PREGÓ FESTA MAJOR DE MAS RAMPINYO (27 d' abril de 2000)
festa major 2005 Mas Rampinyo
festa major 2005 Mas Rampinyo
PREGÓ FESTA MAJOR DE MAS RAMPINYO 2000
Quan la junta em va demanar, que escrigués i llegís el Pregó, vaig tenir sensacions contraposades, doncs per una banda m’ afalagaven ( bé o no tenien a ningú més per fer-ho), d’ altre banda em traspassaven una gran responsabilitat.
El cert és que aquell 27 d’ abril del 2000, el guardo com un gran dia per a mi. Enguany La Unió ha celebrat el 25 aniversari de Pregons a la Festa Major de Mas Rampinyo . La llista de pregoners , ha estat llarga, gent molt més preparada i culta que un servidor, gent que no ha cobrat, sinó que ho ha fet com una aportació a la festa major, una col·laboració desinteressada vers la entitat organitzadora ,la gent i el veïnat...
Bona nit! Autoritats, senyores i senyors. Ben trobades, ben trobats...
En primer lloc vull agrair a la Junta de La Unió la decisió de nomenar-me Pregoner de la Festa Major de Mas Rampinyo del 2000, la Festa del meu poble. De tot cor, gràcies.
Desprès d'acceptar la proposta de llegir el Pregó, va començar un compte enrere, ple de nervis i un munt de fulls escrits, guixats i estripats.
Us he de confessar que estar avui aquí, dalt de l'escenari, davant de tots vosaltres, a La Unió, a Mas Rampinyo i, llegint el Pregó, em suposa un repte, una satisfacció i una responsabilitat.
Això és massa per a mi. La processó em va per dins.
Des del 1982 se celebra la lectura del Pregó al nostre veïnat. Els pregoners que m'han precedit han radiografiat, retratat, dibuixat i tractat gairebé des de totes les vessants possibles, el passat i el present de la Festa i de Mas Rampinyo, deixant el llistó molt alt, essent molt difícil per part meva estar a la seva alçada.
No sóc escriptor, ni orador, ni presentador, ni historiador. Us demano paciència i comprensió a l'hora de valorar aquest Pregó.
No voldria donar-vos l'oportunitat que em titlleu de "sensiblero" ni de folklòric, ni de caure en l’utilització de tòpics.
I, com diu aquell "España va bien" doncs Mas Rampinyo "también" i, fent cas al Molt Honorable "això no toca", per tant, "sooocis" i simpatitzants no us parlaré de Mas Rampinyo, encara que us sembli estrany.
Permeteu-me, això sí, que us parli del veïnat on vaig néixer i que desprès de 42 anys encara em suporta.
El meu veïnat s'aixeca a l'esquerra del riu Ripoll. Al pas dels anys ha sofert forts canvis en la seva fisonomia paisatgística. D'aquell paisatge rural, amb quatre cases i masies, s'ha passat a un de plenament urbà i industrial.
Malgrat que el món del veïnat està lligat per sempre més al món del MAS, podem comprovar com gairebé no en resta cap en bon estat de conservació... I és que el mal anomenat progrés i l'especulació són la causa que, com en d'altres indrets, el veïnat perdi part dels seus encants i pessics de la seva història.
Malauradament no tenim Ajuntament, ni monuments artístics nacionals, ni esglésies romàniques ni gòtiques, ni fonts lluminoses, ni places espaioses, ni jardins, ni palaus reials. Malgrat tot, el veïnat compta amb racons molt peculiars. Us proposo realitzar-hi un recorregut i coneixereu el paisatge que us envolta: les seves llums, ombres, formes, olors, detalls i colors. Cal fer-ho si realment volem conèixer el lloc on vivim.
El veïnat compta amb l'etiqueta d’"és diferent": la gent té un tarannà especial, conserva les tradicions i costums, sap mantenir la seva identitat i, fins i tot, hi ha un sentiment de poble. Si bé a l'hora de la veritat tan sols són paraules buides, perquè en el dia a dia, davant dels problemes que hi ha, el veïnat s'encongeix d’"hombros" i gira cua.
