dissabte, de setembre 27, 2008

ELS TERRALS

BOMBERS EN ACCIÓ, ANYS 90


ANY 2008, EL NOU PARC A MAS RAMPINYO



ELS TERRALS, ANYS 90




ELS TERRALS, CAP UN NOU PARC.

Actualment la zona dels Terrals està completament transformada, un gran parc dissenyat i construït que està a punt de la seva inauguració. La gran basa d’ aigua que hi havia s’ ha modelat cap un espai on la gent podrà passejar tranquil·lament contemplant la natura de ben a prop.

La inauguració s’ ha retardat perquè es vol que s’ arrelin millor els arbres i les plantes. Les fotografies que he penjat en aquest blog la gran majoria son dels anys 90. Realment els terrals era un espai peculiar i especial, un paisatge diferent , en una zona mig amagada, un indret que molta gent desconeixia. Però d’ una bellesa paisatgística interessant.

Un cop d’ ull dels terrals i de l’acció dels helicòpters dels bombers recollint aigua de la basa, tot just ara fa uns anys, un testimoni gràfic d’ aquest indret tant interessant de Mas Rampinyo

Els terrals han donat pas a una zona d’ esbarjo, que serà referent al municipi, esperem que el conjunt de veïns puguem gaudir del nou espai ben aviat.

Les fotografies dels anys 90, son reproduccions mal fetes de fotografies en paper, la qualitat no es la idònia, però per poder actualitzar aquest treball he volgut utilitzar-les.

Fotografies realitzades per en Fidel Casajuana i Manent










divendres, de setembre 26, 2008

EXPO, cop d'ull fotogràfic

l' aigua i la fotografia.Zaragoza 2008






LA EXPO DE ZARAGOZA 2008, un cop d' ull fotogràfic.

Quan vas amb rel temps just, faci sol o ennuvolat , quan no tens la possibilitat d’ escollir i triar la llum, el resultat es el que hi ha. Un dia o millor unes hores a l’ EXPO donen molt de si.

Zaragoza ha sortit guanyant, al menys sota el meu punt de vista, realment els canvis i les millores, els espais guanyats ,etc. , son un pas endavant per aquesta ciutat.


Fotografies :Fidel Casajuana i Manent. Zaragoza, agost 2008.



dimecres, de setembre 24, 2008

BREUS COMENTARIS O DUBTES


El pas per passar la via del tren a l’ estació de Mas Rampinyo, s’ ha modificat s’ ha millorat bastant, amb la col·locació del material de goma corresponent,. Segons he llegit o vist a Montcada.cat, es una demanda que va fer el Sr. Alcalde, cal felicitar la iniciativa i que s’ hagi fet la millora.
Posats a demanar, per quan el canvi de nom de la estació de tren, perquè s’ ha de dir Moncada-Ripollet, quan podria anomenar-se Mas Rampinyo.

...........................................................................................................................................
Hi ha retard en les obres de la C-17, seria convenient que s’ informes a la gent afectada, el perquè del retard, i quan preveuen la finalitzin les obres. Informar es un deure que tenen els promotors i responsables de les mateixes vers els veïns que suportem les obres.
............................................................................................................................................

Hi ha crisi econòmica, ara toca estrènyer el cinturó, però també caldrà saber el que fa l’ administració al respecte. Com demanem la publicació de les balances fiscals de Catalunya amb l’ estat o del estat amb Catalunya, també seria convenient que es publiquessin les balances econòmiques de l’ ajuntament vers les entitats, col·lectius, associacions, etc.. La informació i el coneixement de les dades, que podrien ser convenientment explicades, cosa que suposaria que els veïns tinguem clar, cap on va la economia del municipi.
.............................................................................................................................................

Ara el municipi compta amb un altre equipament cívic i cultural, el Kursaal de Can Sant Joan (ens congratulem de que així sigui), una part de la programació de cultura es repartirà entre l’ Auditori i el Kursaal (llegit a la darrera Veu del la primera quinzena de setembre).

Tot el que sigui descentralitzar ho recolzaré, però perquè no s’ha descentralitzat abans ? , és que no hi ha altres sales adequades al municipi per realitzar part de la programació de cultura?. Quines activitats en els darrers anys s’ han descentralitzat cap els barris perifèrics?.
.............................................................................................................................................

