diumenge, de juny 29, 2008


INCIVICS SOCIETAT ANONIMA



Al carrer Pep Ventura , aquesta imatge la trobem molt repetida, és constant, les autoritats poc poden fer, però tenen la possibilitat d’ evitar que on hi ha contenidors de escombraries, es converteixin en punts de recollida, per a tots els que practiquen el “incivisme” anònimament.

Estem indefensos davant l’ actitud d’ aquesta gent que es creu que el carrer es d’ ells, no és just que els veïns que tenim les cases a prop dels contenidors ( que quan es van instal·lar ,es va fer per real decret, sense comunicar-ho a els afectats, la política del peix gran que es menja el petit) tinguem que aguantar aquest lamentable espectacle, i les corresponents molèsties.


fotografia realitzada el 23 de juny de 2008, carrer Pep Ventura , Mas Rampinyo, autor Fidel Casajuana i Manent.
CURIOSITATS


SENYALITZACIO ENGANYOSA.


Fa molt de temps aquesta senyal informativa, està mal posada. Bé en part ja m’ agrada si fos real, voldria dir que jo no visc en aquest municipi, hi visc en un altre anomenat Mas Rampinyo ( que quedi clar que ho dic arrel de la senyalització) , doncs m’ informa que quan estic al carrer Beat Oriol, per incorporar-me a l’ actual C-17,tinc que girar a l’ esquerra per anar a Montcada i Reixac( Mas Rampinyo , pertany encara a Montcada i Reixac, jo que sàpiga)

En part m’està dient que no estic a Montcada i Reixac, ni a Sant Pere de Reixac , en definitiva un embolic, on estic quan estic parat al semàfor venint del carrer Beat Oriol. Realment es curiós que aquesta senyalització porti un munt d’ anys, indicant o confonent, potser hi ha temes molt més importants, però indicar, informar millor a la gent que a diari busca un indret concret, és tasca dels que ens governen.


Fotografia: autor Fidel Casajuana i Manent , Mas Rampinyo 2008

dissabte, de juny 28, 2008


EL PAS SUBTERRANI

Des de la seva inauguració, el pas subterrani de la via de tren de Barcelona a Puigcerdà, ha esta objecte de certes bretolades. Amb més o menys intensitat, els cert es que la brigada de neteja ha anat fent la seva tasca diària de neteja en el pas.

Però la gent, ha fet de les seves en aquest pas, des de les seves necessitats fisiològiques, a llançar deixalles, embrutant les parets amb spray, a torçar els barrots metàl·lics de disseny.

Es una llàstima l’ actitud d’ uns quants que només pensen en fer mal, no respecten l’ espai públic.

Es cert que l’ obra des de un començament compta amb alguns errors de “ bulto “, com es el tipus de material del terra, molt porós i que des de el primer dia amb el gelats repartits a la inauguració, es va embrutar i mai més s’ha pogut fer net.

El funcionament de les escales ara per ara es òptim, llàstima que no es pogués fer servir per baixar també sobre tot per la gent gran o amb dificultats de mobilitat.

No se si les cameres de vigilància funcionen, però em sembla que al menys no lo suficient, doncs en els dies de pluja forta, hi ha un problema d’ excés d’ aigua en la part de la carretera Ripollet dins del túnel, com podreu comprovar a la fotografia, el drenatge de la part de dalt de les escales a vegades esta brut i fa que l’aigua baixi per l’ escala.

L’ acció dels que realitzen bretolades, és una acció lamentable, doncs embruten, destrossen, etc. espais de us públic ,que han suposat un elevat cost econòmic, que després per les seves activitats , fan que l’ Ajuntament tingui que dedicar més diners per arreglar les malifetes.
fotografies realitzades al 2008, pas subterrani, Mas Rampinyo.

divendres, de juny 27, 2008

riu ripoll (2007) Mas Rampinyo




EL RIU ES VIDA


El cabdal del riu Ripoll, està sovint molt baix, de fet en la fotografia podrem comprovar que va bastant ple, perquè acabava de ploure. Però en altres dies baixa molt buit, no seria possible realitzar uns petits dics , per tal de que el cabdal fos més ple, la proposta es per estètica, sempre i quan no perjudiques al riu biològicament parlant.

El tram urbà del riu amb un cabdal més uniforme faria que tinguéssim una visió del riu més agradable. Es un dubte que tinc, que exposo aquí al blog.
SUBVENCIONS, la publicació de les dades.


