REFLEXIONS PERSONALS
- Exercitar la opinió sobre el que ens envolta , es un exercici que hauríem de fer més sovint .No cal faltar, ni insultar, ni voler usurpar, ni catalitzar l’ opinió de la gent, parlo i escric en nom meu tant sols una opinió, sense cap mena d’ intenció.
- Evidentment Mas Rampinyo serà eix central d’ aquest espai d’ opinió personal, ho serà des d’ un sentit crític, però sempre en positiu, amb la visió de l’ ampolla mig plena, mai mig buida.
- Al darrera no hi ha cap interès polític, ni cap interès de protagonitzar, m’ ha agradat des de fa temps escriure sobre Mas Rampinyo, per a mi treballar i defensar el veïnat on he nascut, visc i treballo, és primordial .
- He estat molt absent en èpoques que calia donar la cara, que calia plantar-se, dir no i sense embuts ni rodeigs. He estat passiu, callat i molt conformista, davant d’ atropellaments continuats que ha patit Mas Rampinyo
- Malgrat que em faig gran, considero que encara tinc temps i ganes de realitzar tot el possible per tal de aturar el degoteig continuat de atropellaments al paisatge, al medi ambient , a la cultura ,etc.
- Ser de Mas Rampinyo, te quelcom d’ especial, això ho sabem els que som del veïnat, però com especial també ho es, haver nascut a altres indrets. Defensar un Mas Rampinyo millor, amb més equipaments, amb més serveis, amb més seny, amb més cultura, més verd, més humà, més solidari, etc. ...
- Participar en les associacions de veïns que encara funcionen al veïnat, ho promouran de noves si cal, per tal de canalitzar l’ acció reivindicativa que ara malauradament no hi ha al veïnat ( salvo rares excepcions). Potser o millor segur que els polítics locals necessiten de tan en tan algú que els punxi una mica.
- Mas Rampinyo, no és un veïnat dormitori, si bé és un veïnat adormit, tenim molt per recórrer, caldrà estar atents al present però sobre tot al futur del nostre veïnat. Caldrà activar medis per tal de que Mas Rampinyo sigui un veïnat viu i actiu.
- Disposar d’ un blog com aquest em suposa un compromís amb mi mateix, no tan sols parlaré de Mas Rampinyo, sinó de tot el que em vingui de gust, sempre amb les normes que considero son les que pertoquen a un espai com aquest.
- La Cultura, l’ associacionisme, la micro política, la política local, la fotografia, el medi ambient, la defensa de la llengua, la defensa de la identitat personal que cadascú tenim i la col·lectiva, son altres temes que m’ agraden i em preocupen, i que quan ho cregui convenient escriure al blog.
-Hi ha agut gent que m’ ha preguntat com es que no deixo publicar els comentaris seus, doncs la raó es senzilla, no em considero capacitat per poder dir on està el límit de la llibertat d’ expressió, hi ha exemples d’ altres blogs molt més importants que aquest, on podem comprovar que es passa el límit de l’ educació i l’ ètica, amb l’ excusa de dir que fan informació o apel·lant a la llibertat d’ expressió.
Considero que els comentaris, els escrits, les fotografies, etc. han de anar signats per la persona que escriu, no trobo encertat publicar escrits en el més pur anonimat, però sobre tot quan es fa amb nom fals o amb inicials o amb l’anonimat. Especialment si ho fem mentint, insultant, etc.
-Malgrat tot lo dit abans, vull que qui tingui alguna curiositat, alguna noticia, alguna opinió, alguna critica ,alguna fotografia, algun dibuix, algun acudit, algun pensament, etc. , que ho envií per email: elmasrampinyo@gmail.com .
- Exercitar la opinió sobre el que ens envolta , es un exercici que hauríem de fer més sovint .No cal faltar, ni insultar, ni voler usurpar, ni catalitzar l’ opinió de la gent, parlo i escric en nom meu tant sols una opinió, sense cap mena d’ intenció.
- Evidentment Mas Rampinyo serà eix central d’ aquest espai d’ opinió personal, ho serà des d’ un sentit crític, però sempre en positiu, amb la visió de l’ ampolla mig plena, mai mig buida.
- Al darrera no hi ha cap interès polític, ni cap interès de protagonitzar, m’ ha agradat des de fa temps escriure sobre Mas Rampinyo, per a mi treballar i defensar el veïnat on he nascut, visc i treballo, és primordial .
- He estat molt absent en èpoques que calia donar la cara, que calia plantar-se, dir no i sense embuts ni rodeigs. He estat passiu, callat i molt conformista, davant d’ atropellaments continuats que ha patit Mas Rampinyo
- Malgrat que em faig gran, considero que encara tinc temps i ganes de realitzar tot el possible per tal de aturar el degoteig continuat de atropellaments al paisatge, al medi ambient , a la cultura ,etc.
- Ser de Mas Rampinyo, te quelcom d’ especial, això ho sabem els que som del veïnat, però com especial també ho es, haver nascut a altres indrets. Defensar un Mas Rampinyo millor, amb més equipaments, amb més serveis, amb més seny, amb més cultura, més verd, més humà, més solidari, etc. ...
- Participar en les associacions de veïns que encara funcionen al veïnat, ho promouran de noves si cal, per tal de canalitzar l’ acció reivindicativa que ara malauradament no hi ha al veïnat ( salvo rares excepcions). Potser o millor segur que els polítics locals necessiten de tan en tan algú que els punxi una mica.
- Mas Rampinyo, no és un veïnat dormitori, si bé és un veïnat adormit, tenim molt per recórrer, caldrà estar atents al present però sobre tot al futur del nostre veïnat. Caldrà activar medis per tal de que Mas Rampinyo sigui un veïnat viu i actiu.
- Disposar d’ un blog com aquest em suposa un compromís amb mi mateix, no tan sols parlaré de Mas Rampinyo, sinó de tot el que em vingui de gust, sempre amb les normes que considero son les que pertoquen a un espai com aquest.
- La Cultura, l’ associacionisme, la micro política, la política local, la fotografia, el medi ambient, la defensa de la llengua, la defensa de la identitat personal que cadascú tenim i la col·lectiva, son altres temes que m’ agraden i em preocupen, i que quan ho cregui convenient escriure al blog.
-Hi ha agut gent que m’ ha preguntat com es que no deixo publicar els comentaris seus, doncs la raó es senzilla, no em considero capacitat per poder dir on està el límit de la llibertat d’ expressió, hi ha exemples d’ altres blogs molt més importants que aquest, on podem comprovar que es passa el límit de l’ educació i l’ ètica, amb l’ excusa de dir que fan informació o apel·lant a la llibertat d’ expressió.
Considero que els comentaris, els escrits, les fotografies, etc. han de anar signats per la persona que escriu, no trobo encertat publicar escrits en el més pur anonimat, però sobre tot quan es fa amb nom fals o amb inicials o amb l’anonimat. Especialment si ho fem mentint, insultant, etc.
-Malgrat tot lo dit abans, vull que qui tingui alguna curiositat, alguna noticia, alguna opinió, alguna critica ,alguna fotografia, algun dibuix, algun acudit, algun pensament, etc. , que ho envií per email: elmasrampinyo@gmail.com .