Molt crítics hauríem de ser els veïns amb nosaltres mateixos, hi ha un servei de neteja, de recollida de mobles vells, de manteniment del mobiliari urbà, que l’ Ajuntament ens facilita, però que molts de nosaltres no fem el ús adequat.

Hi ha un cert aire de pasotisme per part de certes persones, que consideren que el carrer es seu. No respecten les mínimes normes de civisme ni de convivència. Embruten el terra, pinten parets, sorolls altres hores de la nit, etc.. Podrem reclamar a l’ Ajuntament que facin el possible per l’ aplicació de les normes, però si la gent no posem la voluntat de fer-ho, rés de rés.
.............................................................................................................................................

La Salle Montcada , en poc temps celebrarà el seu centenari, vull felicitar a tota la comunitat de l escola per els seus 100 anys, situada al veïnat de Mas Rampinyo, l’ escola ha acollit a varies generacions de famílies del veïnat. Per ami no va ser una excepció i vaig cursar estudis en la escola.

Com antic alumne, tinc records d’ aquella època, del pati de terra, tant sols l’ edifici vell i la classe que hi havia darrera de la porteria del camp de futbol, a l’ altre punta de pati. Del cinema que havia a la planta superior del edifici vell. Vaig tenir la sort de conèixer a bastants companys, alguns d’ells amics encara som. Tinc el record de molts moments viscuts, bons i dolents, però he de reconèixer que sempre mentre la memòria no em falli, tindré en ment les situacions viscudes a lo llarg de la meva etapa de’ alumne, que per a mi varen ser positives. Sense oblidar l’ esport i el bàsquet en particular, els anys que vaig jugar en l’ equip.

La Salle, forma part del meu bagatge personal, moltes hores, molts dies, moltes situacions, instants i moments viscuts, vull agrair a tots els germans de la Salle, així com a tots els professors (encara que algun em suspengués), la seva tasca, i a tots els meus companys saludar-los.
.............................................................................................................................................

recordeu podeu escriure els vostres comentaris a elmasrampinyo@gmail.com

diumenge, de setembre 21, 2008





Les Indianes.

La fotografia com a document gràfic, te un valor incalculable, ens permet conèixer diversos aspectes de tal com eren certs espais o indrets, en el cas d’ avui es tracta de les Indianes i el pla. Fa uns anys ,relativament pocs era un indret de valor incalculable, doncs el mas i els camps formaven un bonica estampa.

La importància de conservar el patrimoni, és vital per un poble, per un país, al nostre municipi i al nostre veïnat s’ han perdut molts indrets peculiars i significatius, s’ ha premiat el enderrocar i no pas el conservar. malauradament no em cansaré de dir que s’ha malmès molt, massa.

Estimar el que tenim, valorar el que ens varen deixar els nostres avantpassats, i deixar un bagatge ple d’ un patrimoni per els nostres descendents. Les intencions, les bones paraules, els estudis, els plans, etc. , son també necessaris però la voluntat s’ ha de veure acompanyada amb la realitat, ara per ara la realitat ha estat la irreparable pèrdua de patrimoni local.

Aquesta masia va ser enderrocada amb motiu de l’ edificació del anomenat Pla d’ en Coll, zona fins a les hores agrícola i en part industrial de Mas Rampinyo.

La fotografia permet recuperar en part pessics del nostre patrimoni...

Fotografies d’ en Fidel Casajuana , Mas Rampinyo ,anys 90

La qualitat de les fotografies, no és la idonea, doncs son reproduccions de fotografies en paper, fetes amb la camara fotogràfica.



Etiquetes no desitjables


Avui diumenge, passejant per el veïnat he vist com dos veïns estaven desenganxant, etiquetes de publicitat dels serveis de canvis de panys. Realment hi ha una disbauxa amb la manera que les empreses amb servei de 24 hores i de urgències, enganxen sense control les seves etiquetes adhesives.

Un excés que no esta controlat?, una acció punible? el reglament d’ acció cívica ho regula?, hi hauria d’ haver un control més sever per els que es sobrepassen a l’ hora de promocionar el seu servei. El mateix podríem afegir de les empreses que arreglen els interfonos dels habitatges.