És un veïnat conformista i gens lluitador. No és un veïnat dormitori, més aviat un veïnat adormit. Cal despertar al veïnat. És l'hora de dir prou. Hi ha molt per fer.
Deixeu-me realitzar algunes pinzellades, al veïnat:
Cal un dispensari-ambulatori.
Cal una biblioteca.
Cal solucionar les comunicacions vials i de vianants, en especial l'accés que ens obliga entrar dins la nacional, per anar d'una part a l'altre (quin perill, quina vergonya). Recuperem el pont antic per entrar i sortir d'una vegada.
Cal evitar la degradació que hi ha al Pla i acabar amb els abocaments il·legals.
Cal obrir el Club en les millors condicions, al més aviat possible.
Cal recuperar la zona militar com a zona d'esbarjo i zona verda.
Cal disposar de zones esportives obertes al públic.
Cal un Ajuntament de barri o una oficina municipal d'atenció al públic.
Cal una sala polivalent coberta per a activitats esportives i culturals. I també perquè sigui l'envelat de la nostra Festa Major.
Cal respecte pel veïnat a l'hora de construir la nova zona de creixement urbanístic, prevista a la part nord del veïnat, més amunt de l'antic camp de futbol.
Cal retornar i recol.locar el monòlit dedicat a en Salvador Espriu que des del 26 d'abril de 1985 hi havia a la Plaça del veïnat i, que després de patir diverses "bretolades", la brigada municipal va retirar l'any passat. Cal recordar i mai oblidar les paraules d'en Salvador Espriu que hi havia gravades al monòlit: "ENS MANTINDREM FIDELS PER SEMPRE MÉS AL SERVEI D'AQUEST POBLE". Que així sigui, afegeixo jo.
Cal comprensió, sensibilitat i solucions, per part de les autoritats locals, vers els problemes i les mancances històriques que hi ha al veïnat.
Bé, prou de reivindicacions que estem de Festa i d'ella us vull parlar.
Avui, Mare de Déu de Montserrat (per cert felicitats a totes les Montserrat’s), seguint la tradició s’enceta la Festa amb la lectura del Pregó.
La FESTA MAJOR és patrimoni del veïnat. És aquí gràcies a l'esforç del membres de la junta de La Unió, dels components dels grups, dels socis, dels convilatans, dels botiguers i industrials, i com no, de l'Ajuntament.
El sentit de la Festa ha canviat amb el pas del temps. L'evolució de la societat ha fet que el caire que li donaven els nostres avantpassats no sigui vigent actualment.
Hi ha qui qüestiona la FESTA, la qualifiquen de "privada" i de no ésser "popular", que hauria de fer-se al carrer i ser gratuïta. Hi ha qui dóna l'esquena des de sempre a la Festa, no han volgut conèixer-la, ni participar-hi. D'altres conscients que ha d'evolucionar, considerem la Festa una tradició que cal conservar i, que l'envelat junt amb la fira, ara per ara, forma part del paisatge festiu del veïnat.
La Unió no pot continuar sola assumint el risc econòmic ni el desgast personal. Altres entitats, associacions i col·lectius hauran de mullar-se i entrar a formar part de la Comissió de la Festa Major.
Hi ha un debat pendent sobre la Festa, encetat en diverses ocasions però mai acabat, que s'hauria de fer.
Mentrestant La Unió, any rere any, vetlla per la tradició, per la cultura, per l'esbarjo, pel veïnat i per la Festa.
Una Festa que enguany ve precedida per un calendari "atípic". Tot just païm els efectes d'una Setmana Santa que ha estat un veritable "poti" "poti", on les espines i els Sants Evangelis s'han barrejat amb les roses i els llibres, sense oblidar les mones de Pasqua.
Els sons de les trompetes i dels tambors ens anuncien la Festa Major. És la Banda de La Unió que ens acompanya musicalment en la cercavila.