Es possible saber el que reben les entitats, clubs, associacions, fundacions, col·lectius, persones físiques (artistes), etc., a través de les subvencions municipals, provincials, nacionals i estatals.

El cas que m’ ocupa és la del municipi on visc i tributo els meus impostos, hi ha alguna manera o forma senzilla de poder consultar las dades de totes les ajudes directes i indirectes que reben .

Les subvencions, els convenis, la neteja , el lloguer, el personal, les actuacions que cobren, etc., de quina o quines regidories reben, seria possible coneixeu-ho?.

Al municipi disposem d´ un ampli ventall de entitats, associacions, clubs, col·lectius, etc., que reben la col·laboració, el suport de l’ Ajuntament (segur que sense aquest suport econòmic ,algunes entitats no podrien tirar endavant), per conèixer l’ abast dels ajuts, per saber com l’ Ajuntament col·labora, seria convenient que els ciutadans coneguéssim on i quants diners van a parar a cadascuna d’ elles.

Un altre cosa serà comprovar el que, com i quan reben. Analitzar si es just i equitatiu, es tema a tractar més endavant, quan es coneguin les dades econòmiques i la corresponent memòria de les activitats de les entitats que justifiquin els ajuts.

dijous, de juny 26, 2008

EL VEÏNAT


Editat per la SCR La Unió de Mas Rampinyo

Ha sortit el número 61, el podeu llegir a la web :

www.la-unio.com

dimarts, de juny 24, 2008



PAPERERA O LA BARANA DE DISSENY.

Hi ha disseny, que no és pràctic, un exemple el trobem en la barana que hi ha a la Plaça Salvador Espriu, ho podem comprovar en la foto , bé a no ser que sigui una barana mixta i es volguí utilitzar com a paperera.

A la inauguració de la Plaça es van sentir veus crítiques , és cert que es va dir per part de les autoritats que es procuraria solucionar els problemes constatats per el veïns.

Les paraules se les emporta el vent, o millor la pluja del dia de la inauguració. Es clar que encara diran que és filar prim, però ja ha plogut molt des de la inauguració i encara tenim coses per reparar o modificar.

fotografia: plaça salvador espriu,mas rampinyo, autor: fidel casajuana i manent

UN NOM A CANVIAR

Es hora senyors de RENFE de canviar el nom de la estació, posem d’ una vegada el nom que pertoca, no generin més embolics, encara ara hi ha gent que pensa que arriba a Ripollet quan baixa del tren.

També es hora que els senyor governants del municipi, facin alguna pressió per tal d’ aconseguir que s’ anomeni l’ estació amb el nom de MAS RAMPINYO , sinó es possible un canvi tant radical que s’ anomeni MAS RAMPINYO –MONTCADA, és que em topat amb una barrera infranquejable.

La macro política està molt bé, però la micro política també, els detalls cal cuidar-los, potser per alguns aquest és un tema menor, gens important, siguem seriosos. Per cert el cost econòmic no es tant gran , per no poder-ho fer, és cosa de voluntat? hi es aquesta voluntat?...

Es clar que també estic per la millora d’ accessibilitat , per poder passar per les vies amb seguretat , es clar que m’agradaria que es soterrés la via al pas per el veïnat. Dono al meu suport per tal de que poguí ser, però mentre no es fa realitat, que ens canviïn el nom.


fotografia: fidel casajuana i manent











ELS TERRALS


La llacuna de Mas Duran ( antic gurugú ), és un d’ aquells indrets que ha sofert forts canvis en la seva fisonomia, de fet s’ ha dissenyat un espai nou, quan la vegetació crixi ,el resultat segur que serà espectacular.

Quan era un marrec, havia anat a jugar a els Terrals ,però na va ser fins els anys noranta que no vaig adonar-me del espai peculiar que tenia a prop de casa. Uns quants anys més tard com a fotògraf vaig realitzar una exposició sobre el indret.

Les obres ja estan terminades, ara per motius de no fer malbé les plantes i els arbres, els tècnics han recomanat el retràs de la seva inauguració. Si passegeu per aquella zona podreu contemplar la gran actuació sobre el terreny.

El cost i qui paga el seu manteniment, son temes d’ altre debat , el cert és que teníem la manca de un espai com aquest al nostre veïnat, sobretot després del canvi de la utilitat del antic club d’ Aismalibar.