Les col·loquen lliurement on ells volen, en cas de ser portes de garatge pintades, quan les vols arrancar tens el problema que s’arranca la pintura, queda la part galvanitzada al descobert, perquè generalment l’ adhesiu es fort i es menja la part pintada. L’excés de etiquetes fa lleig, en els interfonos dels habitatges si les vols desenganxar queden restes que fan mal a la vista.

Segur que hi ha alguna norma que regula el fet, però hi ha un seguiment real per part de que li pertoca fer-ho?.



Fotografies, Mas Rampinyo, setembre 2008.

divendres, de setembre 19, 2008

El perquè d’ un no al llibre “Mas Rampinyo, sentiment de poble“.

És un llibre editat al 2007, va ser una edició curta, que va ser repartida entre amics, coneguts i família. Un treball fotogràfic sobre Mas Rampinyo, arrel de la presentació del llibre, hi ha gent que em va demanar un exemplar.

Vaig proposar a la Regidoria de Cultura la publicació del llibre, després de dues reunions varen dir que els hi semblava bé la idea, és més havien pensat en fer el mateix tipus de treball sobre altres barris de Montcada i Reixac.

En un començament la seva publicació estava pensada per el dia del llibre, per Sant Jordi, però no es va arribar a temps, Més tard em comuniquen que per raons econòmiques, per la crisi no es publicarà el llibre, i que no m’ asseguren la seva publicació al 2009, per cert del 2010 no em van dir rés.

Altre excusa que em donen es que a través del departament de Protocol o Comunicació ( em faig un embolic jo amb tants departaments al municipi), se està realitzant un projecte de llibre sobre Montcada i Reixac, un “ fet que gairebé provoca que estiguem fent dos projectes paral·lels “ ( segons diuen en un atent correu electrònic. Cosa que no es correspon a la realitat ni molt menys a la veritat.

L’ Ajuntament i la Regidoria de Cultura tenen altres prioritats, aquestes sovint no son sensibles a la diversitat cultural que hi ha al municipi. El no al meu projecte em sap molt de greu, però la vida continua, mentre poguí continuaré fotografiant he intentant donar-ho conèixer a un major nombre de persones.

La crisi econòmica pot servir de tapadora, les excuses poden ser mig certes, però el suport ,la col·laboració i la sensibilitat per part de l’ Ajuntament i la Regidoria ha estat nul·la en el meu cas.

No entenc el no a l’ edició del meu llibre, hi ah altres mesures per tal de haver fet factible l’ edició.

És evident que no soc cap artista de reconeguda fama, ni cap autor de moda, ni molt menys una persona “mediática”, però tinc treball com a fotògraf que considero es podria tenir en compta.

Amb aquest motiu , publico el meu currículum com a fotògraf , gairebé hi es tot ....



Fidel Casajuana i Manent

Nat a Mas Rampinyo , el 6 d’ octubre de 1957

Exposicions fotogràfiques

1981 -“ EIXINS “ , al pub l’ Esclat a Montcada .
“ LLAR D’ INFANTS “, a la Unió a Mas Rampinyo.
“ COL.LECTIVA “ , al C I F de Barcelona , a Barcelona.

1988 - “ JO , COPITO “ a la sala de la Caixa de Barcelona , a Montcada .
“ JO , COPITO “ a la sala de la Unió , a Mas Rampinyo.
“ LA UNIÓ EN IMATGES “ a la sala de la Unió ,a Mas Rampinyo.

1990 - “ PASTORETS 10 ANYS DE REPRESENTACIONS “
a la sala de la Unió , a Mas Rampinyo.

1991- “ IMATGES DEL 91 “ a la sala de la Unió , a Mas Rampinyo.

1992 – “ IMATGES DEL 92 “ a la sala de la Unió , a Mas Rampinyo.

1993 – “ RECULLS “ a la Unió , a Mas Rampinyo.

1994 – “ TERRALS “ a la Unió , a Mas Rampinyo

1995 – “ LES INDIANES “ , a la Unió , a Mas Rampinyo.