Correfoc, espectacle i jocs per a la mainada, exposicions, sardanes, concerts, balls d'envelat, botifarrada, cant a capel.la, mostra de cuina catalana, Pregó, caminada popular, gimnàstica rítmica i, com a cloenda, el tradicional Ball de Gitanes, són les activitats del programa de Festa d'enguany.
Desconnecteu els mòbils, desconnecteu-vos de la feina i dels problemes quotidians. Doneu descans a la televisió i al sofà. Sortiu a celebrar-la, participeu i gaudiu de la Festa. Gairebé tot és a punt per començar. Per cert...
- Un desig: disfrutem de la Festa
- Una recomanació: siguem puntuals
- Una petició: que la pluja no ens espatlli la Festa
- Una proposta: que a la Festa Major 2001 tinguem un recital d'en Joan Manel Serrat
Per finalitzar deixeu-me dir-vos:
Sóc de Mas Rampinyo. Sou de Mas Rampinyo.
Diguem prou a noms aliens. Ni Guru-gú, ni Montcada Nova, ni la Rasa, ni Foinvasa, ni molt menys Montcada-Ripollet. Mas Rampinyo, és clar!
No tenim casa de la vila, però tenim La Unió. Cap i casal de Mas rampinyo.
FEM UNIÓ! FEM MAS RAMPINYO!
Convilatans, convilatanes...
Que la dita popular, coneguda arreu del principat, sigui per sempre referència de tradició i d'afirmació d'un veïnat vers la seva Festa Major. Així doncs, no sembla: ÉS LA FESTA MAJOR DE MAS RAMPINYO!
LA PRIMERA, LA GRAN, LA MILLOR, LA MAJOR... ÉS AQUÍ. FEM-LA NOSTRA! ENDAVANT FESTA. ENDAVANT!
Ben trobats, ben trobades... a la Festa Major de Mas Rampinyo del 2000.
Autoritats, senyores, senyors...
VISCA LA FESTA, VISCA MAS RAMPINYO, VISCA CATALUNYA!
Fidel Casajuana i Manent
Quan la junta em va demanar, que escrigués i llegís el Pregó, vaig tenir sensacions contraposades, doncs per una banda m’ afalagaven ( bé o no tenien a ningú més per fer-ho), d’ altre banda em traspassaven una gran responsabilitat.
El cert és que aquell 27 d’ abril del 2000, el guardo com un gran dia per a mi. Enguany La Unió ha celebrat el 25 aniversari de Pregons a la Festa Major de Mas Rampinyo . La llista de pregoners , ha estat llarga, gent molt més preparada i culta que un servidor, gent que no ha cobrat, sinó que ho ha fet com una aportació a la festa major, una col·laboració desinteressada vers la entitat organitzadora ,la gent i el veïnat...
Bona nit! Autoritats, senyores i senyors. Ben trobades, ben trobats...
En primer lloc vull agrair a la Junta de La Unió la decisió de nomenar-me Pregoner de la Festa Major de Mas Rampinyo del 2000, la Festa del meu poble. De tot cor, gràcies.
Desprès d'acceptar la proposta de llegir el Pregó, va començar un compte enrere, ple de nervis i un munt de fulls escrits, guixats i estripats.
Us he de confessar que estar avui aquí, dalt de l'escenari, davant de tots vosaltres, a La Unió, a Mas Rampinyo i, llegint el Pregó, em suposa un repte, una satisfacció i una responsabilitat.
Això és massa per a mi. La processó em va per dins.
Des del 1982 se celebra la lectura del Pregó al nostre veïnat. Els pregoners que m'han precedit han radiografiat, retratat, dibuixat i tractat gairebé des de totes les vessants possibles, el passat i el present de la Festa i de Mas Rampinyo, deixant el llistó molt alt, essent molt difícil per part meva estar a la seva alçada.
No sóc escriptor, ni orador, ni presentador, ni historiador. Us demano paciència i comprensió a l'hora de valorar aquest Pregó.