La nova zona d’ habitatges del veïnat de Mas Rampinyo , guanya un espai verd i d’ esbarjo, que a tots els convilatans es anirà molt bé .

Esperem que el civisme de la gent, permeti tenir el parc en condicions per a temps, que sigui realment el pulmó verd de Mas Rampinyo, i que la gent ens puguem trobar i poder petar la xerrada, en un marc incomparable.


nota: les fotografies han estat realitzades abans de les obres de transformació del espai ,autor:fidel casajuana i manent

dilluns, de juny 23, 2008


Qüestió de sentiments


Quan donem el dol a un amic, a un familiar o un conegut, ho fem generalment amb un “ t’ acompanyo amb el sentiment “ . A quin sentiment ens referim ? , realment es pot mesurar un sentiment ?, es pot quantificar ?, classificar o acompanyar ?.

A mi em costa donar el condol, doncs no em surten les paraules, o considero que el que s’ en va es el que perd (en alguns casos es el que guanya), un sentiment de dolor, de consol, d’ acompanyament, de suport, compartit amb el familiar o amb l’ amic, inclòs un sentiment de simpatia i de respecte amb el difunt.

Pobre per peti, lo jove que era, era tant bona persona, si ahir el vaig veure, si ahir vàrem parlar, o si que feia mala cara, si tenia un mal dolent, si es que no tenia cura de ell mateix, son comentaris que sentim quan estem a l’ entrada o a la sortida del acte funerari corresponent, és la rutina quotidiana que acompanya a la cerimònia del enterrament d’ un difunt.

Sigui un acte religiós o laic, el fet d’ anar-hi és per a mi una mostra de respecte ,de suport ,de sentiment.

La mort no te color, ni classe social, malauradament ni de edat, no es una cosa estàndard ni previsible, la mort es difícil de digerir, quan ens toca ben a prop no la comprenem.

Parlo i escric sobre la més profunda ignorància del que es la mort, del que significa, del que representa, puc parlar dels danys col·laterals, doncs he perdut a gent estimada,a gent propera ,a familiars ,amics i coneguts , que han deixat un buit a la meva vida.

Si es llei de vida, ja ho se, a tots en arriba l’ hora( però que arribi lo més tard possible).

Tenim sentiments, vers les persones, vers els animals, vers un club esportiu, vers un estat, vers un territori, vers un paisatge, vers un objecte, vers una màquina, vers una religió, vers una creença, vers uns principis, vers....

Sovint els compartim, els transmetem, els expressem, els escampem, els aflorem, els amaguem, els obviem, etc. D’ altres que son més íntims ,ens els guardem ,no ens atrevim a expressar-los , perquè tenim vergonya , perquè som tímids, perquè tenim por a que no ens corresponguin, o de que ens siguin rebutjats, i en alguns casos de ser castigats a l’ hora d’ expressar-los.

A vegades ens reservem el sentiments, i optem per guardar-los, dins nostre, aquests sovint caduquen, sense haver-los rebut els destinataris, d’ altres els tenim en aquell racó de sentiments intransferibles, que mai veuran la llum, i que a nosaltres ens causen efectes secundaris per el fet de no expressar-los plenament.

Els sentiments per a mi, son complicats, variats, intensos, en certs casos contraposats, alguns consistents i arrelats, d’ altres confosos, la majoria d’agradables, però també alguns que em causen dolor i tristor.

El distanciament personal o geogràfic, fa que no podem expressar fluidament els nostres sentiments, també ens refiem, que hi ha temps per fer-ho, o que no trobem el moment oportú de fer-ho i a vegades fem tard .

També ens passa amb la gent propera , la parella ,els fills ,els pares ,els avis els amics ,etc. .Els tenim a prop i generalment mai els hi transmetem suficientment els nostres sentiments, de tant en tant ,però gens constant.

Sentir, ben a prop, tota mena de sentiments, poder-los compartir , poder-los expressar...


p.d:

Vagi el meu sentiment d’acompanyament i de dol, per a la família Capella Torrents , per la pèrdua d’ en Miquel Capella i Arenes.

Va col·laborar en el llibre La Unió 75 anys, va llegir i escriure el pregó de la festa major de Mas Rampinyo, va participar amb algun dels seus reculls en el Veïnat , full informatiu de la Unió. Darrerament he tingut la sort d’estar al seu costat en el consell assessor per la edició d’ un llibre de imatges sobre Montcada i Reixac.