1996 – “ CAN CASTELLS “ a la Unió , a Mas Rampinyo

2001 - “ CAPELLA “ a la Unió , a Mas Rampinyo


Audiovisuals

Projeccions de diapositives amb música .

1982 – “ MAS RAMPINYO “ (240 diapositives)
a la sala d´ actes de la Caixa de Sabadell , a Montcada.
a la sala d’ actes de la Unió , a Mas Rampinyo.
a la sala d’ actes del Centre Internacional de Fotografia de
Barcelona , a Barcelona.

1983 - “ JO ESTIMO MAS RAMPINYO “ , muntatge de CANÇONS
+ IMATGES , amb col·laboració del grup d’ havaneres L ‘Espingari .

“REIXAC ,EL NOSTRE APLEC “, a la Sala d’ actes de la Salle a
Mas Rampinyo.

1989 – “ AMSTERDAM 88 “ , treball sobre el primer aplec internacional de
la sardana. A la sala d’ actes de la Salle Montcada , a Mas Rampinyo.

1990 - “ CAN CASTELLS “ i “AMSTERDAM 88 “
a la sala de la Unió , a Mas Rampinyo .

1992 – “ GITANES “ , a la sala de la Unió , a Mas Rampinyo.

2001 – “ JO , COPITO “ i “ TERRALS “ , a la sala de la Unió , a Mas Rampinyo.


LLIBRE

2007- el 6 d’ octubre vaig presentar el llibre “ Mas Rampinyo , sentiment de poble”
una edició realitzada amb impressió digital ( 80 exemplars).


Altres

He estat corresponsal a Montcada i Reixac d’ esports , diari “ la Veu de la Ciutat “ editat a Sabadell .
Col·laborador en la fulla informativa de “ EL VEÏNAT “ , editada per la Unió .
Autor de fotografies , publicades en els llibres “ La Unió 75 anys d’ història “ , “Convergència 10 anys a Montcada “ .
Participa amb fotografies realitzades, en exposicions organitzades a Mas Rampinyo per la Unió.

Membre de l’ agrupació Fotogràfica de Montcada i Reixac , des de la seva fundació.

( fotografia, la Rioja al 2006)

diumenge, de setembre 14, 2008

IMATGES DE MAS RAMPINYO,curiositats
Es curiós, el pagament dels nostres impostos el fem a un municipi que és diu Montcada i Reixac, i ens trobem que certes senyalitzacions ens diuen a casa nostra, que no estem a Montcada i Reixac. La senyalització provisional per les obres a la C-17 està plegat d’ errors, podrien corregir-los o ja estant bé ?. Qui sap les utopies a vegades deixen de ser-ho...
xapa perillosa, per les rodes dels vehicles rodants i per els vianants, sobresurt i és un perill. No al tancament del IES Montserrat Miró. Perquè s' ha arribat a l'actual situació, perquè no s' explica, com es que s' ha deixat tant aquest centre escolar, com es que ara cal fer-ne un de nou ?

Al carrer de la Mercé, hi ha una selva, dedprés de tallar esl troncs del arbres a i metre del terra, neix una vegetació abundant. Per cert una vorera en molt estat .

Al carrer de la Pau, hi ha un conflicte visual, una senyal sobra, es podria haver retirat o no?




































OBRES AMB RETRÀS

Unes obres que tots els veïns sabíem que suposarien un enrenou en la nostra vida quotidiana, però que poden suposar una millora important en la mobilitat i en quan al medi ambient .

Avui diumenge he realitzat unes fotografies de tal com estan les obres, seria convenient que les autoritats competents informessin del estat actual de les obres, del temps que s’ allargaran i les causes d’ aquest endarreriment.

Informar no costa rés, les molèsties de les obres es poden aguantar més temps, però quan temps de més?.
Fotografies: realitzades per en Fidel Casajuana Manent, Mas Rampinyo, setembre2008.

dijous, de setembre 11, 2008

Diada 2008, dia festiu ...al Passeig Lluis Companys, i a molts indrets de tot Catalunya.
Entrada al Parc de la Ciutadella, Diada 2008

Esperant la ofrena, Diada 2008
Esperant la ofrena, Diada 2008

Rafael Casanova, un xic allunyats, Diada 2008
Diada 2008.
Fossar de les Moreres, Diada 2008
Diada del 2008.


