dijous, d’agost 21, 2008

Rotonda petita? en pujada? ben feta?...
Rotonda en fase de construcció

Per quan la rotonda?, o no cal?.....


LES ROTONDES

Poc a poc el municipi i el veïnat van incorporant, les rotondes com a reguladores del trànsit. Actualment trobem la construcció de una rotonda al polígon de Foinvasa que està tocant a la nova zona industrial del Martinet.

Fa molt de temps que es comentava que a la cruïlla dels carrers Beat Oriol, amb el carrer Monturiol ,i la carretera de Ripollet, es construiria una rotonda, si bé uns argumentaven que no hi havia lloc, altres que el volum de trànsit no ho requeria, etc..

No se si amb totes les obres del soterrament i la nova incorporacions que es faran amb les obres ,s’ aconseguirà que es redueixi el trànsit en la citada cruïlla (actualment quan vols incorporar-te venint de la carretera de Ripollet et trobes amb la incorporació dels vehicles procedents del Beat Oriol i del carrer Monturiol, que tant els hi fa les senyals que tenen, es la llei del més fort.

El cert es que en aquesta cruïlla , no hi ha més accidents perquè hi posem tots els sentits a l’ hora de passar per la zona.

Les rotondes com a reguladores del trànsit son pràctiques si els que les utilitzem ho fem com cal, la educació viària per part dels conductors deixa molt que desitjar ,ens trobem que hi ha que entra a la rotonda com si fos un carrer normal , a una alta velocitat sense mirar( tenint que parar el que anava complint amb les normes) .

La rotonda situada a la carretera de Ripollet amb al carrer Bach, és una mostra de una rotonda mal feta, doncs els que venent del polígon de Foinvasa (antiga zona de Can Castells) i volen anar a la part nova de Mas Rampinyo ( anomenada Mas Duran), tenen un trajecte bastant recte, no tenint que fer gairebé cap gir, el que fa que ho facin(no tots per cert)a una alta velocitat, amb el corresponent perill.
Fotografies realitzades al 21 d' agost del 2008. Autor: Fidel Casajuana i Manent

TANCAT, per vacances o no


El mes d’ agost, es quan coincideix el període de vacances de la majoria de la gent .El veïnat de Mas Rampinyo, com en altres poblacions compta amb una imatge desèrtica dels seus carrers, durant aquest mes d’ agost.

Es cert que malgrat que molta gent viatja a diversos indrets, però també es cert que queda molta gent a casa, fer vacances no és tenir que marxar de casa, no és necessari viatjar a l’ altre punta del mon, no es tenir que anar al apartament, ni anar d’ hotel, ni de camping.

A casa podem fer vacances, quedar-nos al veïnat i al municipi, és un altre opció, es evident que les raons econòmiques també condicionen les nostres activitats en època estival. La crisis en la qual estem, sembla però que hagi estat aparcada , i la gent a preferit anar a gaudir de uns dies, per carregar les piles, i afrontar els possibles problemes que ens trobarem.

Hi ha un aspecte que voldria comentar, al municipi i al veïnat no es compta amb cap programació d’ activitats culturals, festives, ni lúdiques per el mes d’ agost. Malgrat ser una ciutat (segons el polítics), tanquem la “paradeta” per l’ Agost.

Un altre exemple el tenim en que un medi públic com La Veu, estigui a prop de 60 dies sense sortir, sense ser publicat. Estic segur que hi ha formules per evitar-ho, la població necessita estar informada del que passa a l’ estiu a casa.

Compta l’ ajuntament amb les dades de quanta gent es queda al municipi?, pensa en adoptar mesures correctores, per tal de programar activitats per la gent que es queda ?, o permetrà que alguns serveis estiguin tancats per vacances ?.

Si volem ser, el que molts diuen que som, però que gairebé no es fa rés per fer-ho, fem possible que l’ agost proper tinguem més cura de ofertar més serveis i activitats per la població.

divendres, d’agost 15, 2008

MAS RAMPINYO DES DEL CEL (1)


La plaça Espanya , el parc de la nacional 152, Cal Arturo, l’ antiga Levivier, anys 80.
La transformació del territori ha estat considerable, excessiva i en alguns casos ha estat molt negativa.