Gràcies, Miquel per tot, fins a sempre.









diumenge, de juny 22, 2008

C A R T E S


elmasrampinyo@gmail.com



Si voleu expressar la vostra, teniu la oportunitat de fer-ho, si teniu algun poema, escrit ,fotografia , curiositat respecte a Mas Rampinyo, ja ho sabeu, respectant les normes podreu col·laborar amb aquest blog.

dissabte, de juny 21, 2008

PREGÓ FESTA MAJOR DE MAS RAMPINYO (27 d' abril de 2000)


festa major 2005 Mas Rampinyo


festa major 2005 Mas Rampinyo



PREGÓ FESTA MAJOR DE MAS RAMPINYO 2000


Quan la junta em va demanar, que escrigués i llegís el Pregó, vaig tenir sensacions contraposades, doncs per una banda m’ afalagaven ( bé o no tenien a ningú més per fer-ho), d’ altre banda em traspassaven una gran responsabilitat.

El cert és que aquell 27 d’ abril del 2000, el guardo com un gran dia per a mi. Enguany La Unió ha celebrat el 25 aniversari de Pregons a la Festa Major de Mas Rampinyo . La llista de pregoners , ha estat llarga, gent molt més preparada i culta que un servidor, gent que no ha cobrat, sinó que ho ha fet com una aportació a la festa major, una col·laboració desinteressada vers la entitat organitzadora ,la gent i el veïnat...

Bona nit! Autoritats, senyores i senyors. Ben trobades, ben trobats...

En primer lloc vull agrair a la Junta de La Unió la decisió de nomenar-me Pregoner de la Festa Major de Mas Rampinyo del 2000, la Festa del meu poble. De tot cor, gràcies.

Desprès d'acceptar la proposta de llegir el Pregó, va començar un compte enrere, ple de nervis i un munt de fulls escrits, guixats i estripats.

Us he de confessar que estar avui aquí, dalt de l'escenari, davant de tots vosaltres, a La Unió, a Mas Rampinyo i, llegint el Pregó, em suposa un repte, una satisfacció i una responsabilitat.

Això és massa per a mi. La processó em va per dins.

Des del 1982 se celebra la lectura del Pregó al nostre veïnat. Els pregoners que m'han precedit han radiografiat, retratat, dibuixat i tractat gairebé des de totes les vessants possibles, el passat i el present de la Festa i de Mas Rampinyo, deixant el llistó molt alt, essent molt difícil per part meva estar a la seva alçada.

No sóc escriptor, ni orador, ni presentador, ni historiador. Us demano paciència i comprensió a l'hora de valorar aquest Pregó.

No voldria donar-vos l'oportunitat que em titlleu de "sensiblero" ni de folklòric, ni de caure en l’utilització de tòpics.

I, com diu aquell "España va bien" doncs Mas Rampinyo "también" i, fent cas al Molt Honorable "això no toca", per tant, "sooocis" i simpatitzants no us parlaré de Mas Rampinyo, encara que us sembli estrany.

Permeteu-me, això sí, que us parli del veïnat on vaig néixer i que desprès de 42 anys encara em suporta.

El meu veïnat s'aixeca a l'esquerra del riu Ripoll. Al pas dels anys ha sofert forts canvis en la seva fisonomia paisatgística. D'aquell paisatge rural, amb quatre cases i masies, s'ha passat a un de plenament urbà i industrial.

Malgrat que el món del veïnat està lligat per sempre més al món del MAS, podem comprovar com gairebé no en resta cap en bon estat de conservació... I és que el mal anomenat progrés i l'especulació són la causa que, com en d'altres indrets, el veïnat perdi part dels seus encants i pessics de la seva història.

Malauradament no tenim Ajuntament, ni monuments artístics nacionals, ni esglésies romàniques ni gòtiques, ni fonts lluminoses, ni places espaioses, ni jardins, ni palaus reials. Malgrat tot, el veïnat compta amb racons molt peculiars. Us proposo realitzar-hi un recorregut i coneixereu el paisatge que us envolta: les seves llums, ombres, formes, olors, detalls i colors. Cal fer-ho si realment volem conèixer el lloc on vivim.

El veïnat compta amb l'etiqueta d’"és diferent": la gent té un tarannà especial, conserva les tradicions i costums, sap mantenir la seva identitat i, fins i tot, hi ha un sentiment de poble. Si bé a l'hora de la veritat tan sols són paraules buides, perquè en el dia a dia, davant dels problemes que hi ha, el veïnat s'encongeix d’"hombros" i gira cua.