La Diada Nacional de Catalunya, l’ onze de setembre.


Feia uns anys que anava a la ofrena institucional que es feia a la plaça de l’ Església de Montcada, però enguany he anat a la ciutat comtal, a celebrar la Diada, jo busco el to festiu, de fet a l’ estàtua d’ en Rafael Casanova, l’ ofrena ho ha estat, han estat tots els ingredients possibles: els que feien l’ ofrena, els que xiulaven i escridassaven a segons qui, els que aplaudien a tothom, etc..

He trobat un excés de seguretat, considero que a els ciutadans ens han allunyat massa de l’ estàtua, dels espai de la Festa, s’ hauria de valorar aquest aspecte en properes edicions.

La Diada per a molts, hauria de ser per Sant Jordi, per a altre consideren que la derrota del 1714 ha de servir per recordar-nos, que cal lluitar per aconseguir una Catalunya com cal. Las percepcions de la gent es diversa, el nacionalisme, la catalanitat, el independentisme, etc., son termes que cadascú de nosaltres tenim la nostra opinió i la nostra opció.

És cert que queda molt per aconseguir, és cert que cal més decisió del poble, més lluita, més dret a decidir, però amb seny i calma, sense voler imposar, però sense deixar-nos trepitjar. Cal que els ciutadans ho tinguem ben clar el que volem, respecte a Catalunya.

Per a mi la Diada a de ser festiva ,però a la vegada reivindicativa, unitària però diversa, dins de les normes democràtiques i pacifiques.



¿ Què és Catalunya?


Que ho sàpiga bé tothom,
que ho sàpiguen bé els catalans mateixos.

GEOGRÀFICAMENT, és una terra.
HISTÒRICAMENT, és una tradició.
LINGÜISTICAMENT, és un idioma.
ESPIRITUALMENT, és una cultura.
BIOLOGICAMENT, és una nació.

Terra catalana.
Tradició catalana.
Idioma català.
Cultura catalana.
Nació catalana.

AIXÒ ÉS CATALUNYA¡

“Rovira Virgili”

diumenge, de setembre 07, 2008

LES GITANES, punt seguit o punt a part.


Colla de Gitanes anys 40. Mas Rampinyo



No he estat mai ballador de Gitanes, si bé per raons familiars i personals he estat lligat indirectament aquest ball. Després d’ un llarg període de comptar amb diverses colles a Mas Rampinyo, ens trobem que el 2008 ha estat el primer any des de fa molt temps que no s’ ha fet la tradicional ballada de Gitanes, dins de la Roda del Ball de Gitanes del Vallés.

Malgrat l’ esforç d’ alguns pares en poder continuar, s’ ha llançat la tovallola, els temps canvien, és difícil trobar la complicitat dels pares i dels nens per poder formar un grup de balladors.

Podríem pensar que aquesta aturada, per falta de membres per formar les colles, així com la de monitors adequats per assajar i dirigir les colles, pot ser per poc temps, podríem dir que inclòs es una cosa cíclica. Però el cert es que sembla que l’ assumpte va per llarg, de fet es una pèrdua momentània de una de les tradicions que marcaven un tret diferencial al nostre veïnat.

La desaparició de les colles de Gitanes, junt amb l’ esbart de La SCR la Unió, és una dolenta noticia per la Cultura, algun dia quan es faci balanç es comprovarà la importància que va arribar a tenir per Mas Rampinyo i per Montcada i Reixac, i evidentment per la Unió.


ON ES EL COMPLIMENT DE LES NORMES CIVIQUES

És evident que es tracta d’ un tema personal, que m’ afecta a mi com a veí propietari d’ un habitatge, que per real decret l’ ajuntament sense consultar, ni informar, va decidir instal·lar els contenidors de les escombraries. Per a els era millor allà tant sols perjudicaven a un veí.

Encara es hora que algú de l’ Ajuntament es poses amb contacte, però el fet es que ara a més tinc el perjudici de que alguns veïns consideren la meva paret com la seva paret per dipositar el que creguin convenient, de tot mobles, bosses amb roba, deixalles varies.