No voldria donar-vos l'oportunitat que em titlleu de "sensiblero" ni de folklòric, ni de caure en l’utilització de tòpics.
I, com diu aquell "España va bien" doncs Mas Rampinyo "también" i, fent cas al Molt Honorable "això no toca", per tant, "sooocis" i simpatitzants no us parlaré de Mas Rampinyo, encara que us sembli estrany.
Permeteu-me, això sí, que us parli del veïnat on vaig néixer i que desprès de 42 anys encara em suporta.
El meu veïnat s'aixeca a l'esquerra del riu Ripoll. Al pas dels anys ha sofert forts canvis en la seva fisonomia paisatgística. D'aquell paisatge rural, amb quatre cases i masies, s'ha passat a un de plenament urbà i industrial.
Malgrat que el món del veïnat està lligat per sempre més al món del MAS, podem comprovar com gairebé no en resta cap en bon estat de conservació... I és que el mal anomenat progrés i l'especulació són la causa que, com en d'altres indrets, el veïnat perdi part dels seus encants i pessics de la seva història.
Malauradament no tenim Ajuntament, ni monuments artístics nacionals, ni esglésies romàniques ni gòtiques, ni fonts lluminoses, ni places espaioses, ni jardins, ni palaus reials. Malgrat tot, el veïnat compta amb racons molt peculiars. Us proposo realitzar-hi un recorregut i coneixereu el paisatge que us envolta: les seves llums, ombres, formes, olors, detalls i colors. Cal fer-ho si realment volem conèixer el lloc on vivim.
El veïnat compta amb l'etiqueta d’"és diferent": la gent té un tarannà especial, conserva les tradicions i costums, sap mantenir la seva identitat i, fins i tot, hi ha un sentiment de poble. Si bé a l'hora de la veritat tan sols són paraules buides, perquè en el dia a dia, davant dels problemes que hi ha, el veïnat s'encongeix d’"hombros" i gira cua.
És un veïnat conformista i gens lluitador. No és un veïnat dormitori, més aviat un veïnat adormit. Cal despertar al veïnat. És l'hora de dir prou. Hi ha molt per fer.
Deixeu-me realitzar algunes pinzellades, al veïnat:
Cal un dispensari-ambulatori.
Cal una biblioteca.
Cal solucionar les comunicacions vials i de vianants, en especial l'accés que ens obliga entrar dins la nacional, per anar d'una part a l'altre (quin perill, quina vergonya). Recuperem el pont antic per entrar i sortir d'una vegada.
Cal evitar la degradació que hi ha al Pla i acabar amb els abocaments il·legals.
Cal obrir el Club en les millors condicions, al més aviat possible.
Cal recuperar la zona militar com a zona d'esbarjo i zona verda.
Cal disposar de zones esportives obertes al públic.
Cal un Ajuntament de barri o una oficina municipal d'atenció al públic.
Cal una sala polivalent coberta per a activitats esportives i culturals. I també perquè sigui l'envelat de la nostra Festa Major.
Cal respecte pel veïnat a l'hora de construir la nova zona de creixement urbanístic, prevista a la part nord del veïnat, més amunt de l'antic camp de futbol.
Cal retornar i recol.locar el monòlit dedicat a en Salvador Espriu que des del 26 d'abril de 1985 hi havia a la Plaça del veïnat i, que després de patir diverses "bretolades", la brigada municipal va retirar l'any passat. Cal recordar i mai oblidar les paraules d'en Salvador Espriu que hi havia gravades al monòlit: "ENS MANTINDREM FIDELS PER SEMPRE MÉS AL SERVEI D'AQUEST POBLE". Que així sigui, afegeixo jo.
Cal comprensió, sensibilitat i solucions, per part de les autoritats locals, vers els problemes i les mancances històriques que hi ha al veïnat.
Bé, prou de reivindicacions que estem de Festa i d'ella us vull parlar.