Només cal comprovar el terreny que hi havia, sense construir ara fa 25 anys per la zona.



MAS RAMPINYO DES DEL CEL

Aquestes dues fotografies estan realitzades parcialment, d’ una fotografia de Mas Rampinyo, feta des del cel, la data deu ser sobre el any 1983.

En aquestes dues fotografies podem comprovar la zona del antic Club d’ Aismalibar, situat entre el Passeig Sant Jordi, el carrer Tagamanent i el carrer Verdi. Actualment hi ha el centre comercial i d’ oci el PUNT.

La fotografia més propera del Club, permet observar les instal·lacions esportives, socials i culturals ,que comptava aquest Club.

En l’ altre podem comprovar part de la fabrica de Aismalibar ( actual plaça de les Calderes).

diumenge, d’agost 10, 2008

PROU, si us plau

La micro política, el civisme, el dia a dia, el mantenir les normes, tant costa ?

Es de rebut que veïns dia a dia deixin la seva petjada de persones “inciviques”, l’ administració fa prou per evitar-ho ?.

Molta modernitat de contenidors d’ escombraries ( alguns posats per real decret en els llocs, sense consultar als veïns afectats, al més pur estil no democràtic), però els afectats, narana, narana, narana).

No em cansaré de dir-ho, prou de deixar les deixalles a casa dels demés ,hi ha un servei que funciona de l’ ajuntament fer-ho servir, i a vosaltres administració feu el favor de prendre mesures correctives .

Fotografia ,carrer Pau Casals, Mas Rampinyo, agost 2008. Fotògraf: Fidel Casajuana Manent.

Dualitat innecessària, sense paraules.

Les normes de convivència.

Uns veïns han tingut que posar més d’ un cartell o nota demanant una mica més de civisme. Tan sols cal donar una volta per alguns carrers per adonar-nos de la quantitat de deposicions sense recollir.

Es penós comprovar com hi ha propietaris de gossos, que els hi va el ser “ incivics “. Conviure amb les mínimes normes de civisme no costa tant, és evident que cap culpa per els gossos, totes per els seus amos (els que no recullen).


Fotografia del cartell localitzat a Mas Rampinyo, agost 2008.

dimarts, d’agost 05, 2008

El carrer Aragó i el carrer Alta de Sant Pere s’ ajunten ben a prop de la via del tren de Barcelona a Puigcerdà, en aquesta fotografia podem observar una imatge que actualment es completament diferent, doncs una construcció d’ uns habitatges verticals van canviar la fisonomia.

Mas Rampinyo anys 80, fotografia d' en Fidel Casajuana i Manent

Un passatge a recordar


Aquest Pasaje Aragó, va desaparèixer a finals dels anys 80, els propietaris van enderrocar els habitatges i actualment es un terreny vallat, aquesta fotografia mostra en part com era. Un passatge perpendicular als carrers Aragó i l’ alta de Sant Pere.

Fotografia realitzada per en Fidel Casajuana i Manent, Mas Rampinyo anys 80.

divendres, d’agost 01, 2008

REIXAC


Diuen que de Reixac, varen baixar al pla, poc a pa poc va créixer l’ embrió del actual de Mas Rampinyo. A dalt de la muntanya hi ha Reixac, ermita mil·lenària. Es recomanable pujar fins l’ ermita per poder contemplar el paisatge (malgrat lo malmès que està per la acció desmesurada per raons econòmiques) , també us recomano visitar l’ ermita per dins.


REFLEXIONS PERSONALS


- Exercitar la opinió sobre el que ens envolta , es un exercici que hauríem de fer més sovint .No cal faltar, ni insultar, ni voler usurpar, ni catalitzar l’ opinió de la gent, parlo i escric en nom meu tant sols una opinió, sense cap mena d’ intenció.