Les normes de civisme se les passen per el “forro”, amb el vist i plau de l’ Ajuntament, que no fas rés perquè això no passi. L’ equip de govern, el de la ciutat neta, verda, esportiva, etc., hauria de fer un replantejament de certs aspectes de la seva política vers els ciutadans.

La fotografia esta realitzada avui diumenge, a les 10 del matí, es una constant, fins quan?.

divendres, de setembre 05, 2008



BENVINGUT SETEMBRE


Un cop acabat el període de vacances, quan les piles ja son carregades, comencem a rutllar de nou, és cert que ens costa fer-ho, però fins gairebé 11 mesos no tindrem la sort de poder disposar del nou període continuat de vacances. Per norma empenyem el temps, vivim amb preses, amb l’ estrès, sense gaudir del que podríem fer amb el temps que tenim, sense valorar lo suficient el que tenim al nostre voltant ( ni dedicant-li el temps necessari)

El nou curs laboral, l’ escolar, el cultural, el social, el polític, l’ esportiu, ja ha començat o és a punt de fer-ho. En el mes de setembre fem un retrobament amb lo quotidià després del descans ( els que ha pogut fer-lo), recuperem la normalitat, i comencem a descarregar-nos les piles.

Des de aquest escrit, us vull donar la benvinguda, que la retrobada amb el nou curs us sigui lleu.

La meva particular retrobada amb el veïnat, ha estat suau doncs gairebé no he marxat en aquests dies de vacances, però tot i així em trobo amb el fet de que l’ escola bressol, ni el forn de pa, han obert, han tancat les portes?, també comprovo com les obres de la C-17 no van al ritme previst(al menys a mi m’ ho sembla), ens parlaven d’ altres dates, però per el que es veu hi ha un retard, seria convenient que s’ expliquessin les causes. Mentre com a mostra de certes actituds inciviques d’ alguns “brètols”, hem pogut comprovar com s’ ha cremat un toldo d’ una fruiteria situada a a l’ avinguda Catalunya..
Sense oblidar que a plena calor d’ estiu alguns contenidors d’ escombraries soterrats, han fet una forta furto ( no se si s’ han netejat lo suficient, o es que com la gent esta de vacances no protestat ).

Segur que molts de vosaltres tindreu altres coses per afegir, és evident que setembre dona per a molt, des de aquest blog, intentaré anar copsant els fets, els detalls, les noticies, els comentaris, sempre com ja vaig dir al començament del blog, amb el màxim respecte, però amb el to crític que em caracteritza.

Fotografia: en record de la varema que es celebra al setembre, realitzada a Briones ( LA RIOJA) any 2007

dimarts, de setembre 02, 2008



ARXIU O FOTOTECA PUBLICA.

Aquest estiu, s´ ha publicat a la premsa que els fills del fotògraf Agustí Centelles, havien trobat dins d’ una caixa de galetes de llautó, negatius de fotografies realitzades per el seu pare en els anys 30.

Una troballa interessant que complementa la col·lecció que Agustí Centelles va tenir amagada en una maleta, fins a l’ arribada de la democràcia. Un document gràfic de incalculable valor sobre la guerra civil espanyola.

Aquest fet corrobora que encara ara es van trobant fotografies antigues en qualsevol indret, des de aquell bagul, aquella caixa de cartró, o en aquell calaix atapeït de papers i documents. També es cert que hi ha molt material que s’ ha perdut per descuit dels sabedors d’ on era guardat ,per por, per deixadesa, per una neteja del indret sense comprovar el que es llençava, etc..

La fotografia com a document gràfic te una vital importància, per aquest motiu es necessari que les fotografies antigues no es llencin sinó que es conservin, que es classifiquin, que s’ arxivin. En el cas més proper, caldria poder recuperar, conservar el màxim material gràfic sobre el municipi i el veïnat Si algú troba fotografies antigues i no sap que fer-ne, doncs que abans de llançar-les, les cedeixi a la Fundació Cultural de Montcada, que ells faran un bon ús de las mateixes.

