de l’ engany manipula les seves obres per animar el
públic a no creure tot el que veu.
He de confessar que la seva obra no deixa indiferent a ningú.

La tercera visita d’ aquest dissabte fotogràfic, va ser al Palau Robert, en els seus jardins hi ha uns contenidors, on s’ exposen les fotografies inèdites d’ en Agustí Centelles. Trobades per els seus fills dins d’ una caixa metàlica de galetes, Centelles és el fotògraf de la guerra civil espanyola per excel·lència, de fet se l’ anomena com el Robert Capa espanyol.

CENTELLES, L’ATZAR I LA MEMÓRIA , és el nom de l’ exposició. De fet en Centelles va fer tots els possibles per salvaguardar la seva obra, el gruix més important era a França dins d’ una maleta, que ens els anys 80 varen ser difoses per la premsa i en exposicions, així com en algun llibre. Gràcies a els seu esforç de conservar els negatius ara disposem d’ un document gràfic d’ una guerra civil de incalculable valor.

Bé el meu dissabte ha estat ben ocupat i ha estat una lliçó de mestres universals de la fotografia, que us recomano visiteu.

A casa nostre tinc pendent anar a visitar l ‘exposició fotogràfica d’ en Rafael Fernández al Kursaal de Can Sant Joan, oberta fins el 30 de novembre. També recorda que a Mas Rampinyo hi ha la seu de l’ Agrupació fotogràfica de Montcada i Reixac, que disposa d’ un ampli espai per exposicions i on s’ organitzen cursos de fotografia .

Entreu a
www.afmontcada.com i comproveu el mon de la fotografia local.


dimarts, de novembre 04, 2008



Expressar els sentiments lliurement, és un exercici que hauríem de practicar, més sovint.


dissabte, de novembre 01, 2008

MAS RAMPINYO EN IMATGES I PARAULES.



Dies de pluja que ens deixen alguna imatge com aquesta

No embrutem les parets, respectem el veïant. Tinguem cura dels espais pùblics.

Hi ha mobiliari urbà que son maltractats continuament, el incivisme està present malauradament, prou si us plau.

La proposta de l' Ajuntament a Foment, perquè es soterri la via al pas per Mas Rampinyo, aprofitant les obres del desdoblament de la via, seria una millora per la mobilitat entre les dues parts de Mas Rampinyo tan castigades durant temps. Si es cumplís la petició de l'Ajuntament seria hora de celebrar-ho

La tardor.Ens aporta imatges com aquesta, fotografia realitzada a Mas Rampinyo



Avui 1 de novembre, ens trobem com aquest contenidor soterrat, està obert , suposant un perill i un cert entrebanc. Carrer Pau Casals, al veïnat de Mas Rampinyo.



















u
El patrimoni local

En aquest cas sobre el patrimoni, podem llegir interessants paraules de dues personalitats del municipi de Montcada i Reixac. Malauradament poc s’ ha fet en el transcurs dels anys per poder conservar el patrimoni local, ara ens toca lamentar el que s’ ha malmès al pas del temps.

Protegim el patrimoni.

“ Montcada i Reixac ha patit des del primer quart de segle XX un procés de creixement desmesurat com a conseqüència de la industrialització de la vila, la seva proximitat a Barcelona i la important xarxa de comunicacions que travessa el municipi. Aquest creixement, poc ordenat i poc equilibrat, ha destruït bona part del paisatge urbà heretat d’ èpoques anteriors. Un paisatge que era el nostre patrimoni cultural col·lectiu configurat al llarg dels segles “

Part del escrit publicat en el llibre “ EVOLUCIÓ URBANA DE MONTCADA I REIXAC “, escrit per l’ Alcalde President de l’ Ajuntament de Montcada i Reixac, Sr. César Arrizabalaga Zabala. Llibre editat el 23 d’ abril de 2001.


Un altre oportunitat perduda.

“ Durant la segona meitat del segle XX, el procés de creixement i transformació urbanística que va patir Montcada i Reixac no va ser especialment sensible amb la protecció d’ aquest patrimoni, i va donar lloc a una destrucció sistemàtica i indiscriminada de moltes obres de rellevància en benefici d’ unes suposades noves necessitats socials “.

Aquestes paraules formen part de l’ editorial de Quaderns (desembre 2007, número 15) , revista de la Fundació Cultural Montcada, varen ser escrites per en Jaume Alcazar Parera , historiador i director de Quaderns.

* Son paraules escrites, no modificades, ni canviades, que cadascú tregui les conclusions que cregui oportunes.