És un veïnat conformista i gens lluitador. No és un veïnat dormitori, més aviat un veïnat adormit. Cal despertar al veïnat. És l'hora de dir prou. Hi ha molt per fer.


Deixeu-me realitzar algunes pinzellades, al veïnat:

Cal un dispensari-ambulatori.
Cal una biblioteca.
Cal solucionar les comunicacions vials i de vianants, en especial l'accés que ens obliga entrar dins la nacional, per anar d'una part a l'altre (quin perill, quina vergonya). Recuperem el pont antic per entrar i sortir d'una vegada.
Cal evitar la degradació que hi ha al Pla i acabar amb els abocaments il·legals.
Cal obrir el Club en les millors condicions, al més aviat possible.
Cal recuperar la zona militar com a zona d'esbarjo i zona verda.
Cal disposar de zones esportives obertes al públic.
Cal un Ajuntament de barri o una oficina municipal d'atenció al públic.
Cal una sala polivalent coberta per a activitats esportives i culturals. I també perquè sigui l'envelat de la nostra Festa Major.
Cal respecte pel veïnat a l'hora de construir la nova zona de creixement urbanístic, prevista a la part nord del veïnat, més amunt de l'antic camp de futbol.
Cal retornar i recol.locar el monòlit dedicat a en Salvador Espriu que des del 26 d'abril de 1985 hi havia a la Plaça del veïnat i, que després de patir diverses "bretolades", la brigada municipal va retirar l'any passat. Cal recordar i mai oblidar les paraules d'en Salvador Espriu que hi havia gravades al monòlit: "ENS MANTINDREM FIDELS PER SEMPRE MÉS AL SERVEI D'AQUEST POBLE". Que així sigui, afegeixo jo.
Cal comprensió, sensibilitat i solucions, per part de les autoritats locals, vers els problemes i les mancances històriques que hi ha al veïnat.

Bé, prou de reivindicacions que estem de Festa i d'ella us vull parlar.

Avui, Mare de Déu de Montserrat (per cert felicitats a totes les Montserrat’s), seguint la tradició s’enceta la Festa amb la lectura del Pregó.

La FESTA MAJOR és patrimoni del veïnat. És aquí gràcies a l'esforç del membres de la junta de La Unió, dels components dels grups, dels socis, dels convilatans, dels botiguers i industrials, i com no, de l'Ajuntament.

El sentit de la Festa ha canviat amb el pas del temps. L'evolució de la societat ha fet que el caire que li donaven els nostres avantpassats no sigui vigent actualment.

Hi ha qui qüestiona la FESTA, la qualifiquen de "privada" i de no ésser "popular", que hauria de fer-se al carrer i ser gratuïta. Hi ha qui dóna l'esquena des de sempre a la Festa, no han volgut conèixer-la, ni participar-hi. D'altres conscients que ha d'evolucionar, considerem la Festa una tradició que cal conservar i, que l'envelat junt amb la fira, ara per ara, forma part del paisatge festiu del veïnat.

La Unió no pot continuar sola assumint el risc econòmic ni el desgast personal. Altres entitats, associacions i col·lectius hauran de mullar-se i entrar a formar part de la Comissió de la Festa Major.

Hi ha un debat pendent sobre la Festa, encetat en diverses ocasions però mai acabat, que s'hauria de fer.

Mentrestant La Unió, any rere any, vetlla per la tradició, per la cultura, per l'esbarjo, pel veïnat i per la Festa.

Una Festa que enguany ve precedida per un calendari "atípic". Tot just païm els efectes d'una Setmana Santa que ha estat un veritable "poti" "poti", on les espines i els Sants Evangelis s'han barrejat amb les roses i els llibres, sense oblidar les mones de Pasqua.

Els sons de les trompetes i dels tambors ens anuncien la Festa Major. És la Banda de La Unió que ens acompanya musicalment en la cercavila.

Correfoc, espectacle i jocs per a la mainada, exposicions, sardanes, concerts, balls d'envelat, botifarrada, cant a capel.la, mostra de cuina catalana, Pregó, caminada popular, gimnàstica rítmica i, com a cloenda, el tradicional Ball de Gitanes, són les activitats del programa de Festa d'enguany.