Ara per ara, la Fundació es la única entitat que compta amb una arxiu organitzat de les fotografies antigues que tenen (potser hi ha alguna altre, que em perdonin per el meu desconeixement), també l’ Ajuntament compta amb l’ arxiu municipal( desconec el seu estat i la cura que tenen sobre les fotografies ), aquest estament també ha signat convenis amb alguna família per tal de conservar la col·lecció, la darrera ha estat la col·lecció Aguilar- Matllo ( que actualment esta en procés de visionat i scanejat per membres de l’ agrupació fotogràfica).

Altres fonts municipals per poder disposar son l’ arxiu de fotografies amb que compta La Veu, durant els darrers anys han realitzat un munt de fotografies relacionades amb l’ esport, la cultura, la societat, etc. del municipi. Així com l’ àrea de Presidència o de Comunicació ( entra tant departaments em perdó), que disposen de un fotògraf per fotografiar els actes institucionals( una altre material fotogràfic de cert interès, per poder incorporar al arxiu o fototeca).

Es cert que aquestes dues fonts, es tracta de fotografies més actuals, però que cal poder disposar d’ elles per tenir-les classificades, arxivades, conservades.

En la feina de conservació i el col·leccionisme de fotografies antigues, hi ha també la figura dels col·leccionistes privats, que han realitzat una tasca molt important a lo llarg dels anys, conservant, recuperant, restaurant imatges. Un esforç personal i econòmic ( doncs la reproducció, el retoc, etc., amb el sistema tradicional de la fotografia resultava més costos, la sort es que actualment els procediments de reproducció han canviat i s’ han economitzat, la informàtica ho ha permès ).

No podem oblidar la gent que te com a hobby la fotografia, i que te un interès personal o artístic amb el municipi, i que realitza fotografies recopilant els canvis i les transformacions paisatgístiques, que compta amb treballs creatius sobre activitats del camp, de les masies, etc. Està molt bé el recuperar les fotografies antigues, però no es pot de deixar de incorporar les fotografies des anys 70,80,90,etc., doncs aquestes ja formen part d’ un patrimoni gràfic que cal incorporar, perquè no es perdin.

Hi ha fotògrafs anònims que segur que disposen de força material, poc a poc s’ haurà de poder arribar a un acord per que cedeixin el material a l’ arxiu. Jo parlo com a fotògraf, que compta amb un extens arxiu de fotografies de Mas Rampinyo, del seu paisatge , i d’ algunes de les seves tradicions, etc..

El tema del arxiu o la fototeca es més complicat del que sembla, però la seva viabilitat econòmica pot ser factible, amb dosis d’ enginy i amb voluntat de tirar endavant el projecte. Aconseguir un arxiu gràfic ( on també podria entrar el cinema, el video, etc., la cartelleria, etc.), seria un punt de partida per poder difondre la historia gràfica, del paisatge, de la gent, de les festes i les costums d’ una època passada, en part desconeguda per a molts veïns .

La edició del calendari, la edició de postals antigues, la publicació de llibres, exposicions, audiovisuals, son sistemes per donar a conèixer el fons del arxiu. Sense oblidar la vessant de investigació, proporcionant material per els estudiants de les escoles, per historiadors, per estudiants universitaris, etc. .

Actualment s’ esta realitzant un projecte privat, amb la col·laboració de l’ Ajuntament, així com de persones vinculades a entitats, o gent col·laboradora. L’ editorial Efadós, esta realitzant un projecte que ja ha portat a terme en altres poblacions, és tracta d’ un llibre de imatges i textos, L’ ABANS de Montcada i Reixac, es vendrà en fascicles i el llibre comptarà amb uns 600 fotografies que van des del començament de la fotografia a Montcada i Reixac fins el 1975.

Segur que és publicaran fotografies inèdites fins ara, però també d’ altres ja vistes però reproduïdes amb més qualitat. La difusió de l’ historia passada a través de fotografies, farà conèixer millor el lloc on vivim , així com comprovar les indrets i el patrimoni perdut per l’acció del mal anomenat progrés.

Estic per un arxiu o fototeca pública , que agrupi a totes les parts implicades, sobre tot a els que ja porten anys fent una tasca en aquest sentit, per tal de fer viable el projecte. La fotografia com a document gràfic es vital, ens aporta una informació ,útil per poder conèixer millor la nostra història.