- Evidentment Mas Rampinyo serà eix central d’ aquest espai d’ opinió personal, ho serà des d’ un sentit crític, però sempre en positiu, amb la visió de l’ ampolla mig plena, mai mig buida.

- Al darrera no hi ha cap interès polític, ni cap interès de protagonitzar, m’ ha agradat des de fa temps escriure sobre Mas Rampinyo, per a mi treballar i defensar el veïnat on he nascut, visc i treballo, és primordial .

- He estat molt absent en èpoques que calia donar la cara, que calia plantar-se, dir no i sense embuts ni rodeigs. He estat passiu, callat i molt conformista, davant d’ atropellaments continuats que ha patit Mas Rampinyo

- Malgrat que em faig gran, considero que encara tinc temps i ganes de realitzar tot el possible per tal de aturar el degoteig continuat de atropellaments al paisatge, al medi ambient , a la cultura ,etc.

- Ser de Mas Rampinyo, te quelcom d’ especial, això ho sabem els que som del veïnat, però com especial també ho es, haver nascut a altres indrets. Defensar un Mas Rampinyo millor, amb més equipaments, amb més serveis, amb més seny, amb més cultura, més verd, més humà, més solidari, etc. ...

- Participar en les associacions de veïns que encara funcionen al veïnat, ho promouran de noves si cal, per tal de canalitzar l’ acció reivindicativa que ara malauradament no hi ha al veïnat ( salvo rares excepcions). Potser o millor segur que els polítics locals necessiten de tan en tan algú que els punxi una mica.

- Mas Rampinyo, no és un veïnat dormitori, si bé és un veïnat adormit, tenim molt per recórrer, caldrà estar atents al present però sobre tot al futur del nostre veïnat. Caldrà activar medis per tal de que Mas Rampinyo sigui un veïnat viu i actiu.

- Disposar d’ un blog com aquest em suposa un compromís amb mi mateix, no tan sols parlaré de Mas Rampinyo, sinó de tot el que em vingui de gust, sempre amb les normes que considero son les que pertoquen a un espai com aquest.

- La Cultura, l’ associacionisme, la micro política, la política local, la fotografia, el medi ambient, la defensa de la llengua, la defensa de la identitat personal que cadascú tenim i la col·lectiva, son altres temes que m’ agraden i em preocupen, i que quan ho cregui convenient escriure al blog.

-Hi ha agut gent que m’ ha preguntat com es que no deixo publicar els comentaris seus, doncs la raó es senzilla, no em considero capacitat per poder dir on està el límit de la llibertat d’ expressió, hi ha exemples d’ altres blogs molt més importants que aquest, on podem comprovar que es passa el límit de l’ educació i l’ ètica, amb l’ excusa de dir que fan informació o apel·lant a la llibertat d’ expressió.

Considero que els comentaris, els escrits, les fotografies, etc. han de anar signats per la persona que escriu, no trobo encertat publicar escrits en el més pur anonimat, però sobre tot quan es fa amb nom fals o amb inicials o amb l’anonimat. Especialment si ho fem mentint, insultant, etc.

-Malgrat tot lo dit abans, vull que qui tingui alguna curiositat, alguna noticia, alguna opinió, alguna critica ,alguna fotografia, algun dibuix, algun acudit, algun pensament, etc. , que ho envií per email: elmasrampinyo@gmail.com .

Curiositats

Amb data del 2 de setembre de 1928, trobem en el programa de actes de les Festes d’ acció de gràcies a l’ altíssim, per l’acabament del temple en honor de la mare de Déu de Montcada.

Diumenge, dia 2- a les 6 de la tarda a la barriada de Masrampinyo. Benedicció solemne d’ una imatge de s. Pere, regalada per D. Carles Bonet, destinada al altar major de la parròquia, benedicció de la plaça-mercat d’ aquella barriada i acompanyament de la imatge a l’ Església, pels devots del Sant, presidits per les autoritats, Junta d’ Obra i Comissió organitzadora de les fetes, inaugurant-se oficialment la Rambla de la Marquesa de Sentmenat.