Desconnecteu els mòbils, desconnecteu-vos de la feina i dels problemes quotidians. Doneu descans a la televisió i al sofà. Sortiu a celebrar-la, participeu i gaudiu de la Festa. Gairebé tot és a punt per començar. Per cert...

- Un desig: disfrutem de la Festa
- Una recomanació: siguem puntuals
- Una petició: que la pluja no ens espatlli la Festa
- Una proposta: que a la Festa Major 2001 tinguem un recital d'en Joan Manel Serrat

Per finalitzar deixeu-me dir-vos:

Sóc de Mas Rampinyo. Sou de Mas Rampinyo.

Diguem prou a noms aliens. Ni Guru-gú, ni Montcada Nova, ni la Rasa, ni Foinvasa, ni molt menys Montcada-Ripollet. Mas Rampinyo, és clar!

No tenim casa de la vila, però tenim La Unió. Cap i casal de Mas rampinyo.

FEM UNIÓ! FEM MAS RAMPINYO!

Convilatans, convilatanes...

Que la dita popular, coneguda arreu del principat, sigui per sempre referència de tradició i d'afirmació d'un veïnat vers la seva Festa Major. Així doncs, no sembla: ÉS LA FESTA MAJOR DE MAS RAMPINYO!

LA PRIMERA, LA GRAN, LA MILLOR, LA MAJOR... ÉS AQUÍ. FEM-LA NOSTRA! ENDAVANT FESTA. ENDAVANT!

Ben trobats, ben trobades... a la Festa Major de Mas Rampinyo del 2000.

Autoritats, senyores, senyors...

VISCA LA FESTA, VISCA MAS RAMPINYO, VISCA CATALUNYA!


Fidel Casajuana i Manent

dijous, de juny 19, 2008

JOAN CAPELLA
dibuix realitzat per en Josep Quintero

exposició a la Unió , abril-maig 2006



JOAN CAPELLA ,la persona que pinta


Vaig tenir la sort , de poder conèixer una mica al Joan , vaig compartir experiències amb ell com a membre de junta de la Unió, com a membre del consell de redacció de El veïnat , coma fotògraf de els Pastorets , i sobre tot com a fotògraf al seu estudi a Mas Rampinyo de la obra que ell pintava, doncs utilitzava les meves fotografies per el seu àlbum catàleg .

Varen ser moltes hores en el seu estudi , mentre jo fotografiava ,ell apropava i col·locava els quadres al seu cavallet per poder fotografiar-los , parlàvem ,conservàvem sobre la pintura , la Unió , sobre la cultura , la política local o nacional , fèiem safareig de temes del veïnat , realment era un plaer poder passar aquelles estones amb ell .

Valorar la seva obra , es feina i tasca dels entesos i crítics. Parlar d' en Joan com a persona es complicat doncs acabaríem per fer una relació de tòpics que en aquest cas son molt més que justificats , però per mi era una persona humana que em sento molt orgullós d’ haver-lo conegut.

El Joan pintor ens diu " Pintar és estar sol amb el silenci i amb l' espai en blanc , mentre esperes trobar-te , volent explicar-te i volent que la pintura reflecteixi i digui el que tu mateix no saps ni pots dir amb paraules “.

En Joan es defineix com a conservador de jove ,liberal i més tolerant de gran .I creient , també en les persones. Al Joan l' hi agrada la conversa , dialogar , conversar per conversar.

La seva col·laboració amb entitats, col·lectius ,grups, institucions , a través de les seves desinteressades aportacions artístiques han estat constants , mai a dit no quan se l' hi ha demanat la seva aportació:
logotips, cartells, il·lustracions, gravats, dibuixos , murals i pintures ,etc. amb la marca " made in Capella" que estan arreu del municipi.

En el cas de la Unió ha estat membre de junta, membre de grup ,president de l´ entitat , pregoner per dues vegades a la Festa d' hivern i a la Festa Major ,va participar en l' elaboració i pintat dels decorats d´ Els Pastorets, autor del logotip actual de l' entitat , autor de la capçalera d' El Veïnat i un llarg model de col·laboracions amb cartells i etc. , destacant el mural que hi ha al vestíbul de l'entitat que va pintar amb motiu del 75 aniversari de la Unió.