Avui, Mare de Déu de Montserrat (per cert felicitats a totes les Montserrat’s), seguint la tradició s’enceta la Festa amb la lectura del Pregó.
La FESTA MAJOR és patrimoni del veïnat. És aquí gràcies a l'esforç del membres de la junta de La Unió, dels components dels grups, dels socis, dels convilatans, dels botiguers i industrials, i com no, de l'Ajuntament.
El sentit de la Festa ha canviat amb el pas del temps. L'evolució de la societat ha fet que el caire que li donaven els nostres avantpassats no sigui vigent actualment.
Hi ha qui qüestiona la FESTA, la qualifiquen de "privada" i de no ésser "popular", que hauria de fer-se al carrer i ser gratuïta. Hi ha qui dóna l'esquena des de sempre a la Festa, no han volgut conèixer-la, ni participar-hi. D'altres conscients que ha d'evolucionar, considerem la Festa una tradició que cal conservar i, que l'envelat junt amb la fira, ara per ara, forma part del paisatge festiu del veïnat.
La Unió no pot continuar sola assumint el risc econòmic ni el desgast personal. Altres entitats, associacions i col·lectius hauran de mullar-se i entrar a formar part de la Comissió de la Festa Major.
Hi ha un debat pendent sobre la Festa, encetat en diverses ocasions però mai acabat, que s'hauria de fer.
Mentrestant La Unió, any rere any, vetlla per la tradició, per la cultura, per l'esbarjo, pel veïnat i per la Festa.
Una Festa que enguany ve precedida per un calendari "atípic". Tot just païm els efectes d'una Setmana Santa que ha estat un veritable "poti" "poti", on les espines i els Sants Evangelis s'han barrejat amb les roses i els llibres, sense oblidar les mones de Pasqua.
Els sons de les trompetes i dels tambors ens anuncien la Festa Major. És la Banda de La Unió que ens acompanya musicalment en la cercavila.
Correfoc, espectacle i jocs per a la mainada, exposicions, sardanes, concerts, balls d'envelat, botifarrada, cant a capel.la, mostra de cuina catalana, Pregó, caminada popular, gimnàstica rítmica i, com a cloenda, el tradicional Ball de Gitanes, són les activitats del programa de Festa d'enguany.
Desconnecteu els mòbils, desconnecteu-vos de la feina i dels problemes quotidians. Doneu descans a la televisió i al sofà. Sortiu a celebrar-la, participeu i gaudiu de la Festa. Gairebé tot és a punt per començar. Per cert...
- Un desig: disfrutem de la Festa
- Una recomanació: siguem puntuals
- Una petició: que la pluja no ens espatlli la Festa
- Una proposta: que a la Festa Major 2001 tinguem un recital d'en Joan Manel Serrat
Per finalitzar deixeu-me dir-vos:
Sóc de Mas Rampinyo. Sou de Mas Rampinyo.
Diguem prou a noms aliens. Ni Guru-gú, ni Montcada Nova, ni la Rasa, ni Foinvasa, ni molt menys Montcada-Ripollet. Mas Rampinyo, és clar!
No tenim casa de la vila, però tenim La Unió. Cap i casal de Mas rampinyo.
FEM UNIÓ! FEM MAS RAMPINYO!
Convilatans, convilatanes...
Que la dita popular, coneguda arreu del principat, sigui per sempre referència de tradició i d'afirmació d'un veïnat vers la seva Festa Major. Així doncs, no sembla: ÉS LA FESTA MAJOR DE MAS RAMPINYO!
LA PRIMERA, LA GRAN, LA MILLOR, LA MAJOR... ÉS AQUÍ. FEM-LA NOSTRA! ENDAVANT FESTA. ENDAVANT!
Ben trobats, ben trobades... a la Festa Major de Mas Rampinyo del 2000.
Autoritats, senyores, senyors...
VISCA LA FESTA, VISCA MAS RAMPINYO, VISCA CATALUNYA!
Fidel Casajuana i Manent