En vida se li van retre diversos homenatges ,se li ha reconegut la seva vàlua coma a artista ,i també com a persona ,s’ ho mereixia . Ha estat profeta a la seva terra , montcadenc de naixement i masrampinyenc d’ adopció , la societat civil i els estaments municipals li van retre un homenatge molt emotiu al Auditori Municipal ,amb un sopar a la Unió .

La fundació Joan capella , ja està en marxa , un projecte que ell volia que sortís endavant , que l’ esforç de les parts implicades ha fet possible el projecte, esperem que aviat puguem visitar laexposició permanent del mestre .

En Joan ara ens parla a través dels pincells , a traves d'estar sol amb el silenci i amb l' espai en blanc... a través dels seus quadres .


................................................................................................................................






Joan Capella…


El silenci el trencaves
amb les primeres pinzellades
el silenci el trencaves
amb paraules assenyades

colors sobre blanc
silenci trencat
pinzellades sobre blanc
artista inspirat

la pinzellada es la paraula
el color la entonació
la persona és l’ artista
el teu art creació.




abril de 2006 .Fidel Casajuana i Manent

dimecres, de juny 18, 2008



D E B A T
Mas Rampinyo i el seu entorn
( geogràfic , polític ,social , ambiental ,cultural ,esportiu ,festiu , etc. )


Contrastar , intercanviar i compartir opinions , expressant i aportant idees .Sense embuts , amb llibertat , amb respecte , dient la nostra , sobre el que pensem ,apassionadament , tranquil·lament, inclòs acaloradament .

Parlar per parlar , amb contingut , amb consistència , amb un diàleg obert i plural , sense complexos , tant sols amb les ganes de participar-hi.


MAS RAMPINYO i el seu entorn (geogràfic ,polític , econòmic , social , ambiental ,cultural ,esportiu ,festiu ,......) , és el tema per el que hauríem de debatre , un tema que dona per molt ,i que ens afecta gairebé a tots .

Cap on va el veïnat ? , quin futur volem per el veïnat? , que cal fer per millorar-ho? , , cal que continuí creixent més el veïnat ? ens manquen serveis ? cal demanar-los ?, cal una oficina d’atenció municipal al veïnat? , cal un ajuntament de barri?, quin disseny de veïnat volem ?.

La neteja , la seguretat ,el medi ambient , els projectes futurs, les intencions de creixement per part dels estaments oficials ,etc. , son qüestions que hauríem de plantejar i poder debatre .

Les preocupacions que tenim vers al municipi i el veïnat ,les podrem exposar i debatre en un debat obert a tothom , respectant les normes del joc. Per a persones de més de 16 fins ....a 99 anys ,veïns i veïnes , a polítics que vulguin venir a títol personal sense cap mena de representació ni càrrec , etc.

Un debat que s’ ha de produir , que la societat civil de Mas Rampinyo ha de promoure , doncs la feina no ens la faran els demés ,cal donar un pas endavant . Actualment , les associacions de veïns de Mas Rampinyo , estant gairebé inactives , les associacions de pares i mares , les entitats culturals , els clubs esportius ,els col·lectius ,etc. , haurien de prendre cartes en el assumpte per tal d’ organitzar el debat.

Generar una pluja de idees , plantejar els dubtes , donar la opinió i la visió , debatre sense embuts , sense traves . Mas Rampinyo necessita de un debat , necessita de un pla d’acció ,per tal de poder marcar el camí a seguir .


Fidel Casajuana i Manent
foto: carrer Alt de Sant Pere , abril 2008 . Mas Rampinyo .

dimarts, de juny 17, 2008


PRESENTACIÓ


Les noves tecnologies permeten arribar a qualsevol indret del mon amb una gran velocitat , podem fer arribar els nostres textos ,en segons a milers de quilometres de distància .

Aquest blog , ha estat creat per tal de poder expressar el que jo sento o penso sobre fets o temes que em son interessants ,no soc poeta ,ni escriptor ,ni historiador , ni un erudit de la matèria , ni molt menys periodista , ni un participo en cap tertúlia cobrant.

M’ agrada xerrar ,parlar per parlar , m’ agrada opinar ,m’ agrada criticar ,sempre constructivament parlant , mai l’ ampolla mig buida ,sinó sempre mig plena.

Tinc 50 anys , soc nascut a Mas Rampinyo , un 6 d’ octubre , visc i treballo avui en dia al veïnat , participo en el moviment associatiu a través de la Unió , en la qual estic com a col·laborador, des de fa uns quants anys.

Mas Rampinyo , La Unió , la fotografia , i d’ altres qüestions us parlaré , us informaré , us mostraré , en aportacions personals i d’ alguna col·laboració . Es un blog personal que vull fer públic , perquè el llegiu i el observeu ,i si ho creieu oportú doneu la vostra opinió a través del correu electrònic : elmasrampiny@gmail.com

No vull crear cap plataforma política , ni tinc cap interès partidista , ni és un blog per anar contra ningú , ni rés que se sembli .La meva opinió es lliure ,però no es la única ,ni la encertada ,ho tinc clar , però si genero opinió sobre temes que m’ agraden i la comparteixo amb altres persones ,em dono per satisfet .

Estic començant un blog ,amb les mínimes nocions de com es fa ,però mica en mica aniré polint detalls i aspectes a corregir. Us demano disculpes si el meu català compta amb algunes faltes .


Fidel Casajuana i Manent


La fotografia :Mas Rampinyo 2008. camí de can Pomada ,autor FCM


diumenge, de juny 15, 2008


UN CLUB PER UN PUNT


S’ ha perdut l’ oportunitat de conservar d’ un espai molt peculiar com era l’ antic Club d’ Aismalibar. Considero que no s’ ha fet pro per salvar-lo.

Es evident que un municipi com el nostre necessita un Hotel per atendre les visites per raons laborals, esportives, etc. .Es clar que volem anar al cinema a prop de casa nostra. Segur que el centre comercial serà bo per poder comptar amb més varietat d’ ofertes.

La necessitat dels equipaments abans esmentats no la poso en dubte , si en canvi el lloc triat per construir-ho. No es pot vestir un projecte nou enderrocant una realitat que tant sols calia adequar i reformar.


Hi ha la sensació que no s’ ha fet prou per conservar-lo, un cop més es perd un patrimoni i un pessic de la historia social i esportiva del veïnat i del municipi.Com es va permetre arribar a la situació de deixadesa i que mica a mica es destruís el Club.

Es cert que la caixa del govern municipal no dona per tant , però es curiós que no es trobes una solució menys radical. No hi havia al municipi més terreny per fer el Punt aquest nou centre lúdic, d’ oci i de serveis .

Realment ha estat nul·la l’ oposició ( segur que hi ha excepcions) per part de partits en el govern , en l’ oposició , de col·lectius i associacions de veïns , com també el paper jugat per els veïns i convilatans del veïnat i del municipi que no hem fet sentir la nostra veu.

Ara es tard per refer lo perdut ,però encara estem a temps per demanar una reflexió en veu alta a les autoritats del que estant fent. Així com nosaltres els convilatans i veïns haurem de reflexionar del que permetem que ens facin.

Queda molt per salvar, per conservar , per restaurar al veïnat i al municipi, si us plau no fem tard.


MAS RAMPINYO , UNA REALITAT AMB HISTORIA

Al 1951 , l’ escriptor tarrassenc Ferran Canyameres ( Terrassa ,1898 – Barcelona , 1964) publicava el llibre “COM EL VALLÈS NO HI HA RES “ ,geografia poètica.A la pàgina 102 , hi trobem una poesia amb el nom de Mas Rampinyo , que a continuació reproduïm .

"MAS RAMPINYO"

A Francesc Sanllehí

La carretera el talla de sorpresa
fent botre la quitxalla pels dintells
i al fanal l’ olla de marduix suspesa
es gronxola en saltar dos cruixidells.

El migdia fa tèbies les entrades
que impregnen els aflats de senectut
de velles que sargeixen, resignades,
o dormen els pes de la quietud.

Al defora , panotxes de moresc,
arrengades en pals, ornen el fresc
dels aspres murs emblanquinats de calç.

I quan el sol s’ aclofa amb brill d’ aram,
encén finestres, taca el macadam
i el moresc sembla d’ ambres i corals.

En una carta personal l’ escriptor Marià Manent li diu : “sabeu combinar destretament les clarors contrastades de l’ aiguafort amb la fina pinzellada idíl·lica. Heu escrit alguns versos d’ inoblidable música , com el que clou el sonet sobre Mas Rampinyo” .



Aquest escrit ha esta publicat a El Veïnat ,full editat per la Unió de Mas Rampinyo.

         FEM-HO ARA, NO SIGUI QUE FEM TARD   autoretrat de ja fa uns anys M' agrada escriure i compartir-ho.... Després de la mort d&#...